General – CEIP L'ESCOLAICA

ÍNDEX DE CONTINGUTS

INTRODUCCIÓ 4
DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE LES CARACTERÍSTIQUES MÉS RELLEVANTS DEL CENTRE 5
2.1 Anàlisi dels elements interns 5
2.2 Anàlisi dels elements externs 15
2.3 Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) 15
MARC CONCEPTUAL 17
OBJECTIUS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR AMB EL PROJECTE DE DIRECCIÓ 17
LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES D’ACTUACIÓ 19
5.1 Línia estratègica 1: millora del rendiment acadèmic i de la convivència del centre 21
5.2 Línia estratègica 2: atenció a la diversitat 24
5.3 Línia estratègica 3: tecnologies de la informació i la comunicació 24
5.4 Línia estratègica 4: organització i gestió del centre 25
5.5 Línia estratègica 5: formació del professorat, innovació i investigació 26
5.6 Línia estratègica 6: millora de la comunicació amb tota la comunitat educativa 27
PRESENTACIÓ DE L’EQUIP DIRECTIU 28
PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA I DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ 30
CONCLUSIONS 34
ANNEXOS 35
Annex 1. Breu història 35
Annex 2. Anàlisi dels elements externs: gabinet psicopedagògic, organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions culturals i la universitat 36
Annex 3. Marc normatiu 38
Annex 4. Referències bibliogràfiques 40

ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1. Línies estratègiques………………………………………………………………….21
Figura 2. Avaluació del compliment del projecte de direcció……………………31
Figura 3. Autoavaluació de les competències del director…………………………..32
Figura 4. Proposta de qüestionari de valoració de la funció directiva: Professorat
……………………………………………………………………………………………………………33
Figura 5. Exemple de qüestionari de valoració de la funció directiva: Alumnat i famílies (representació del Consell Escolar i AMPA)
……………………………………………………………………………………………………………33

1.  INTRODUCCIÓ

La candidatura d’aquest projecte està motivada per dos raons. La primera és representar i guiar al centre cap a la excel·lència educativa. L’ Escolaica ha sigut el meu primer destí definitiu fa 24 anys. He vist diferents equips directius amb els seus projectes durant tres lustres abans d’implicar-me en l’equip directiu en el 2016 i ara, estaria orgullós de liderar de manera compartida i dialògica aquest projecte. La segona raó és la d’assumir el repte, per part d’aquest equip directiu, d’ aconseguir una millora dels resultats acadèmics amb una bona convivència de l’alumnat, de les famílies i del professorat.
Per a dur a terme aquest projecte seguirem els principis de la LOMLOE (Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre): Normalització i Inclusió Educativa, Participació, Qualitat, Equitat, No Discriminació, i Igualtat Efectiva. En el 2016 l’equip directiu va continuar amb el projecte de Comunitats d’ aprenentatge (CdA) iniciat en el curs 2012-213 i va basar les actuacions educatives en evidències científiques (Disposició addicional trigèsima quinta de la LOMLOE) per a assegurar el principi de Qualitat. Aquest projecte garanteix la transposició en les aules i en el centre, a través de les Actuacions Educatives d’Èxit, dels principis dels principis de Normalització i Inclusió, Participació, Qualitat, Equitat, No Discriminació, i Igualtat Efectiva. Volem continuar amb la nostra línia d’escola basada en els 7 principis de l’Aprenentatge dialògic.
Aspirem a formar persones amb un pensament crític, respectuoses amb la diversitat cultural, lliures i pendents del seu entorn natural, amb famílies implicades activament amb l’èxit de les seues filles i fills.
Concretarem tot el que acabem de dir i partirem de la descripció i anàlisi de les característiques més rellevants del centre, extraient-ne les debilitats i fortaleses, així com les conseqüents millores, per a plantejar els objectius que pretenem amb el nostre projecte. Fonamentarem el projecte en el marc conceptual de la Inclusió, de les Escoles Eficaces i de les CdA, i amb un rigorós compliment de la llei, exposarem les línies estratègiques i propostes d’ actuació, amb la necessària i valuosa posada en marxa dels procediments d’ avaluació de la funció directiva i del mateix projecte.
2. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE LES CARACTERÍSTIQUES MÉS RELLEVANTS DEL CENTRE

El CEIP L’Escolaica és un centre centenari construït en 1905 (annex 1).
2.1 Anàlisi dels elements interns
2.2.1 Instal·lacions
El centre està organitzat en dos edificis. El edifici de 1905 rehabilitat en 2022, on s’ imparteix l’Educació Primària. Aquest edifici acull les aules d’Educació Primària, una aula compartida per a Audició i Llenguatge, Pedagogia Terapèutica i orientació educativa, així com la sala de mestres. El segon edifici de 1991, es troba l’Educació Infantil., el despatx de direcció, un tancat en el corredor per als ordinadors, els serveis de professors i professores i d’alumnat d’Infantil, així com el menjador. Hi ha tres patis: un al costat de l’ edifici on està Infantil i que s’utilitza per aquesta etapa, amb una zona coberta i bancs; un segon pati en front de l’edifici rehabilitat, on estan els serveis de Primària, dotat d’ instal·lacions esportives amb un camp de futbet reformat, i un tercer pati, que comunica amb l’anterior, amb dos camps de futbet. L’ajuntament ha col·locat un barracó per al material d’educació física. Aquests dos últims patis s’utilitzen per a Primària.

           PUNTS FORTS
          PUNTS FEBLES

La recent reforma de l’edifici centenari ha permès renovar tot el centre per dins i canviar el sostre de fibrociment.
Connexió de l’edifici amb els serveis de l’alumnat i adaptats.
Aules espaioses
Serveis adaptats arreglats.
Tres patis grans
Camp de futbet reformat

Serveis edificis infantil xiquets tenen
problemes amb la instal·lació.
Serveis professores i professores vells
Dos patis en molt mal estat que
provoquen moltes lesions.
Retirada per rehabilitació camp mini
bàsquet i retirada de dos cistelles de
Bàsquet (pendents de reposició des
de fa tres anys).
Paralització Pla Edificant amb gimnàs,
tres aules infantil i aula multiusos.
Despatx direcció massa xicotet.
La superfície del camp de futbet
reformat comença a botar.
El barracó (municipal) per a guardar
el material d’educació física és
insuficient, falta espai per a guardar
el material gran.
No hi ha gimnàs, ni biblioteca, ni aula
de música, ni aula d’informàtica, ni
d’idiomes.

