Ròtova està situada a un espai geogràfic denominat la Vall del Vernissa, a la zona meridional de la província de València. El relleu presenta dues partes ben diferenciades: la part sud-est, la qual està ocupada per una planura al·luvial constituida pels arrosegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta, el barranc de la Paga, que s’uneix al d’Alfauir poc abans d’arribar al Vernissa. Aquesta és la zona ocupada pels conreus de regadiu, especialmente tarongers. La major altitud és el "Turó de l’Aigua" (590 m.), seguit per l’Alt de les Àguiles (581 m.) i l’Alt de la Font Blanca (557 m.), tots a l’extrem nord-est.
El terme municipal de Ròtova limita amb les següents localitats: Ador, Alfauir, Almiserà, Lluxent i Palma de Gandía, totes a la província de València.
Les festes patronales són del 7 a l’11 de setembre, en honor de la Verge de la Salut, la Divina Aurora, el Crist de la Fe i Sant Bartolomé Apòstol.
Alfauir és un municipi integrat en un espai geogràfic denominat la Vall del Vernissa, situada en la part sud-oest de la comarca de la Safor.
El terme municipal té una superfície de 6,18 km2, i presenta dues parts ben diferenciades, separades pel riu Vernissa: la part nord està ocupada fonamentalment pel territori del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i la part sud on es troba el poble, dominada per la serra d’Ador. Destaquen al sud les alçàries del tossal del Castell, el Sister i el Carreró. La part meridional del terme coincideix amb la conca del barranc d’Alfauir o Vinuesa. Limita al nord amb el terme de Ròtova i Palma de Gandia, a l’oest amb Ròtova i Castellonet de la Conquesta, a l’est amb Palma de Gandia i Ador, i al sud amb Ador i Castellonet de la Conquesta.
El clima és temperat, amb hiverns suaus i estius relativament càlids. Les precipitacions anuals solen ser abundants, concentrades principalment a la tardor i a l’hivern.
En la pràctica totalitat del terme municipal predomina el monocultiu de cítrics.
La conquesta cristiana del territori (segle XII) portarà a la xicoteta alqueria de 25 cases a mans Pere de Vilaragut, el qual la rep de mans del rei Jaume I en 1249, que ostenta el senyoriu territorial i jurisdiccional del terme. Serà amb la fundació del monestir de Sant Jeroni de Cotalba quan, en 1388, camvie la jurisdicció al cenobi fins el moment de la seua desamortització, en 1835. La desamortització del monestir suposa la desaparició de la comunitat de monjos més nombrosa del territori valencià en eixe moment.