Aquest mes de novembre hem treballat l’emoció de l’asco, una emoció bàsica que apareix quan alguna cosa ens resulta desagradable, repulsiva o simplement no ens fa sentir bé. L’asco està relacionat amb els sentits —un olor, un sabor, una imatge— però també amb situacions, comentaris o experiències que rebutgem perquè no ens resulten adequades o ens fan malestar. Encara que no ens agrade sentir-la, és una emoció necessària, ja que ens ajuda a protegir-nos del que pot ser perjudicial i a posar límits a allò que no volem acceptar.
Per a treballar aquesta emoció, hem escoltat i analitzat diverses peces musicals:
- “Què ascó!” – Dubbi Kids
- “Las moscas” – Joan Manuel Serra
- “Los fósiles” – Camille Saint-Saëns
- “La costa de Galicia” – Carlos Núñez
Hem treballat també una obra d’art: “Saturn devorant al seu fill” de Francisco de Goya, de la sèrie de les Pintures Negres. Hem aprofitat l’obra per parlar de la por, del rebuig i dels límits personals.
Com a activitat final, hem realitzat una fitxa on cada alumne escrivia al voltant d’un dibuix totes aquelles coses que voldria expulsar de la seua vida: allò que no els fa sentir bé, que els fa malestar o els provoca rebuig.
Podien ser paraules, situacions, gestos, frases, persones… Qualsevol cosa que necessiten deixar enrere per estar millor.
Aquesta activitat els ha ajudat a mirar cap a dins, identificar el que els incomoda i aprendre a “expulsar-ho” simbòlicament.