2.2.2 Equipament tecnològic i ús de les TIC en el centre
El centre presenta l`equipament tecnològic i informàtic següent: connexió internet via wifi en totes les aules i menjador, excepte despatx de direcció on és directe; un tancat amb 2 ordinadors per al professorat i AMPA, 2 fotocopiadores, el despatx de direcció amb 3 ordinadors, una impressora escàner i 3 impressores làser, 1 ordinador per tutoria amb pissarra interactiva, un carro amb 25 ordinadors portàtils entregats per a les proves diagnòstiques 2024, més 5 portàtils anteriors, així com 2 tabletes per a alumnat amb necessitats educatives especials (NEE). En la sala de mestres també hi ha 4 ordinadors en xarxa.
Les TIC estan cada vegada més presents en la vida quotidiana del centre. Les tutories funcionen amb grups de difusió de Telegram, així com el claustre, les coordinacions, el Consell Escolar, les delegades dels cursos i el menjador. El centre té un grup de difusió de Telegram (CdA L’Escolaica). Les reunions es convoquen a través del correu corporatiu. El claustre utilitza el calendar compartit del outlook 365 gva per a calendaritzar totes les eixides i reunions. També compartim els documents del centre en el OneDrive. El coordinador TIC s’ha format en el manteniment de la web del centre i s’encarrega de la seua actualització. Alguns mestres utilitzen la plataforma de la Conselleria Aules.
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
Totes les aules tenen pantalles interactives. El centre disposa d’un carro amb 30 portàtils i 2 tabletes per alumnat NEE.
El claustre utilitza el calendar compartit i el OneDrive.
Convocatòries de reunions pel correu corporatiu.
Pàgina web del centre en funcionament.
No hi ha un equip que assegure el correcte manteniment ni l’actualització d’ aquests serveis. Depèn del coordinador TIC que atén a totes les aules que pot i de la secretària que s’ encarrega de les fotocopiadores.
Optimitzar la web del centre i posar els documents públics del centre.
No hi aula d’informàtica sinó que s’aprofita el carro de portàtils per a què vaja a les classes.
A alguns mestres els costa utilitzar els portàtils.

2.2.3 Estructura organitzativa i de gestió
El claustre es reuneix entre 6 o 7 vegades durant el curs, de forma ordinària i alguna d’elles extraordinària. La comissió de coordinació pedagògica (COCOPE) es reuneix cada 15 dies alternant-se amb l’equip d’orientació educativa (EOE). Les reunions de cicles són setmanals, el dia següent a la COCOPE per a informar al professorat dels acords.
El Consell Escolar es reuneix durant el curs, de forma ordinària i alguna d’elles extraordinària. En la renovació de mestres i familiars es varen constituir les comissions del consell escolar: comissió de convivència, econòmica, pedagògica i del menjador. No es convoquen regularment i no es defineixen clarament els seus objectius.
Les Comissions Mixtes (voluntariat, patis, convivència, anglès, foment de la lectura i trobades) formades per famílies, alumnat, professorat i altre voluntariat haurien de reunir-se els dilluns cada 15 dies, alternant-se amb la formació en centre, Tertúlies Pedagògiques Dialògiques relacionades amb els objectius d’aquest projecte (PAF).
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
Creació de Comissions Mixtes per a representar a la comunitat educativa en les decisions del centre. Falta de representació de les famílies i alumnat en eles Comissions.
Comissions Mixtes: no hi ha una planificació ni una definició dels objectius. Falta designar en la majoria els coordinadors o coordinadores que les representaran en els claustres on es ratifiquen els acords.

2.2.4 Estat dels documents organitzatius del centre
El centre ha desenvolupat els documents d’organització pedagògica, però és fa necessari, per tant, establir una revisió periòdica d’ aquets documents, basada en dos principis fonamentals: la funcionalitat, centrada en la voluntat d’ elaborar documents útils per a la gestió pedagògica del centre i la recerca de la màxima participació de la comunitat educativa en el seu disseny. Analitzem a continuació l’ estat d’ elaboració o revisió de cadascú d’ aquests documents d’ organització pedagògica:
DOCUMENTS
Elaborat
Revisió
NECESSITAT / MANCANÇA
PEC
sí
2024
Sent revisat i adequat a la LOMLOE
NOF
sí
2025
Pendent d’aprovació pel Consell Escolar
Mesures de resposta Educativa per a la inclusió de l’alumnat
sí
2026
Revisar i adequar a la normativa actual
Mesures relacionades amb l’acció tutorial
Sí
2018
Revisar i adequar a la normativa actual
Mesures per al foment de la igualtat i la convivència
Sí
2020
Revisar
Mesures de foment de la lectura
Sí
2024
Revisar
Projecte Lingüístic de Centre
(PLC)
Sí
2023
Revisar i adequar a la nova normativa
Pla d’actuació per a la Millora (PAM)
Sí
2025
Cada curs escolar elaborem el document.
Mesures de coordinació per tal de garantir la continuïtat del procés educatiu
Sí
2024
Cada curs escolar es revisa i adapta.
Actuacions d’orientació acadèmica i professional
sí
2024
En continua remodelació i adaptació.
Mesures Emergència
Sí
2022
Revisar i adequar a la nova organització d’escola.
Projecte Educatiu de menjador escolar
Sí
2023
Revisar i adequar a la nova organització d’escola.
Pla digital de centre
(PDC)
Sí
2024
Revisar i actualitzar

           PUNTS FORTS
          PUNTS FEBLES

Els òrgans del centre estan constituïts i operatius. Tots els documents estan
elaborats.
Els documents orgànics no estan
completament actualitzats.

2.2.5 Professorat i recursos humans
El centre és d’una línia però té els següents desdoblaments en 1r, 3r, 5é i 6é i amb la possible previsió d’un altre desdoblament que farà que tinguem el mateix nombre d’unitats el curs que ve.
EDUCACIÓ INFANTIL

TUTORES
3
REFORÇ
1

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

INCLUSIÓ

TUTORS/ES
10
AL catàleg
1
REFORÇ PAM
1/2
AL PAM
1
EDUCACIÓ FÍSICA
2
AL extraordinària
1/2
MÚSICA
1
AL mestra catàleg
1
ANGLÈS
2
PT catàleg
1
RELIGIÓ
1/2
PT PAM
1

PT extraordinària
1/2

ORIENTADORA
1

PERSONAL NO DOCENT

EDUCADORES
1,5
CONSERGE municipal
1
MONITORES MENJADOR
5
MONITORA EN LÍNEA (CUINA)
1
PERSONAL DE SERVEIS
2
MATINERA municipal
2
EXTARESCOLARS AMPA
1

Aquest curs el 53% de la plantilla té destí definitiu en el centre. La mitja d’edat del professorat és aproximadament de 44 anys.
En quant a la implantació del projecte de CdA, aquest està consolidat. Després de 10 cursos com a CdA, una gran majoria segueix recolzant el projecte però una part és crítica respecte l’atenció inclusiva del alumnat i l’aplicació d’AEE.
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
Implementació del projecte per la majoria del professorat..
Bona dotació de recursos humans aquest curs que permet una atenció a la diversitat de qualitat.
Participació de les monitores del menjador en la formació del centre en CdA.

Quasi la meitat de la plantilla no estarà el curs que ve. Això demana un esforç en formació en el projecte CdA per al professorat nouvingut.
Falta formació continua per a tot
el claustre, en com atendre a l’alumnat de
forma inclusiva.
El canvi cada curs d’orientadora suposa un bolcat molt gran d’informació protegida i les famílies han de tornar a explicar les seues situacions sensibles.
Falten hores de neteja.
Falta formació del personal d’extraescolar en CdA.´
És un centre d’una línia que gestiona quasi 2 línies.

