Dí que volíes passar un dia a casa sota l’edredó veient pelis i menjant roses. Di que et donava peresa, que no havies de treballar i volies aprofitar per a estar amb els teus fills. Di que fa temps que us mereixíeu una estona en família, que no ha sonat el despertador i que quan us heu alçat ja era massa tard. Dí que no trobaves l’impermeable, o les botes, o el paraigues… que no t’arrancava el cotxe, però no digues que et feia por la pluja. Perquè la pluja caurà moltes vegades al llarg de les nostres vides i això serà molt bona senyal. No diguis por, perquè algun dia hauran d’anar a treballar, encara que ploga, i hauran de preparar-se el desdejuni, i hauran d’agafar el cotxe o anar caminant i portar als seus fills al col·legi. No digues por, perquè la por paralitza, i no és un sentiment que ajude a créixer.
La pluja és bona. A vegades plou entre setmana, a vegades plou un diumenge. La pròxima vegada que ploga aprofita per a ensenyar-los a caminar sota la pluja, que, com va dir Julio Iglesias, “si li dona per ploure, no et done per córrer, que banyar-se és créixer i corrent entre tolls, et pots caure”.
Feliç dia!