UNA MIQUETA D´HISTÒRIA…
El col.legi de San Blas està construït en un terreny que pertanyia a José Torres Torner que li va vendre a l´Ajuntament d´Albal per la quantitat de 9.605 pesetes a l´any 1900.
Aquesta persona li va vendre a l´Ajuntament però amb una condició: sempre hi hauria d´haver una escola. Per la qual cosa, va deixar una clàusula on deia que si quan passés un temps deixava de ser escola, aquests terrenys tornarien a passar a mans dels herèus de la família de José Torres Torner. I de fet, a hores d´ara, sempre ha estat una Escola Pública.
La seua inauguració va ser a l´any 1926 i sabeu…l´escola no sempre s´ha anomenat San Blas i tampoc ha estat sempre així…
Des de l’any 1926 fins l’any 1977 el Col.legi s´anomenava “Escuelas Graduadas” que encara avui dia podem veure al rètol de la façana principal. A partir de 1977 es deia ” Escoles Velles” i al 1978 li van posar el nom de ” San Blas”.
El col.legi de San Blas tenia dues parts: la que es va inaugurar a eixa data i que és la que es pot restaurar i la part nova que es va inaugurar al 1959.
En principi, la previsió era per l´any 1957 però a València hi hagué una riuada i això va fer que es paralitzaran les obres ja que l´aigua del desbordament del riu Túria arribava fins la plaça de l´Ajuntament. En aquesta part del col.legi és on es va construir la casa del conserje i quatre cases per a mestres.
L’altra part de l´escola, la primera que es va construir, durant aquells anys i fins el 1974, degut a una decisió política, estava dividida per una mur. A la dreta estaven les xiques i a l’esquerra els xics.
El pati no estava asfaltat, era tot ple de pedretes i hi havia fontetes amb granotetes i gronxadors.
El que hui dia és el gimnàs, era un garatge per a mestres i al fons hi havia la cuina. Dins de la cuina hi havia un pou d´on es treia aigua. Els dipòsits estaven a la terrassa de la teulada i una vegada per setmana el conserje els buidava, netejava i posava cloro.
A la dreta de la porta de la cuina hi havia un quartet amb llenya ja que, en aquells anys, no hi havia estufes elèctriques al col.legi. Així,doncs que cada dia a les sis de la matinada el conserje encenia les estufes de llenya que hi havia a cada aula , també omplia de llenya els cabassos que tenien al costat de cadascuna d´elles, per tal que l´ alumne encarregat del dia no deixara que s’apagara.
Al Col.legi de San Blas han hagut més de 34 mestres simultàneament en aquella època, per la qual cosa tots els espais eren aules: on és ara Secretaria, el despatx d´Educació Física, el quartet del conserje…
Una dada d´interès, i històrica també, és que, a l´any 1937, en plena “Guerra Civil Espanyola”, aquesta escola va ser refugi de soldats i civils que s´amagaven. Quan va finalitzar la guerra, es va convertir en lloc per a guardar armament, bales, fusils…de fet, sota el terra del que ara es troba el gimnàs i sota el pati d´Infantil s´han trobat bales de fogeig quan van encimentar el terreny.
Per últim,altra data, aquesta vegada curiosa…sabeu per què el nostre pati té pins? …mireu, té pins perquè Alfons XIII va fer construir molts col.legis i a tots els que feia construir hi posaven pins. Per això, si passejeu podeu veure com hi ha moltes escoles construïdes en aquella època amb la mateixa forma, estructura i amb un gran pati amb pins.
Entrevista dels alumnes de cinquè i sisè de primària, curs 16-17, a Salvador Palomares García,
conserje del CEIP San Blas d´Albal durant 43 anys.