2.2.6 Alumnat
El centre té, a data del 25 de febrer, 279 alumnes matriculats amb la següent distribució:
INFANTIL TOTAL
68
REDUCCIÓ DE RATIO
5
ALUMNAT AMB SITUACIONS DE COMPENSACIÓ DE DESIGUALTATS
5
ACNEE
5
EDUCADORA
5
PRIMÀRIA TOTAL
211
REDUCCIÓ DE RATIO
9
ALUMNAT AMB SITUACIONS DE COMPENSACIÓ DE DESIGUALTATS
23
ACNEE
24
ACIS
7
EDUCADORA
8

           PUNTS FORTS
          PUNTS FEBLES

És un dels centres amb més demanda de matrícula i amb molta diversitat.
És una matrícula viva que no para de modificar-se al llar del curs.

2.2.7 Resultats acadèmics i proves diagnòstiques
El curs passat l’alumnat de 4t de primària va realitzar l’avaluació diagnòstica 2023-2024 online. La gràfica dels resultats presenta 6 nivells de previsió de rendiment. Ens fixarem en els nivells 1,2,3 que podrien representar l’alumnat suspés i els nivells 4, 5 i 6 (més alt), que podrien representar l’alumnat aprovat en la competència matemàtica general i en la comprensió orla i escrita de les 3 llengües, valencià, castellà i anglès.
NIVELLS
1,2 3
4,5,i 6
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA general
36%
65%
VALENCIÀ

Comp. Oral
25%
75%
Comp. Escrita
41%
59%
CASTELLÀ

Comp. Oral
46%
55%
Comp. Escrita
30%
71%
ANGLÈS

Comp. Oral
44%
55%
Comp. Escrita
44%
57%

Veiem que si atribuirem notes als diferents nivells, podríem calcular una hipotètica mitjana d’alumnat suspés i aprovat. En Matemàtiques, valencià i castellà, eixa mitja estaria per dalt de 5. No tenim en compte l’anglès perquè no podem comparar-lo amb altres anys.
El centre va participar en les avaluacions diagnòstiques de la Conselleria de 4t de Primària en els cursos 2012/2013, 2013/2014, 2014/2015. En l’avaluació de 2015, els resultats situaven al centre en la posició 616 de 1324 centres en competència matemàtica i el 594 de 1324 en competència lingüística. Encara que no es pot comparar aquests resultats per ser mesures diferents, podem intuir una tendència positiva que nosaltres atribuïm a les AEE que hem implementat durant aquests 10 darrers anys.
A més el centre passa una prova de lectura estandarditzada a principi de curs i a final de curs per veure la millora. Ja hem vist que al final de la etapa d’infantil la majoria de l’alumnat de 5 anys llegeix.
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
És un bon punt de partida perquè totes les previsions de rendiments avaluades són superior a 55%.
En educació infantil, gràcies a la implicació de l’equip en el projecte de CdA, estem arreplegant resultats de lectura que són garantia d’èxit escolar.
Podem intuir una tendència de millora comparant aquests resultats amb els de fa 10 anys.
Fer avaluacions competencials internes de les llengües i les matemàtiques per a identificar l’alumnat amb dificultats.
Concretar el pla de millora amb uns objectius a curt i mitjà termini.

2.2.8 Convivència
No tenim problemes d’ agressivitat física greus en el centre ni de faltes de respecte al professorat. Des de que el centre és CdA i considera que l’ èxit educatiu abraça la millora acadèmica i de la convivència, tenim com finalitat la violència 0 des de els 0 anys. La formació en socialització preventiva ens ha permet identificar situacions de violència física i verbal, que solen considerar-se com “normalitzades” i, introduir la democràcia deliberativa i la implicació de tota la comunitat per ser una escola segura lliure de violència.
El Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes (MDPRC) iniciat al curs 2014-2015 s’ha consolidat. La Comissió de Convivència programa per a tot el curs assemblees mensuals amb les delegades i delegats de totes les classes des de inf.3 fins a 6é. Acabem amb una assemblea general amb totes les famílies i alumnat del centre on s’explica i transmet el treball de convivència realitzat durant el curs.
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
No tenim problemes greus de convivència i hi ha un bon clima en el que cada vegada l’alumnat es sent més lliure de trencar el silenci i es posicionen en contra de la violència solidaritzant-se amb les víctimes. El
treball en socialització preventiva està permitent visibilitzar situacions de violència que estaven normalitzades i establir relacions igualitàries desitjables com a prevenció.
Tenim constància d’alumnat que ha canviat de centre per el MDPRC que implementem.
La convivència del centre fa referència a tota la comunitat educativa, famílies, personal no docent i professorat, i el MDPRC ha posat de manifest la necessitat de diàleg entre tots i també entre mestres. Necessitem més espais de diàleg transformador sobre la millora de la
convivència.
Recuperar l’espai de diàleg amb les famílies.

2.2.9 Atenció a la diversitat
El centre està organitzat per a atendre als alumnes de forma inclusiva. Està aprovat en claustre que es recomana atendre al alumnat dins de la classe en agrupacions heterogènies que és la que garanteix l’èxit escolar de tots i totes, sobre tot dels alumnes en risc d’exclusió social. Ens situem en el tipus d’agrupació Inclusion (projecte Mixtrin- Agrupació de l’alumnat i èxit escolar). Per a fer possible la inclusió real, la majoria d’aules es realitzen grups interactius, tertúlies literàries dialògiques, tutors lectors dins horari lectiu (amb voluntariat), biblioteca tutoritzada, sessions de PT i AL dins de l’aula majoritàriament, sessions de compensatòria dins del aula i recolzaments dins del aula.
En algunes aules, ja s’estan elaborant adaptacions curriculars inclusives que consisteix en un pla individualitzat que no significa que els alumnes aprenen de forma individual, sinó que inclou el conjunt d’activitats.
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
S’estan aplicant mesures d’ atenció a la diversitat que són AEE contrastades per la comunitat científica internacional. La majoria d’alumnes segueixen el mateix material curricular del seu curs.
No tot els mestres accepten les evidències científiques i apliquen rigorosament les AEE; no tenen altes expectatives amb l’alumnat amb dificultats greus.

2.2.10 Relacions amb AMPA, famílies i participació en la vida del centre
La relació amb l’AMPA i la participació d’aquesta en la vida del centre és bona, ja que compartim la importància de la presència i la vinculació de les famílies en el transcurs de les activitats del centre.
La relació amb les famílies es fluïda i bona. Des de que s’han obert vies de participació educativa, decisiva i avaluativa a les famílies com les comissions mixtes, els grups interactius, les formacions conjuntes o les assemblees, ha millorat notablement la comunicació i la convivència. Hi ha més confiança i recolzament de les famílies de cara al professorat i a la inversa.
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
Tenim una comunicació freqüent i fluida amb l’AMPA i diferents canals de comunicació amb les famílies. L’AMPA és participativa i organitzadora d’ activitats. Està canviant la cultura de participació i ja no veuen l’escola només com un lloc on deixar als xiquets.
Encara hi ha famílies que no coneixen realment el projecte de CdA i açò limita la seua participació.

2.2.1 Formació del professorat
L’AEE de formació dialògica del professorat s’ha consolidat amb més 10 anys d’implementació. En coherència amb el projecte de CdA, des de la coordinació de formació (PAF) s’impulsa la formació continua en AEE (a través de Tertúlies Pedagògiques, cursos, tallers, jornades, congressos, etc.) i en les necessitats col·lectives del professorat. La majoria d’espais formatius estan oberts a famílies i alumnat.
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
Consolidació de la formació en les necessitats del centre a través de les Tertúlies Pedagògiques basades en evidències. Hi ha formacions conjuntes entre família i professorat.
Reencantar al professorat que ja no ve a la formació.

