Entorno Geográfico y Social
La Vall d’Alba és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta que compta amb 2.906 habitants (INE 2008).
Limita amb la Serra d’en Galceran, Bell-lloc, Cabanes, Vilafamés i les Useres.
Pren el seu nom de l’alqueria Alba musulmana, (La Vall blanca dels mossàrabs) va pertànyer, en qualitat de llogaret, al terme municipal de Vilafamés fins al 4 de juliol de 1925 data en la qual en sessió solemne se celebra l’acta de constitució del municipi. Abans el rei Jaume I donà el lloc al monestir de Benifassà, per a després tornar a mans reals en l’any 1244. Aquesta reincorporació al patrimoni real li va costar al monarca d’Aragó una assignació perpètua a favor del Monestir una xifra de 70 monedes d’or anuals sobre les rendes de Tortosa. Posteriorment va ser donada a l’Orde de l’Hospital i és llavors (1264) quan rep de mans de Fra Gui de la Gespa Carta de poblament, a Borriana, perquè diversos veïns de Vilafamés allí s’instal·lin, després passarà als dominis de l’Orde de Montesa sempre sota el terme de Vilafamés fins a la seva segregació, data a partir de la qual el municipi ha tingut un notable desenvolupament.
Les característiques del clima mediterrani han afavorit en el seu terme una economia agrícola de secà basada en cultius d’ametller, vinya i olivera, que els seus esforçats pagesos han intentat completar amb l’aprofitament de regadiu gràcies a les nombroses i artesanals sénies que extreien l’aigua de les entranyes de la terra.
Cal tenir en compte que de llarg a llarg del terme municipal de la Vall d’Alba existeixen fins a 641 caserius que en l’actualitat reuneixen al voltant de 315 habitants entre tots els nuclis dispersos.
En l’actualitat, les labors agrícoles han variat ostensiblement i ja només el 36,8% de la població activa es dedica a aquests menesters. La major part del terreny conreat es dedica a l’ametller, que ocupa prop de 1.500 hectàrees; les oliveres es troben en 616 hectàrees, les hortalisses es conreen en 224 hectàrees, i la resta, unes 154, es dediquen a produccions diverses.
La ramaderia serveix de complement al sector agrícola amb un elevat nombre de granges que, en la seva majoria, estan destinades a la criatura i engreixi de porcs. També existeixen granges avícoles.
L’economia local es reparteix en altres sectors productius com és la indústria, que ja ocupa al 27% de la població activa; el sector serveis empra en aquests moments a més del 28% de la mà d’obra, i la construcció ocupa entorn del 8% restant.