En el nostre col·le creixen moltes bones males herbes: malves, ruca, dent de lleó, avena, camamil·la valenciana… moltes d’elles són comestibles, unes altres no, però atrauen a insectes, ocells i altres animals.
Volem que el nostre col·le siga un espai pròxim a la naturalesa i que puguem observar, analitzar, i estudiar l’entorn natural sense eixir del nostre pati.
Els herbicides i pesticides no tenen cabuda, i volem veure el procés natural de deterioració de les plantes anuals.
Amb el temps plantarem unes altres i estudiarem les relacions que s’estableixen entre elles, però quan mireu el nostre jardí feu-lo amb els ulls de la sargantana que troba un lloc en el qual aixoplugar-se, de la papallona que té flors de les quals alimentar-se o de l’abella que busca el nèctar exquisit per a preparar la seua mel.
Això és un col·le, senyores i senyors: benvinguts al concepte de PERMACULTURA.