Imagina-so. Taller músiques d’avantguarda.

Per Enric Vidal Martínez, professor de violoncel.

Dins de les activitats de la nostra setmana cultural i relacionat amb el projecte Imagina-so, com a part del projecte didàctic de la violoncel·lista Elena Solanes Lechiguero (professora del conservatori municipal “José Iturbi de València) es va presentar en el nostre conservatori el treball dirigit a l’alumnat d’ensenyaments elementals i professionals “El nuevo universo de Chelo” el qual inclou diferents encàrrecs de peces dedicades al violoncel que combinen i fusionen el llenguatge avantguardista amb l’aprenentatge d’aquest instrument. És a dir, com la música de nova creació amplia els recursos pedagògics i la creativitat a l’aula.

En l’activitat els alumnes més petits de la classe d’Elena Solanes donen vida a Chelo, la nena que viatja per diferents llocs fantàstics gràcies al gran ventall de possibilitats sonores que ens ofereix el llenguatge actual.

El germen d’aquest treball, com ens contava Elena Solanes, va sorgir de la pròpia classe de violoncel i la necessitat de noves propostes pedagògiques. Això va desembocar en un programa batejat com a “Pekecàmara” dirigit i enfocat exclusivament perquè els estudiants més joves del nostre conservatori s’iniciaren en la música de cambra (es va contemplar tenir una línia de treball congruent entre l’estèticmusical i el psicosocial, components indispensables en el desenvolupament d’aquesta proposta pedagògica). Per a això Elena va encarregar a diversos compositors amb gran experiència pedagògica i estils compositius propis la creació de cinc obres de diferents característiques, pensant en les diferents especialitats que s’imparteixen en els Conservatoris Professionals.

Cadascuna d’ aquestes obres, està pensada considerant els continguts sobre tècnica instrumental dels Ensenyaments Elementals i Professionals. Així, els estudiants més joves a més d’iniciar-se en la música de cambra poden endinsar-se en les experiències sonores de l’actualitat, així com gaudir d’una aventura que farà que l’alumnat més jove es trasllade a l’univers de Chelo.

Indagant en el llibre i prenent com a exemple trobem la peça “Chelo en el mar” obra gràfica composta per Sonia Megías en la qual, intencionadament, no hi ha ús de compàs, ni pentagrames, ni notes musicals sinó accions coreogràfiques i teatrals. Chelo en el mar és un viatge en barca per la costa da morte a Galícia, fent ús de diferents tècniques del violoncel que es van identificant amb elements del viatge: el glissando de les onades, els sons forts i aguts de les gavines, els harmònics per a les estrelles, el pizzicatto amb la barca trencant-se, l’arc com a rem o el col·legno amb la fusta flotant. Es treballa també la sincronització entre arc, respiració, veu i mà esquerra, i elements mètrics com hemiolies o dosillos, etc… En una obra gràfica i programàtica que intencionadament no té pentagrama de compàs, de melodia o harmonia.

Durant l’activitat l’obra que va triar Elena Solanes com a demostració va ser “Chelo en el país de las hormigas” creació de Nuria Núñez Hierro, que va interpretar un alumne de la seva classe de violoncel i que actualment cursa 4t d’Ensenyaments Elementals. La peça desenvolupa sobretot la psicomotricitat mitjançant el so percussiu que fa de fil conductor de tota l’obra. Utilitza la mà esquerra percutint sobre l’instrument i en pizzicatos mentre intercala cops rítmics amb els peus, la qual cosa requereix una notable sincronització. Cal destacar també el tractament de l’arc en diferents localitzacions de la corda i l’ús de varietat de pressions i atacs.

Amb aquestes creacions, convidem els joves estudiants des de gairebé el començament de la seva marxa musical, a endinsar-se en l’espai de sonoritats, recursos tecnològics i escènics, que els compositors creen per a nosaltres avui, educant d’aquesta manera sense prejudicis i amb un posicionament més obert davant les estètiques musicals de la nostra època.

L’experiència de El Nuevo Universo de Chelo ens ha demostrat a professorat i alumnat que aquesta “una altra música” als Conservatoris no només és possible, sinó necessària en un context de tant canvi social i cultural, perquè representa renovació.

Per concloure, opinem que l’ educació musical intervé directament en les creences de l’oient i el seu posicionament sobre la música del nostre temps, per la qual cosa és important incloure els corrents estètics actuals en l’educació musical i despertar la inquietud per la creació, interpretació i estudi de la música dels segles XX i XXI.

La inclusió de la música nova en l’educació des del començament dels estudis fomenta la creació musical i la percepció respecte a l’escolta comprensiva, desenvolupant l’hàbit d’escolta i el judici crític.

També és objectiu primordial incloure l’alumnat i els agents educatius per fer-los partícips en l’oferta de projectes que milloren la qualitat educativa.

Per a tancar l’activitat Elena Solanes va voler donar les gràcies al conservatori de Meliana per la confiança en el seu treball, a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport per incorporar aquest mètode entre els seus Projectes d’Innovació Educativa, a la Fundació SGAE pel seu suport per a la creació d’aquestes obres, al Servei d’Educació de l’Ajuntament de València pel suport constant que està oferint al Conservatori Municipal “José Iturbi” en totes les seues iniciatives.

Imatges de l’activitat. Elena Solanes.