    2.1  Anàlisi dels elements externs
        2.1.1   Relacions amb l’ajuntament

Les relacions amb l’ajuntament i serveis socials són fluides, tant en els aspectes d’escolarització i seguiment del absentisme, com en petició de recursos per a esdeveniments específics. El centre també manté relacions d’ajuda i formatives amb el gabinet psicopedagògic, organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions culturals i la universitat (annex 2).
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
Bona relació amb Ajuntament.
Vinculació amb el àmbit universitari i
participació en Jornades i Congressos.
Millora de la nostra pràctica docent.
Necessitat d’ampliació de l’horari del bidell i major inversió per mantindre els patis (neteja i superfície).
Compartir més el projecte del centre CdA.

2.3 Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats)
FACTORS INTERNS
FACTOS EXTERNS
DEBILITATS
AMENACES
• Reforma serveis i patis.
• Falta espai: no hi ha gimnàs, aula multiusos, biblioteca, aula de música.
• Els documents orgànics no estan completament actualitzats.
• El personal de serveis no té veu en el centre.
• El MDPRC ha posat de manifest la necessitat d’espais transformadors de diàleg entre tots i també entre mestres.
• Necessitat de millorar el funcionament de les comissions mixtes.
• Possible augment d’alumnat a curt i mig termini.
• No se reparen, reformen i/o construeixen les infraestructures promeses (Conselleria i Ajuntament).
• Dificultats per a transmetre el projecte de CdA al professorat dels instituts.
• Plantilla que es modificarà en els propers cursos i anys dificulta el projecte
FORTALESES
OPORTUNITATS
• El centre gaudeix d’un prestigi social que els diferents equips directius han sabut mantenir.
• Consolidació del projecte CdA.
• Consolidació Tertúlies Pedagògiques.
• Consolidació de la Biblioteca Tutoritzada que permet millorar acadèmicament (fent els deures amb companyes i companys amb una persona adulta i en convivència. També permet accelerar l’alumnat amb dificultats o nouvingut.
• Relació fluida i col·laboració en nombrosos assumptes amb l’Ajuntament.
• El ús de les TIC en la docència és creixent.
• Tots els documents estan elaborats.
• La part estable de la plantilla demostra capacitat de treball en equip, possibilitat de plantejar un projecte a mig llarg termini.
• S’estan aplicant mesures d’ atenció a la diversitat que són AEE contrastades per la comunitat científica internacional.
• Comunicació bona i fluida amb l’AMPA i amb famílies.
• L’equip d’infantil està molt implicat en el projecte de CdA.
• Els resultats de les proves diagnòstiques són motivadors per seguir amb el projecte de CdA i seguir millorant en les proves per a buscar l’excel·lència acadèmica i de convivència.
• L’estudi i l’esforç, per a la majoria de les famílies, és la principal via d’ascens social.
• Millorar amb la relació amb les universitats.
• Part del claustre participa en l’assistència a congressos i jornades d’educació nacionals internacionals.

3.  MARC CONCEPTUAL

El nostre projecte de Comunitats d’aprenentatge es basa en teories avalades per la comunitat científica internacional que està constituïda per autors i autores, revistes, editorials, congressos, universitats i bases de dades més rellevants del món. El nostre horitzó és la igualtat educativa i social i és a través de l’aprenentatge dialògic que obtenim la millor resposta. Per tant el nostre marc conceptual és l’Aprenentatge dialògic (Aubert et al., 2008; Flecha, 1997) situat en una concepció comunicativa de l’educació. Els autors que sostenen aquest marc són coherents amb el gir dialògic de la societat, amb la societat de la informació en la que vivim i la multiculturalitat. Des de la pedagogía (Freire), la psicologia (Mead, Vygotsky, Bruner), la filosofia (Habermas) i la sociologia (Beck). Tots coincideixen en assenyalar la major presència de diàleg, sent aquesta, la interacció i la comunicació, la característica principal de l’Aprenentatge Dialògic.
Una CdA és un centre que implementa totes les Actuacions Educatives d’Èxit: Grups interactius, Tertúlies Dialògiques, Formació Dialògica del professorat, Biblioteca tutoritzada, Formació de familiars, Participació educativa de la comunitat i Model Dialògic de prevenció i resolució de conflicte.
El marc normatiu es basa en la legislació nacional, autonòmica i internacional (annex 3).
4. OBJECTIUS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR AMB EL PROJECTE DE DIRECCIÓ
En el marc del que disposa la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre relatiu als principis i fins de l’educació, que han de guiar la nostra actuació i tenint en compte tots els elements analitzats en l’apartat anterior, presentem aquest projecte per poder participar activament en la millora global del nostre centre, creiem en el potencial humà del professorat, de les famílies i de l’alumnat, i tenim la intenció de posar les eines necessàries per facilitar el procés més essencial de la nostra tasca: fer possible una ensenyança i aprenentatge de qualitat i equitat. L’anàlisi DAFO, junt amb les directrius i recomanacions administratives, així com la nostra visió del centre, ens duen a formular els següents objectius per al quadrienni 2025-2029.

1.  Millorar el rendiment acadèmic de tot l’alumnat
    4.1 Millorar en les proves diagnòstiques autonòmiques i preparar proves internes
    4.2 Millorar el percentatge d’alumnes que promociona a l’ESO amb el mínim assignatures suspeses
    4.3 Fomentar l’assistència de l’alumnat amb dificultats a la biblioteca tutoritzada per ajudar-lo amb els deures (fracàs/èxit escolar)


5.  Millorar els processos d’ensenyança aprenentatge
    5.1 Promoure la innovació i la investigació educativa
    5.2  Consolidar l’adquisició de competències bàsiques en tot l’alumnat, dotant-lo de les eines per a inserir-se en la societat de la informació

Fomentar el plurilingüisme amb una ensenyança de qualitat, buscant l’excel·lència en anglès
1. Afavorir la inclusió de tot l’alumnat mitjançant l’atenció de la diversitat basada en les AEE amb la implicació del professorat, de l’equip directiu, dels alumnes i de les famílies
  4.1 Comunicació amb les famílies per fer seguiment de l’assitència
2. Millorar els processos de gestió del centre elaborant un catàleg de processos, documents i responsables, afavorint l’accés a la informació i facilitant la eficiència i la eficàcia en els diversos àmbits de treball
3. Avançar en la incorporació racional de les TIC en els processos d’ensenyança aprenentatge
4. Promoure i afavorir la formació col·lectiva i individualitzada del professorat, dirigida a les seues necessitats reals 9.1 Fomentar la formació dialògica, adaptada als interessos particulars i a les necessitats del centre, mitjançant l’accés a informació i publicacions educatives científiques i assegurant la repercussió d’aquesta formació en la qualitat de la pràctica docent
  9.2 Fomentar la recerca, la innovació educativa i les bones pràctiques
5. Millorar la comunicació entre tota la comunitat educativa 10.1 Buscar espais de diàleg, especialment amb les famílies
  10.2 Divulgar els projectes i activitats
  10.3 Establir vincles més estrets amb les administracions locals, autonòmiques i altres.
6. Promoure avaluacions internes per ser una escola que aprèn i millora
7. Millorar la convivència del centre 12.1 Fomentar espais de diàleg per trencar la llei del silenci
  12.2 Consensuar unes normes entre tota la comunitat educativa, per desenvolupar valors i sentiments igualitaris
8. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES D’ACTUACIÓ

