Posar notes no és fàcil. Podem posar-les del zero al deu, des d’insuficient fins a excel·lent, de l’u al cinc o de la A a la F…. Al final sempre és el mateix: donar un valor al treball realitzat. Però en l’educació infantil i primària què és el que realment importa?
Les notes no diuen el que els vostres fills i filles valen, no diuen si són bones persones, o si saben fer amics.
Deixeu-nos que us comptem un secret: les notes no són tan importants. Hi ha gent amb matrícules d’honor a qui no hi ha qui suport i gent amb suspensos i repeticions amb les quals dona gust parlar.
És important que els vostres fills i filles sàpien que les notes ens poden donar pistes d’aquells aspectes en els quals podem esforçar-nos, però que tindre un deu no et fa millor persona i tindre un insuficient no és dolent si t’has esforçat. Cada un de nosaltres i nosaltres té unes capacitats, unes il·lusions, i un futur per davant ple d’oportunitats. Al final la lliçó és la mateixa: Tingues les notes que tingues, continua treballant i esforçant-te per ser una miqueta millor cada dia.
Això sí, és molt difícil que els xiquets i xiquetes no s’estressen amb les notes si nosaltres som els primers que ens posem dels nervis quan veiem el butlletí. L’informe d’avaluació és un diagnòstic, una fotografia d’un instant que ens ajuda a saber què és el que pot funcionar millor, però no són ni un premi ni un castic. Posem les notes pensant en el que cada xiquet i cada xiqueta necessita i en el que la seua família ha de saber. Són importants però no són tan importants.