COMPETIR AMB EL MÒBIL

És impossible competir amb un mòbil. Un llibre no té les eines necessàries per a lluitar en igualtat de condicions. En molts casos ni les relacions humanes reals poden competir amb les llums, sons, gratificació instantània, immediatesa, varietat i personalització que els dispositius portàtils ofereixen asl nostres xiquets i xiquetes.

Per si no fos prou, som nosaltres els que els posem davant aqueix espill negre en el qual es reflecteix tota la seua vida. L’única manera d’equilibrar la balança és apartar els aparells. Però apartar-los de la nostra vida també, així, a estones: no hi ha mòbils en la taula (ni a casa ni en un restaurant) no hi ha mòbils en els dormitoris (ni en els seus ni en els nostres), no hi ha mòbils si hi ha altres xiquets, no hi ha mòbils si estem en una celebració… però clar, quan no hi ha mòbils els xiquets i les xiquetes fan soroll, reclamen, protesten, interrompen, parlen… i hem d’exercir de pares i mares i renyir-los, parlar-los, jugar amb ells… Serà difícil queixar-nos d’un futur o un present que estem creant i afavorint nosaltres.

No podem posar-nos llums i sons i botons i ser tan variats i divertits com els vídeos de tiktok, els reels d’Instagram o els memes de whatsapp… o si. Hi ha qui intenta competir igualant-se per baix, sent tan superficial i tan buit com els dispositius mòbils… igual ha arribat el moment de començar a fer el nostre treball com a educadors i educadores de la societat del futur… o simplement ens adaptem a aquesta ona imparable que alimentem cada dia i ens donem per vençuts. Els primers perjudicats són els menors, però amb el temps acabarem sent tan prescindibles i tan substituïbles com els telèfons que es canvien cada dos o tres anys. Si deixes que els teus fills usen el mòbil sense supervisió, per favor, no vingues a demanar-nos ajuda: hi ha molt poc que nosaltres puguem fer si tu no estas disposat a poner de la teua part.