Els terraris són per a les tortugues, els fardatxos, els caragols… en els terraris es manté la temperatura constant, no plou ni fa fred, no falta l’aigua ni el menjar, les plantes són de plàstic, tot és de goma, res embruta… No obstant això, en un terrari es veu tots els dies el mateix, i els animals que viuen i creixen a un terrari, es moren si els deixes en llibertat perquè no han aprés res i són incapaços de trobar menjar o de valdre’s per si mateixos. No s’aprén molt en un terrari.
El nostre col·leno és ni pretén ser un terrari i treballarem perquè el nou centre tampoc ho siga. En el nostre col·le volem que hi haja terra, i fang quan plou, i que hi haja pedres i que aprenguem a no usar-les per a fer mal, i que hi haja abelles, i vespes, i saltamartins i marietes i cucs… i que puguem aprendre a tractar-los amb respecte i a allunyar-nos i protegir-nos quan hàgem de fer-ho. Volem arbres i plantes variats i de veritat en els quals puguem observar el pas del temps i de les estacions.
La pluja banya, la neu refreda, el vent bufa i arrossega… els éssers humans aprenem.
La vida està plena de dies de pluja i fred, de dies de calor, de picades d’insectes, de refredats, de caigudes i arraps, d’accidents… però també de moments inoblidables com aquella vegada que feia sol i vam anar a menjar-nos la mona i ens va caure la del polp i vam acabar tots xopats fins als calcetins.
Visca la vida!