EL PATI DE LA MEUA ESCOLA

…és particular: quan plou, es banya, com els altres: de fet, es xopa, perquè hem utilitzat materials naturals que permeten que l’aigua passe a la terra i nodrisca els arbres tan variats que tenim: moreres, garrofers, magraners, ametlers, falses pruneres, falsos pebres, tipuanas, acacias, hibiscus…

A més, les diferents textures i superfícies (totes aprovades per la legislació europea i defensades per la llei d’educació) permeten el desenvolupament psicomotor dels més xicotets, donen més opcions a l’hora de jugar i són respectuoses amb el nostre planeta. Amb una mica de sort tindrem insectes també i podrem observar-los i cuidar-los i aprendre d’ells.

Això si, embruten. Molt: ens omplin de pols i de grava i de tot (no us cobrarem per tota la grava que acaba a les vostres cases transportada en sabates i butxaques) però és que la naturalesa taca i viure i aprendre embruten. Xiquets i xiquetes nets tot el temps són xiquets i xiquetes que no aprenen. De manera que eixe pantalonet tan bonic que vas comprar a tan bon preu, deixa-ho per als diumenges, perquè si li ho poses per a vindre al col·le tingues clar que arribarà a casa fet un desastre.

En el col·le antic ja vam tindre suficient asfalt. Visquen la terra, el fang i la grava! Visca la naturalesa! Visca el nostre planeta!