Els principis i fins de la educació, establerts en la normativa (LOMLOE, 2020), han de guiar en tot moment l’actuació de l’equip directiu, amb la finalitat afegida de proporcionar un servei educatiu de qualitat a tota la comunitat educativa que confia el futur dels seus fills i filles en el centre.
Dintre d’aquest marc d’actuació, els estudis han demostrat que el rol de la direcció té un efecte directe molt rellevant en els centre (Gray, Reynolds et al., 1996; OECD, 2012). La nostra visió del lideratge i direcció escolar té molts punts en comú amb el lideratge distribuït, ja que la investigació demostra que hi ha una tendència a incrementar la millora educativa quan el lideratge és distribuït i es construeix amb la implicació del professorat (Gronn, 2000). És un model de lideratge del futur ja que s’adapta al gir dialògic de la societat i considera més el diàleg amb el professorat, famílies, alumnat, voluntariat…per aconseguir escoles més inclusives i igualitàries (Shields, 2010).
Entenem que la millor via per a millorar la qualitat global del centre és convertir a tots i cadascun dels professors i professores del centre en líders de la seua activitat educativa, motivant-los i facilitant-los els recursos per a que els resultats arriben a altes expectatives. Per tant considerem essencial un estil de direcció i lideratge, orientat a les persones com a individus amb un bagatge personal i professional molt ric, que dedique temps i atenció a les necessitats i diferencies individuals de cada professor i professora amb una relació personalitzada i oberta.
Tenint en compte els objectius específics que ens hem fixat per a aquest període
2025- 2029, plantegem tot un conjunt d’actuacions concretes i específiques que es poden agrupar en sis línies estratègiques:
Figura 1. Línies estratègiques

Tal com es reflexa en aquesta gràfica, entenem que totes les línies estratègiques
formen una xarxa inseparable, on les actuacions en un àmbit afecten positivament a tots els altres factors. Proposem a continuació unes actuacions, especificant les subactuacions necessàries, els responsables de les actuacions i el procediment, el curs en què està previst dur a terme l’actuació, així com els possibles indicadors que utilitzarem per a la seua avaluació.
Hem de dir que algunes actuacions poden emmarcar-se en dues línies estratègiques simultàniament. En aquests casos, hem optat per incloure-les únicament en una d’elles.
5.1 Línia estratègica 1: millora del rendiment acadèmic i de la convivència del centre

LE1-A1
REVISIÓ PEIRÒDICA DE TOTS ELS DOCUMENTS ORGANITZATIUS DEL CENTRE
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors

Projecte educatiu
Mesures acció tutorial
ED
25-26
1.Nº de documents organitzatius actualitzats

2.Percentatge de documents organitzatius actualitzats
3.PLC
4.Mesures de convivència

NOF
ED

COCOPE
25-27

6.Mesures de resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat
ED
COCOPE
EOE
25-26

7.Mesures d’emergències
8.Mesures de transició
9.Mesurres foment de la lectura
CI
ED
EOE
25-26

LE1-A2 OPTIMITZACIÓ DE L’HORARI LECTIU
Subactuacions Resp. Any Indicadors
1.Planificar les activitats de la Biblio. Tutoritzada de la vesprada per alumnat amb dificultats i nouvingut
TUT
CI
EOE 25-26 1. Nombre de documents de reforç modificats

2.Reunions de cicle en setembre amb especialistes i orientadora

3.Acord consensuat d’horari

4.Reunions trimestrals de seguiment
2.Valorar flexibilitzar l’horari d’especialistes de PT i AL per ampliar amb més temps (fora de l’aula) l’atenció individualitzada OR
EOE
ED

COCOPE 25-26

LE1-A3
ACTUACIONS QUE MILLOREN LA COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN ANGLÈS
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Una setmana d’immersió en anglès en 3r de primària
CI
25-29
1.Nombre d’alumnes implicats en el programa

Enquesta de satisfacció de
professorat, famíies i alumnat

3.Buscar socis europeus per a ficar en marxa el/els projectes
2.Demanar ajudant de conversa en anglès i aconseguir voluntariat que domine l’anglès
ED
25-29

Participació en programes europeus d’associació escolar: e-twinning. Comenius
ED
25-29

LE1-A4
ACTUACIONS QUE MILLOREN LA CONVIVÈNCIA
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Consolidació de la comissió mixta de convivència
ED
CLA
CE
25-26

Representació de tota la comunitat en la composició de la comissió.
Horaris flexibles en els que
puguen participar tots i totes
Actes de seguiment
Nombre de participants cada any i representativitat de la comunitat.
2.Renovar la norma consensuada del MDPC
CM
ED
25-26
Seguiment i mecanismes reguladors de la norma
CM

25-29

LE1-A5
CREACIÓ DE LA BIBLIOTECA DEL CENTRE
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Dedicar un espai del centre a la biblioteca
2.Dotar a la biblioteca de llibres de préstec
3.Crear una comissió mixta que gestione la biblioteca
ED
26-27
1.Dies d’apertura de la biblioteca
2.Nombre de visites.

Dotació de llibres i obres musicals
Nombre de llibres prestats
Nombre d’obres musicals prestades

LE1-A6
POTENCIAR LA FIGURA DEL ALUMNE-TUTOR
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Elaborar un protocol de les funcions i organització dels alumnes tutors
ED
COCOPE
25-29
1.Nombre d’alumnes tutors

Valoració positiva i millora dels
hàbits de treball
2.Valorar i reconèixer la figura del alumne tutor
ED
CLA
25-29

5.2 Línia estratègica 2: atenció a la diversitat
LE2-A1
CREACIÓ DE LA COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Crear un equip
docent que done
suport als tutors i
especialistes en temes
d’inclusivitat
EOE
ED
CLA
25-26

Nombre de tutores i tutors ajudats
Enquesta de satisfacció al
professorat
LE2-A2
CREACIÓ DEL PLA D’ACOLLIDA PER ALUMNAT NOUVINGUT
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Elaborar un
protocol d’acollida

25-26
1.Actes de les reunions

Enquesta de satisfacció
2.Reunions amb
famílies (moment de
la incorporació i
seguiment)

25-26

LE2-A3
IMPULSAR LES ACTUACIONS EDUCATIVES D’ÈXIT (AEE)
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Acompanyar als
professors que volen
implementar AEE i
donar suport
2.Incloure-les en les
adaptacions
curriculars inclusives
3.Impulsar reunions
de coordinació per
millorar l’atenció del
alumnat dins de l’aula
OR
EOE
ED
CLA
25-29

Nombre de professors que ho
demanen
Enquesta de satisfacció a les
famílies dels alumnes dels alumnes
amb barreres a l’aprenentatge
3.Actes de reunions de coordinació
dels professionals que atenen als
alumnes.

