Ja fa un any que un 12 de març vam tindre que anar-se’n a casa durant mes de dos mesos per un virus que ens va canviar la vida i la nostra manera de comunicar-nos.
Un dia, que hui recorde’m amb prudència, perquè pareix que haja passat una eternitat pero no… soles 365 dies de tristesa, canvi i despedida de molts éssers estimats i de no poder veure gent important per a tots.
Afortunadament tot va passant i pareix q es veu un poc de llum al final del túnel i anem poc a poc descobrint altres alternatives per trobar la concòrdia i felicitat.
Hui hem pogut rebre la visita de Dani Miquel, que ens ha aportat aquella energia que fa un anys ens van llevar.
Hui donem un passet més per buscar la felicitat mitjançant el cant i el ball perquè la vida continua i pase el que pase hem de viure-la el millor possible.
Bon cap de setmana!
