Els espais són el medi físic on tenen lloc les relacions socials. Les persones construïxen els espais i els espais construïxen a les persones. Som conscients que el seu disseny condiciona les maneres que tenim de viure i de conviure.
L’espai físic del centre educatiu també parla, transmet y ensenya la manera de relacionar-se, d’estar, el repartiment dels espais, així com el control i les infraestructures del joc.
Això pot promoure el desenvolupament d’habilitats diferents en elles i en ells i reforçar comportaments i pràctiques que, amb el temps, fixen els estereotips de gènere. En este sentit, l’alumnat necessita l’acompanyament docent per a conéixer els secrets reals i simbòlics de les diferents maneres de jugar amb independència dels models dominants i moltes vegades hegemònics.
La majoria de centres presenten una disposició dels espais de joc androcèntrica i futbol centrista. Això significa que estan dissenyats i construïts per a donar resposta a un arquetip d’alumnat molt concret: xic, amb disposició cap al joc actiu i amb preferència de joc amb pilota. Evidentment, a tots els xics no els agrada el joc actiu físicament o de pilota, però, en tot cas, la disposició de recursos orienta cap a esta mena d’activitats o esports.
Esta disposició de l’espai, tal com afirma Marina Subirats (2013), presenta grans avantatges per als individus (majoritàriament xiquets) que gaudixen habitualment dels espais centrals i amb recursos, però també suposa alguns inconvenients, entre altres, la dificultat de gaudir d’un canvi, d’adaptar-se a situacions noves. Com que gaudixen d’estos espais privilegiats, definixen el paradigma “del que toca”, del model universal, i, per tant, qualsevol canvi pot representar una imperfecció o fins i tot una amenaça de poder o estatus.
En els cursos 2022/2023 i 2023/2024 hem presentat un projecte d’innovació educativa perquè els nostres patis suposen un canvi de paradigma un canvi de mirada cap a la inclusió i la coeducació.
Comencem realitzant un diagnòstic dels nostres patis a partir de l’observació. A més vam arreplegar dades a partir de qüestionaris realitzats per les famílies, professorat i els verdaders protagonistes: l’alumnat.
Per tant hem tingut en compte a la Comunitat educativa per al disseny del pati que tots volem. Una vegada arreplegada la informació, s’ha creat en el centre una comissió de treball amb reunions periòdiques per a implementar el nostre projecte. Molts estan sent els canvis i estem satisfets dels resultats que estem obtenint.
A continuació presentem algunes dels canvis:
- Oferir elements i espais diversos de manera que garantisca l’atenció a les diferències individuals tinga més protagonisme que les diferències de gènere.
- Hem pensat en la versatilitat dels diferents espais i infraestructures del pati, creant diferents zones amb la col·laboració activeu dels alumnes de sext de curs de primària que actuen com a mediadors.
- Joc tranquil, joc actiu, zona musical, jocs de taula, zones per al desenvolupament d’habilitats motrius, zona d’arena, d’equilibri, de joc simbòlic…
Estes estan sent els resultats:
- S’està formant una millor convivència entre l’alumnat de diferent gènere.
- S’ha reduït considerablement el nivell de conflictivitat.
- Es consideren més les diferències individuals, que unes diferències marcades pels aprenentatges i estereotips de gènere.