5.3 Línia estratègica 3: tecnologies de la informació i la comunicació

LE3-A1
AULA INFORMÀTICA ITINERANT
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Posar en
funcionament el carro
d’informàtica amb la
nova dotació
ED
25-26
1.Horari del carro per classe
2.Nombre d’ordinadors que funcionen correctament
LE2-A2
ACTUALITZAR LES PISSARES DIGITALS DE LES AULES
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors

Revisió trimestral
del bon funcionament
CTIC
ED
25-26
1.Nombre de pissarres en bon estat
2.Substitució projectors
LE2-A3
POTENCIAR LA FIGURA DEL COORDINADOR TIC
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Dotar d’una hora de coordinació setmanal

CTIC
ED
25-26

Memòria del treball realitzat
Nombre de problemes solucionats
LE2-A4
OPTIMITZACIÓ PÀGINA WEB
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
Difusió de la
creació de la pàgina
web
CLA
ED
AM
25-26
1.Nombre d’entrades en la web

2.Nombre d’enllaços en altres webs
2.Presència en xarxa
CTIC
CLA

25-26

5.4 Línia estratègica 4: organització i gestió del centre
LE4-A1
POTENCIAR LES COMISSIONS MIXTES DE TREBALL
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Potenciar la
comissió de resultats
2.Crear la comissió
gestora
3.Millorar el
funcionament de la
resta de comissions
ED
CLA
25-26

Nombre de professors implicats
Nombre de famílies implicades
3.Nombre d’alumnes implicats
Actes de cada comissió
Nombre de reunions celebrades
Existència d’un coordinador per
comissió
LE4-A2
CREACIÓ DEL PROGRAMA D’ACOLLIDA AL PROFESSORAT
NOUVINGUT
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Elaborar un
protocol d’acollida
2.Reunió d’acollida al inici de curs
3.Formació en CdA
ED
EOE
CI
25-26
Grau de satisfacció del professorat de nova incorporació
2.Nombre de sessions dedicades a la formació i tutorització
LE4-A3
REALITZACIÓ DE QÜESTIONARIS DE SATISFACCIÓ
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Enquesta de
satisfacció a la
comunitat educativa

ED
Cada any
1.Nombre d’enquestes realitzades
2.Nombre enquestes rebudes
LE4-A4
DINAMITZACIÓ DELS ÒRGANS COL·LEGIATS I UNIPERSONALS
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Creació del
calendari anual
orientatiu de reunions.
2.Planificació de les
tasques a realitzar al
llarg del curs
ED
Cada any

Grau de compliment del calendari
Grau d’execució de les tasques

5.5 Línia estratègica 5: formació del professorat, innovació i investigació

LE4-A1
ENQUESTA ANUAL DE DETECCIÓ DE NECESSITATS DE
FORMACIÓ I CREACIÓ D’UN PLA ANUAL DE FORMACIÓ (PAF)
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors

Realització
d’enquesta de
necessitats de
formació en setembre
Disseny del PAF
CPAF
Cada any
1.Nombre d’enquestes contestades
Nombre de professorat implicat
Grau de relació de les necessitats formatives amb el PAF
Grau de satisfacció amb la formació del professorat
LE4-A2
INTENSIFICACIÓ DE LA RELACIÓ ENTRE INSTITUT, CEFIRES I
ALTRAS ENTITATS DE FORMACIÓ I INNOVACIÓ
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Contacte periòdic
amb CEFIRE i altres entitats.
Contacte periòdic
amb les universitats
de les quals rebem
alumnat de
pràctiques.
Publicar en tauler
d’anuncis i pàgina
web informació de
cursos, jornades i
congressos.
ED
Comissió
Difusió
CTIC
Cada any
1.Nombre de professors inscrit en
activitats de formació
2.Actes de les reunions amb
universitats
3.Nombre de persones de la comunitat
que s’inscriuen en jornades, cursos i
congressos.
LE4-A3
PROMOCIÓ DE PROJECTES D’INNOVACIÓ, BONES PRÀCTIQUES I GRUPS DE TREBALL
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
Promoció de la
participació del centre i dels professors en
projectes d’innovació i investigació
Promoció de la
participació en
jornades,
congressos…
3.Publicitat de les
accions. Foment de
les publicacions
Impulsar les
tertúlies pedagògiques
dialògiques com a
formació que impacta
en la millora del
rendiment de
l’alumnat
ED

Cada any
1.Nombre de projectes realitzats en el centre
2.Nombre de jornades o congressos en els que hem participat
3.Dedicar un apartat en la revista del centre a publicitat d’accions
formatives.
4.Nombre de mestres que participen
en tertúlies pedagògiques.

5.6 Línia estratègica 6: millora de la comunicació amb tota la comunitat educativa

LE4-A1
MILLORA DE LA COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Reunions mensuals amb AMPA i delegades de famílies
2.Elaboració de llista de correu electrònic
de les famílies
3.Foment de la web
ED
Cada any

Actes de les reunions mensuals
Llista actualitzada de correu
electrònic.
Nombre de famílies que utilitzen la web del centre
LE4-A2
MILLORA DE LA INFORMACIÓ AMB ELS MEMBRES DE LA
COMUNITAT
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Fer convocatòries
amb tres dies
d’antelació amb un
ordre del dia
2.Reunions mensuals
(mínim) amb una
representant de les
monitores de
menjador
3.Fer una jornada de portes obertes en l’època de matrícula
4.Reunió informativa en juliol amb les noves famílies
ED
25-26
1.Nombre de assistents a les reunions
2.Nombre de reunions realitzades
3.Nombre d’assistents a la jornada de portes obertes
4.Grau de satisfacció dels membres de la comunitat
Nombre de suggeriments per part del AMPA i les delegades d’aula.
LE4-A3
CREACIÓ D’UN PROJECTE CULTURAL DE CENTRE
Subactuacions
Resp.
Any
Indicadors
1.Realització d’una
setmana cultural anual
2.Potenciar les
tertúlies musicals i
artístiques
3.Introducció del logo i el lema del centre en
tots els documents
ED
CI
TUT
Cada any
Dotar al centre d’un banc d’ obres d’art i musicals clàssiques.
Nombre d’aules que fan tertúlies
musicals i artístiques.
3.Enquesta de satisfacció de la
setmana cultural
4.Nombre de documents actualitzats.
1. PRESENTACIÓ DE L’EQUIP DIRECTIU

Director: J. Rubén Pérez Fayos
Mestre definitiu d’Educació Física a L’Escolaica des del 2001
Funcionari de carrera des de 1999.
Acreditat per a la funció directiva.
Director del CEIP L’Escolaica curs 2024-2025.
Cap d’ estudis del CEIP L’Escolaica, 2016-2017 al 2023-2024.
Doctor en Educació, Universitat de Barcelona. 2023.
Máster de Educación Inclusiva: Universitat Catòlica de Valencia.
Graduat en Ciències de l’ Activitat Física i l’esport: Universitat Pontifícia de Salamanca
Mestre de EGB, especialitat castellà i francès. Universitat de València, facultat de Magisteri.
Publicacions en les XIV Jornades d’Intercanvi d’Experiències d’ Educació Física ISBN 978-84-482-4026-4. Generalitat Valenciana, Conselleria d’ Educació. València; revista Tándem. Didáctica de la Educación Física, (76), 35-42.
Ponent en 2 cursos del Cefire de Gandia i presentació de 4 comunicacions en Congressos
Assistència a Congressos CIMIE (coordinador àrea 2015) i CICFEM 2014-2024
Idiomes: trilingüe valencià, castellà i francès; anglès bàsic.

