La nostra classe és un espai per SER, com la manifestació més profunda de l’essència de cada infant, sentint que forma part de l’escola, que té el seu lloc i que entre totes i tots contruïm i consolidem la nostra comunitat educativa. Per a que aquesta realitat siga possible les/els mestres hem creat vincles de complicitat i autenticitat amb elles i ells, generant relacions d’afecte i credibilitat compartint molts moments i molts espais… i junts i juntes navegant dalt del mateix vaixell.
Les relacions entre els infants i amb els adults sempre es fonamenten en un profund respecte per les necessitats de cadascú. L’escolta, el respecte per la seua manera d’aprendre, les individualitats, l’acceptació de cada manera de ser i l’estima constant en l’acompanyament, generen unes complicitats i un clima de treball que fa crèixer una infància i unes relacions fermes i sanes, potenciadores d’un aprenentatge fluid i sòlid.
Al llarg d’aquest mig curs que ara portem, hem anat contruint un entorn d’aula i escola on les persones ens mirem amb respecte, on ens cuidem entre nosaltres, on ens valorem i ens reconeguem com persones estimades pels amics i amigues, i pels mestres.
El nostre dia a dia a l’escola es composa per diferents estones; els moments de rebuda, l’espai per fer assemblea, l’entorn de treball analític amb el grup o individual, la connexió amb l’exterior, l’espai exterior, els moments de lectura individual o grupal, la construcció dels projectes de treball… i el que més els agrada, els moments de circulació de joc lliure, tant dins l’aula com al nostre pati.
És a través d’aquests moments com l’infant va construint el seu propi aprenentatge, són moments de trànsit per sensacions d’expansió, de recolliment, de treball competencial, de treball analític, de moments grupals d’intercanvi, de trobada, de moments de connectar amb ell o ella mateix…
Sempre amb una mirada respectuosa envers la infància, ens centrem en tot moment en una estreta vinculació entre emoció i aprenentatage, entenent que aquells aprenentatges significatius són els que l’infant pot vincular amb una emoció que sent, en aquest sentit, la necessitat de vetllar perquè el desig d’aprendre, que és innat, es mantinga sempre en el xiquet/a, per a què aquesta realitat estiga present, les pràctiques educatives són respectuoses amb les seues inquietuds. Sols així aconseguirem un aprenentatge autèntic, que és aquell que ix de dins, i que no li ve imposat de fora, i sent els adults, molt coherents amb les necessitats de l’etapa educativa en la que ens trobem, a nivell cognitiu, relacional, social i afectiu.
Intentem que la nostra aula siga un espai on l’alumnat es moga amb autonomia i llibertat, per poder connectar amb una autèntica cultura de la infància, amb creativitat, amb diversitat d’interl·ligències, i amb els diversos ritmes i estils d’aprenentatge i amb un motor intern de cada xiquet/a que serà el seu propi motor de desenvolupament curricular, i el que més ens importa, de creixement com a persona.
Feu clic en la imatge per a visualitzar el vídeo que ha preparat la tutora de 1r i 2n.
