Estava temptat d’anomenar aquesta entrada amb alguna de les coses que a vegades sentim al col·le per boca dels xiquets i xiquetes, però vaig pensar que us escandalitzaríeu.
En aquest món en el qual sembla que els adults volem ser eterns adolescents i que els xiquets siguen i tinguen els privilegis i drets dels adults, però embolicats en paper de bambolles, a vegades passem per alt que diguen paraulotes i insults que ens posen els pèls de punta.
Tot es pot solucionar amb més educació, però no sols amb la del col·le. La bona educació comença a casa i és responsabilitat vostra. I no es tracta d’on s’aprenen aqueixes paraules (jo me les sé totes) sinó d’aprendre quan és el moment d’utilitzar-les (algunes mai). Gràcies pel vostre suport.