DE VERITAT ÉS ADEQUAT?

Les pantalles formen part del dia a dia dels nostres fills i filles: televisió, videojocs, mòbils, plataformes digitals… Són espais d’oci, sí, però també influïxen en com entenen el món, en el que normalitzen i en com es relacionen.

A vegades pensem que, si mamà o papà estan davant o fins i tot ho veuen amb ells, llavors el contingut ja és adequat. Però no sempre és així. Hi ha pel·lícules, sèries o videojocs que poden semblar-nos entretinguts a les persones adultes i, no obstant això, no estan pensats per a la seua edat: poden incloure violència, por, llenguatge inapropiat o missatges que no són els més adequats per a ells.

Per això existixen sistemes de classificació elaborats per especialistes. En videojocs, per exemple, el sistema PEGI indica l’edat recomanada i avisa del tipus de contingut que apareix. En cinema i televisió també trobem qualificacions per edats que ens orienten abans de decidir.

Si els deixem veure o jugar a qualsevol cosa, no els estem ajudant. Els continguts influïxen més del que pensem. Supervisar, informar-nos i triar amb cura és una manera de cuidar-los.

No es tracta d’alarmar-se ni de prohibir tot, sinó d’acompanyar, mirar amb atenció i recordar que no tot val per a totes les edats.

Us deixem una taula amb alguns d’estes dades. Recordeu que estes edats no signifiquen que siguen adequades, sinó que és l’edat mínima per a poder fer-se un compte. Moltes d’estes edats les fixen les pròpies empreses, que és com posar al llop a cuidar dels corders. Useu el vostre criteri i exerciu la cautela.