Secretària: Ester Pérez Pons
Mestra de l’Escolaica des del curs 2008 -2009. Curs 2008-2022 per l’especialitat d’infantil, des del curs 2022-2023, per l’especialitat d’AL.
Funcionaria de carrera per l’especialitat d’infantil des de setembre del 2006.
Actualment realitzant el curs per a l’acreditació de la funció directiva
Secretària del CEIP L’Escolaica des de juliol del 2012 fins l’actualitat
Grau en primària i Audició i Llenguatge per la Universitat de la Rioja (
Màster en Investigació i Interpretació Musical per la Universitat VIU d.
Mestra d’Educació Infantil per la Universitat Pontifícia de Salamanca.
Títol de Professora de Piano pel Conservatori Superior de Música de València “Joaquín Rodrigo”. 2000.
Mestra de Valencià per la Universitat “Edetania” de Burjassot. 2001
Mestra de primària i Educació Musical per la Universitat “Edetania” de Burjassot. 2000.
Idiomes: B1 per la Escola Oficial d’Idiomes de Gandia. 2018; B2 per “Pearson International Certificate”. 2023

Cap d’estudis: José Luis Chofre Muñoz
Diplomat Mestre Especialista en Educació Física en el 2000, Universitat Edetania, València i funcionari de carrera al 2004 especialitat Educació Infantil. Mestre d’educació primària definitiu al CEIP L’Escolaica des del curs 2021.
Acreditat per a la funció directiva.
Del 2007 al 2009 desenvolupa funcions de Tècnic al Institut d’Avaluació i Qualitat Educativa de la Conselleria de Cultura Educació i Esport.
Cap d’Estudis al CEIP Doctor Alemany de Cullera fins el 2010.
Doble titulació de Máster Oficial Universitari, d’Igualtat i Convivència a la Universitat Catòlica de València i en Investigació Aplicada en Estudis Feministes de Gènere i Ciutadania a la Universitat Jaume I de Castelló.
Dues participacions al CIMIE 2014 i 2015, estudis de prevenció de la violència de gènere i aprenentatge de la lectoescriptura.
Coordinador de l’Equip de formadors/es en Actuacions Educatives d’Èxit i Comunitats d’Aprenentatge de la Comunitat Valenciana del 2016 a 2019.
Membre fundador del Grup d’Homes en Diàleg Tagore, que treballen per
fomentar les Noves Masculinitats Alternatives als centres educatius de la
Comunitat Valenciana.
Del 2016 a 2020 assessor del CEFIRE de Gandia en l’àmbit d’educació infantil.
En el 2020 professor en Universitat València en el grau d’Educació Infantil.

3.  PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA I DEL PROJECTE DE DIRECCIÓ

L’avaluació és un factor determinant per a la millora dels processos fonamentals de l’ensenyament, i ha d’afectar a tots els elements del centre, tal com ho constata la LOMLOE (3/2020, de 29 de diciembre) que reconeix la importància de l’avaluació del sistema educatiu.
En aquest projecte, es concep el procés d’avaluació com element fonamental de tots els processos executats per l’equip directiu, responent al model PDCA (Plan- Do- Check- Act) de Deming (1989):

Planificarem les actuacions
Executarem les accions
Comprovarem els resultats
Actuarem per a corregir o modificar aquelles que mostren algun desajust
Les actuacions proposades en aquest projecte seran avaluades de forma anual per part de l’equip directiu i es donarà compte del grau de compliment a tots els sectors de la comunitat educativa. Tanmateix, es realitzarà una avaluació formativa continua per a detectar barreres i per a corregir possibles desviacions de la temporalització prevista. Aquesta avaluació anual, inclosa en la Memòria Anual de Centre, podria dona lloc a certes modificacions en les actuacions previstes o a la inclusió d’actuacions que s’ajusten a les necessitats i la realitat del centre després de cada curs, en el context del Pla de Millora que s’elaborarà anualment.
Avaluació del compliment del projecte de direcció
En primer lloc, cal avaluar el grau de realització de cada una de les mesures, i indicar les raons per les què algunes d’ elles poden no haver-se dut a terme. Per això, proposem una plantilla d’avaluació com aquesta:
Figura 2. Avaluació del compliment del projecte de direcció

En aquesta plantilla es consignarà el grau d’execució de cada una de les actuacions (C- Completament, P- Parcialment, N- No executada). En l’apartat Observacions es farà constar les raons per a la desviació sobre el compliment previst. Per una altra part, també es necessari avaluar el impacte de les actuacions del projecte de direcció sobre el centre educatiu. Per això, identificarem les següents dimensions en la funció directiva:
Dimensió 1: Lideratge del equip directiu
Dimensió 2: El lideratge estratègic
Dimensió 3: El lideratge en relació amb les persones
Dimensió 4: Direcció i gestió
Dimensió 5: Planificació, millora i gestió dels processos
Dimensió 6: Direcció i millora dels processos del centre

Per a realitzar una avaluació d’ aquestes dimensions, utilitzarem estratègies d’autoavaluació i d’heteroavaluació.

Autoavaluació
Agafarem com a referent les competències del director del centre segons l’article 18 del DECRET 253/2019, de 29 de novembre, de del Govern Valencià, pel qual s ‘a prova el Reglament Orgànic i Funcional (ROF) de les Escoles d’Educació Infantil i dels Col·legis d’Educació Primària, així com el model d’informe de l’exercici de la funció directiva dels candidats a la renovació del càrrec de director que ha de ser realitzada per la inspecció educativa, d’acord amb la RESOLUCIÓ de 13 d’octubre de 2022.
Figura 3. Autoavaluació de les competències del director

Avaluació per part de la comunitat educativa
Al finalitzar el període de direcció es duran a terme enquestes als diferents sectors de la comunitat educativa, per a conèixer la seua avaluació de la funció directiva. Les enquestes han de ser senzilles i han de dirigir-se específicament als punts més concrets i rellevats.
Figura 4. Proposta de qüestionari de valoració de la funció directiva: Professorat

Figura 5. Exemple de qüestionari de valoració de la funció directiva: Alumnat i famílies (representació del Consell Escolar i AMPA):

4.  CONCLUSIONS

La nostra visió del centre en un futur a mitjà termini contempla un centre plurilingüe amb una alta valoració social i que capacita a l’alumnat amb un alt nivell de continguts i competències, on s’integren les TIC en els processos docents i en la gestió de la informació i la comunicació. Un centre, obert a la comunitat, que exercisca de referent cultural i que siga atractiu.
Els valors que sostenen el nostre projecte són el consens, el diàleg, el foment de la convivència basada en la democràcia deliberativa, el respecte de tots i totes, així com el treball en grup. L’eficiència, i perquè no, l’exigència com a principi bàsic de l’esforç i de la qualitat, exigència que comença pel propi treball.

