GRÀCIES INFINITES

Què mou a pares, mares, germanes, avis i mestres a deixar un parell de dies de les seues vacances per a vindre’s al col·le a treballar com a mules movent mobles i caixes?

Doncs l’amor pels seus fills i filles, l’orgull pel seu col·le i les ganes (també) que puga començar el curs sense problemes.

No sabeu l’orgullosos que estem de tots vosaltres.

Moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes gràcies per tot el vostre esforç. Heu fet història, i sempre podreu dir amb orgull: Jo vaig ajudar a la mudança del Doctor Calatayud.

Ens queda un dia més per a acabar de moure’l tot. T’animes?