Sanchís Yago, Rafael. Castelló, 1891 – 1974. Pintor. Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles a València, on a més va exercir com a Catedràtic i director de l'Escola de Sant Carles, des de 1940. Va ser company del pintor Juan Bautista Porcar (1889-1974) a l'Acadèmia d'Artistes de Vicente Castell Doménech a Castelló, i després va viatjar amb ell a Barcelona, on es va dedicar a cultivar el paisatge a línia de Rusiñol. El 1918 va realitzar la seva primera exposició important a l'Ateneu de Madrid, fet que li va permetre conèixer Sorolla i Benedito, amb qui va treballar durant un curt període de temps. A les dècades de 1920 i 1930 va viatjar pel continent americà dedicant-se a la pintura de retrats de de l'alta societat. Va ser un pintor famós pels seus retrats al carbó i pastís, d'emotiva idealització. La seva àgil pinzellada i el bon ús dels contrastos de llums i ombres, el va portar a dedicar-se també a la il·lustració de llibres. Entre les tècniques que feia servir per a aquest fi, destaca el seu domini de la raspadura de cera, per la qual barrejava els pigments i la resina amb cera d'abelles fosa, obtenint un acabat brillant en els seus treballs. Amb olis va realitzar una sèrie de paisatges espanyols amb certs tints tècnics impressionistes alhora que modernistes catalans. Es conserva una col·lecció molt interessant al Casino Antic de Castelló, datats a partir de 1940. En el seu primer viatge a Amèrica, el 1920, va recórrer Buenos Aires, Santiago de Xile, l'Havana, Rio de Janeiro i Nova York. Els retrats de les celebritats del món del cinema en aquesta darrera ciutat són les seves obres més conegudes. Entre 1920 i 1940 no va deixar de viatjar al continent americà, per la qual cosa moltes de les seves obres es conserven a la Hispanic Society de Nova York. __________________________________________________________________________ Sanchís Yago, Rafael. Castellón, 1891 – 1974. Pintor. Académico de Bellas Artes de San Carlos en Valencia, donde además ejerció como Catedrático y director de la Escuela de San Carlos, desde 1940. Fue compañero del pintor Juan Bautista Porcar (1889-1974) en la Academia de Artistas de Vicente Castell Doménech en Castellón, y luego viajó con él a Barcelona, donde se dedicó a cultivar el paisaje en la línea de Rusiñol. En 1918 realizó su primera exposición importante en el Ateneo de Madrid, lo que le permitió conocer a Sorolla y Benedito, con quienes trabajó durante un corto periodo de tiempo. En las décadas de 1920 y 1930 viajó por el continente americano dedicándose a la pintura de retratos de de la alta sociedad. Fue un pintor famoso por sus retratos al carbón y pastel, de emotiva idealización. Su ágil pincelada y el buen uso de los contrastes de luces y sombras, le llevó a dedicarse también a la ilustración de libros. Entre las técnicas que utilizaba para este fin, destaca su dominio de la raspadura de cera, por la que mezclaba los pigmentos y la resina con cera de abejas fundida, obteniendo un acabado brillante en sus trabajos. Con óleos realizó una serie de paisajes españoles con ciertos tintes técnicos impresionistas a la vez que modernistas catalanes. Se conserva una colección muy interesante en el casino antiguo de Castellón, datados a partir de 1940. En su primer viaje a América, en 1920, recorrió Buenos Aires, Santiago de Chile, La Habana, Río de Janeiro y Nueva York. Los retratos de las celebridades del mundo del cine en esta última ciudad son sus obras más conocidas. Entre 1920 y 1940 no dejó de viajar al continente americano, por lo que muchas de sus obras se conservan en la Hispanic Society de Nueva York.