5.  ANNEXOS

Annex 1. Breu història
El 19 de novembre de 1905 díhuit veïns de Cullera fundaren l’escola que s’inaugurà, en uns terreny de la Bega, l’ escola de la “Liga de la Enseñanza”, societat destinada a complir i aplicar les idees reformistes, laiques, en el camp de l’ educació integral de les persones. En un principi aquesta escola es coneguda com l’escola laica republicana. El primer director de l’escola fou Rafael Arizo. Després del seu tancament al 1910, l’edifici, conegut a partir d’ ara com a Escolaica, passà a ser propietat municipal al 1915. Sembla que aquests moments es reformà el sostre i la façana. L’ escola fou reoberta l’any 1922 amb un estat molt semblant a de l’actual. Era una escola pública, coneguda com “Escuelas Graduadas”. Durant la Segona República, es millorà l’edifici i es canvià el nom a “Grupo de Escuelas Graduadas Blasco Ibáñez”. L’any 1939, passà a denominar-se “Grupo Escolar Luís Vives”. El rètol que deia a la porta, Escolaica (fins la rehabilitació en 2022) fou segurament posat amb l’ arribada de la democràcia i és fidel reflex del nom amb el qual sempre s’ha conegut aquest edifici en la localitat. L’ edifici centenari de l’escola es declarat en 2013 Bé de Rellevància Local. En febrer de 2018, el Centre passà a denominar-se, CEIP L’Escolaica, a petició del Consell Escolar del centre , amb el suport unànime del Consell Escolar Municipal, que va comptar amb un informe del Consell d’Estudis de Patrimoni Històric de Cullera. En 2022 conclou la rehabilitació completa de l’antic col·legi, el pati (pista de futbet blava) de davant, així com el costat empedrat que dona a la plaça Andreu Piles on s’han plantat arbres.

Annex 2. Anàlisi dels elements externs: gabinet psicopedagògic, organitzacions sense ànim de lucre, organitzacions culturals i la universitat

La relació amb la regidora d’Educació és molt bona ja que és una de les persones que més recolza el projecte de CdA i amb la qual ens hem coordinat en diferents ocasions, per fer arribar al poble en jornades promogudes pel l’Ajuntament, l’experiència del centre.
Actualment, L’equip psicopedagògic s’encarrega, per una part de l’absentisme escolar, fent la coordinació entre el centre i els serveis socials municipals i, per una altra part, de l’assessorament de les famílies en temes extra acadèmics, complementant la funció de la persona orientadora del centre.
El centre col·labora amb la policia local, la guàrdia civil, els bombers, la fundació esportiva municipal, la biblioteca municipal, la Casa de la cultura, el conservatori i les dues bandes de música, el servei de prevenció de drogodependència municipal, Càrites i SOS Àfrica. El centre cedeix, mitjançant acord amb l’ajuntament, les instal·lacions a l’escola d’estiu i de Nadal.
El centre manté relacions amb varies entitats universitàries: gràcies a la seua condició de centre de pràctiques del Grau de Mestre en Educació Primària, rebem alumnat de la Universitat de València, de la Universitat Catòlica de València i del centre Florida Universitària. També som centre de pràctiques de màsters, com per exemple del màster d’ Educació Inclusiva de la Universitat Catòlica de València, i el màsters de prevenció i resolució de conflictes de la Universitats de València.
Hem participat en el projecte I + D Safe de la Universitat Rovira i Virgili, ” Impacto de la Bystander intervention para una cultura escolar superadora de la violencia de género“.
Des de fa molts anys que l’alumnat del grau de Magisteri de la Universitat de València d’Ontinyent ens visita per veure les AEE al centre.

Annex 3. Marc normatiu
MARC LEGAL
Constitució Espanyola (1978)
Declaració Universal de Drets Humans (1948)
Llei 13/1882 d’Integració Social dels Minusvàlids
Conveni Europeu de Drets Humans (1952)
Llei d’ Ús i Ensenyament del Valencià (LO 4/1983)
Convención sobre los Derechos del Niño (1989)
Estatut d’ Autonomia de la Comunitat Valenciana (LO 1/2006)
Normas Uniformes sobre la Igualdad de Oportunidades para las Personas con Discapacidad (1993)
Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminación y accesibilidad universal de las personas con discapacidad
Declaración de Salamanca (1994)
Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual se modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’Educació
Foro Mundial sobre la Educación de Dakar (2000)
Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i la
adolescència front a la violència.

Decret 253/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l’organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d’Educació Infantil
o d’Educació Primària
Convenció de la ONU sobre els Drets de las Persones amb Discapacitats (2006)
Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d’equitat i d’inclusió en el
sistema educatiu valencià

Ordre 20/2019, de 30 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula
l’organització de la resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat en els centres docents sostinguts amb fons
públics del sistema educatiu valencià

Decret 195/2022, de 11 de novembre, del Consell, d’igualtat i convivència en el sistema educatiu valencià.
Foro Europeo de la Discapacidad: Educación Inclusiva (2009)
Orde 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’actualitza la normativa que regula l’elaboració dels plans de convivència en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i s’estableixen els protocols d’actuació i intervenció davant de supòsits de violència escolar

Decret 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa d’Educació Primària
Conclusiones de la Comisión Europea del 11 de mayo de 2010 sobre la dimensión social de la educación y la formación (2010/C 135/02), en la que se invita a los estados miembros a promover actuaciones de éxito inclusivas a través de la creación de comunidades de aprendizaje
Decret 100/2022, de 29 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum d’Educació Infantil

Orde 43/2016, de 3 d’agost, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica
l’Ordre 53/2012, de 8 d’agost, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei
de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d’educació

Orde 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula la transició des de l’etapa
d’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana

Resolució de 10 de febrer de 2025, de la Direcció General de Personal Docent, per la qual es convoca procediment selectiu de nomenament de directores i directors de centres docents públics de titularitat de la Generalitat Valenciana

Annex 4. Referències bibliogràfiques
Aubert, A., Flecha, A., García, C., Flecha, R. y Racionero, S. (2008): Aprendizaje dialógico en la Sociedad de la Información. Hipatia.
Apple, M., Beane, J. (1997). Escuelas democráticas. Morata.
Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Paidós
Bruner, J. (2012): La educación, puerta de la cultura. Madrid. Antonio Machado Libros.
Burns, J. M. (1978) Leadership. Free Press
Deming,W.E. (1989). Calidad, productividad y competitividad: la salida de la
crisis. Ediciones Díaz de Santos.
Flecha, A., Puigvert, L. y Redondo, G. (2005). Socialización preventiva de la violencia de genero.
Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. El Roure.
Freire, P. (2003. Pedagogía del oprimido. Siglo XXI
Fullan, M (2002). Los nuevos significados del cambio en educación. Octaedro.
Ganz, M. (2010). Leading Change: Leadership, Organization and Social Movements. In Nohria, N. & Khurana, R. (eds.), Handbook of Leadership Theory and Practice (pp.527-566). Danvers: Harvard Business School Press.
Gray, J., Reynolds, D., Fitz-Gibbon, C. y Jesson, D (Coords.) (1996). Merging Cultures.The Future of Research on School Effectiveness and School Improvement. Redwood Books.
Gronn, P. (2000). Distributed properties a new architecture for leadership. Educational. Management & administration, 28(3), 317-338.
Mead, G. (1982). Espíritu, persona y sociedad. Buenos Aires.