Hi ha temes que ens resulten difícils d’abordar amb els més xicotets, però eixes dificultats sovint venen de les nostres pròpies experiències i creences. A vegades, el millor és escoltar més i parlar menys: respondre a les seues preguntes amb sinceritat i adaptant les respostes al que poden comprendre segons la seua edat. La mort és un d’eixos temes.
Podem desitjar que la mort no forme part de les seues vides fins que siguen majors i madurs per a entendre-la, però evitar parlar d’ella no impedirà que, en algun moment, la mort els fregue o els colpege de front.
És fonamental que els #xiquet i #xiquet senten que poden expressar els seus dubtes i compartir les seues emocions amb la seua família, en este i en molts altres temes. La vida no sempre és justa, i la mort no sempre arriba després d’una llarga i feliç existència. Fins i tot quan succeïx així, dir adeu i acceptar la pèrdua és una cosa que pot ser molt complicat.
A l’octubre, en el col·legi, parlem sobre la mort i la por com a parts naturals de la vida. Llegim contes, fem activitats i reflexionem sobre l’important que és viure de manera que busquem la nostra felicitat i la dels altres. Si pots, parla amb els teus fills i filles sobre la mort, perquè tard o d’hora, tots haurem d’enfrontar-nos a ella.