MIGUEL DE CERVANTES
“En algún lugar de un libro hay una frase esperándonos para darle un sentido a la existencia”
Qui és Miguel de Cervantes?
Dramaturg, poeta i novel·lista espanyol, autor de la novel·la L’enginyós gentilhome el Quixot de la Manxa, considerada com la primera novel·la moderna de la literatura universal, Miguel de Cervantes Saavedra va tindre una vida atzarosa de la qual poc se sap amb seguretat.
Si bé sabem quina va ser la pàtria de Cervantes –Alcalá de Henares-, així com el dia en què va ser batejat –el 9 d’octubre de 1547–, la data exacta del seu naixement no s’ha pogut esbrinar. Tan sols se suposa que podria haver sigut el 29 de setembre, dia de San Miguel.
Era el quart fill dels sis que va tindre el matrimoni Rodrigo de Cervantes i Leonor de Cortines.
Des de 1566 el cirurgià-barber es va establir definitivament amb la seua família a Madrid, iniciant per eixos anys el jove autor la seua carrera literària.
El divendres 22 d’abril, Miguel de Cervantes dona l’últim sospir. L’endemà, en els registres de Sant Sebastià, la seua parròquia, es consigna que la seua mort ha ocorregut el dissabte 23, d’acord amb el costum de l’època, que només es quedava amb la data de l’enterrament: com se sap, és esta última la que es coneix hui dia, i en què se celebra cada any el Dia del Llibre.
Quina és la importància de Miguel de Cervantes?
És considerat la màxima figura de la literatura espanyola gràcies a la seua prolífica obra, de la qual destaquen la mundialment coneguda L’enginyós gentilhome el Quixot de la Manxa, considerada per a nombrosos crítics la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal.
Quines sòn les seues obres?
La Galatea (1585)
Elicio, pastor del Tajo, està enamorat de la pastora Galatea, però el pare d’ella, Aurelio, vol casar-la amb el ric pastor lusità Erastro.
L’enginyós gentilhome el Quixot de la Manxa (1605)
Narra la història d’un gentilhome d’avançada edat que, per l’excessiva lectura de llibres de cavalleria, es torna boig i vol fer-se cavaller errant. En la seua eixida va amb armadura i amb un cavall anomenat Rocinante, i, després se li unix en esta aventura un escuder anomenat Sancho Panza. Corren mil aventures de les quals, generalment, ixen malparats.
Novel·les exemplars (1613)
Esta obra està conformada per 12 títols i tenen com a objectiu ensenyar una cosa útil i al seu torn són positives. Presenten diversos temes i tendències. Són les següents: La gitanilla, L’amant liberal, Rinconete i Cortadillo, L’espanyola Anglesa,El llicenciat vidriera, La força de la sang, El gelós extremat, L’il·lustre pal de fregar, Les dos donzelles, La senyora Cornelia, El casament enganyós i El col·loqui dels gossos.
L’enginyós cavaller el Quixot de La Manxa (1615)
És la segona part de l’obra que va escriure en 1605. En estes pàgines continuen les aventures del cavaller El Quixot i el seu escuder Sancho Panza. Sansón Carrasco, per a curar al Quixot de la seua bogeria, li anima que faça una tercera eixida, amb la finalitat de derrotar-ho i obligar-lo, sota jurament de cavaller, a quedar-se definitivament a la seua casa i a no eixir més per eixos mons.
Els treballs de Persiles i Sigismunda (1617)
En esta obra es narra la peregrinació duta a terme per Persigues i Sigismunda, dos prínceps nòrdics que estan enamorats i què es fan passar per germans canviant-se els noms per Periandro i Auristela. Separats per tota mena de peripècies, emprenen un viatge des del nord d’Europa fins a Roma, passant per Espanya, amb finalitat expiatòria abans de contraure matrimoni.
CONCEPCIÓN ARENAL
“En aquel que parecía naufragio de todas las virtudes, se salvó una: la caridad”.
Qui va ser Concepción Arenal?
Concepción Arenal, nascuda el 31 de gener de 1820 a Ferrol (Galícia), es va enfrontar a les convencions del seu temps i va dedicar moltes de les seues energies a defendre a les persones més desfavorides.
La seua ferma convicció per aprendre, una curiositat intel·lectual que mai va assaciar per complet, va guiar els seus primers anys de vida, fins i tot encara quan la seua mare s’oposava formalment al fet que cursara estudis superiors.
En 1870, va fundar La Veu de la Caritat, un periòdic que al llarg dels seus catorze anys de vida va utilitzar per a denunciar els abusos i immoralitats presents tant en hospicis com en presons de l’època i que va aconseguir convertir-se en una publicació de referència a nivell europeu.
No sols això, sinó que l’escriptora gallega també va impulsar un projecte anomenat “el patronat dels deu”. A imitació del dut a terme a França, la iniciativa consistia en el fet que deu famílies adinerades es posaren d’acord per a ajudar a una família sense recursos. Una labor benèfica que Arenal va consolidar, a més, en la Creu Roja, on en 1869 la duquessa de Medinaceli ja havia establit la branca femenina del moviment, que Arenal va fer seua.
Per què la seua figura és tan important?
Entre altres quefers, Concepción Arenal va dirigir personalment, durant el transcurs de la tercera guerra carlista, l’Hospital de Sang de Miranda de Ebro, on va atendre els soldats de tots dos bàndols.
Al llarg de la seua vida, Concepción Arenal va escriure diverses obres en les quals va defendre la igualtat entre homes i dones i va reivindicar el lliure accés a l’educació. També va defendre el que les dones pogueren dedicar-se a professions que fins llavors els estaven vetades.
Com a secretària de la secció femenina de Creu Roja, Concepción Arenal va escriure en la revista de l’Organització des del seu origen i va impulsar, amb una veu pròpia, idees transformadores i crítiques cap al statu quo de l’època, de les quals es conserva abundant documentació, així com manuscrits i correspondència oficial en el Centre de Documentació de Creu Roja Espanyola a Madrid: Centre de Documentacion – Creu Roja. Idees que també van recolzar altres dones del seu temps, entre elles, Gertrudis G. de Avellaneda, Carolina Coronat, o Cecilia Böhl de Faber.
L’entusiasme i la solidaritat van vertebrar la vida de Concepción Arenal. Una vida a la qual ha dedicat la Biblioteca Nacional una exposició que arreplega la seua “passió humanista” fins a la seua data de defunció, l’any 1893.
Una vida que, en cap cas, mereix caure en l’oblit.