Arribem a l’escola d’estiu del ReMIda de Bologna, en Calderara di Reno i ens endinsem en una situació d’aprenentatge al voltant dels arbres ubicats en l’espai exterior on està situat el centre.
Es tracta d’un treball d’investigació on els xiquets i xiquetes d’edats compreses entre 5 i 13 anys experimenten amb diversos materials i exploren autònomament sobre aquest tema, fidels a l’esperit de la pedagogia Reggiana. A més, tenen l’oportunitat d’expressar la seua creativitat i comprensió de la natura a través de la construcció d’estructures aprofitant material reutilitzable. Hem observat una convivència harmònica entre elements naturals i digitals que sent inicialment tan diferents, són capaços d’enriquir-se mútuament. Una sinergia que s’arredoneix i es comprén gràcies a la figura de la persona acompanyant.
D’entre les propostes que hem pogut compartir amb els infants destaquem:
-Elaboració d’un mapa de la localitat amb localització d’arbres.
-Catàleg d’elements naturals amb mostres reals.
-Reproducció de la textura dels troncs dels arbres amb diferents tècniques plàstiques.
-Modelatge d’elements naturals amb diferents materials.
-Exposició dels treballs propis.
-Reproducció d’un bosc a diferents escales.
-Observació del creixement de les arrels i reproducció gràfica.
Aquest és l’inici d’un canvi de mirada que ens exigeix continuar estudiant en aquest vessant per poder fer un acompanyament acurat de la infància en concordança amb el respecte per la natura.

Comencem la jornada en el ReMida Bolonia amb la calma i la cura que ofereix l’entrada amable.
Quan el grup està complet i dispost a l’acció, l’adult acompanyant presenta la proposta del dia.
Mitjançant grups heterogenis organitzats per zones, els infants, han de buscar elements naturals i emparellar-los amb els colors del pantone que més se semblen.
Una activitat motivadora i accessible als diferents nivells dels xiquets i xiquetes que participen.
Aquesta s’arredoneix amb l’exposició i la reflexió conjunta, per part dels equips, de tot allò recol·lectat.
La proposta finalitza amb la creació d’un catàleg amb els tresors classificats, un material que serveix de documentació i que afavoreix la metacognició.
Hem descobert una figura d’adult acompanyant respectuosa i pacient, que ens convida a parar, observar, escoltar i aprendre del batec de l’escola Reggiana.

En arribar al centre, ens dona la benvinguda un borinot que ens demana ser explorat.
Un infant, amb un microscopi connectat a una tauleta, investiga amb cura la seua anatomia, captant aquelles imatges que més li criden l’atenció: ulls, ales, potes, pol·len…
Aprofitant aquest escenari, la persona adulta li ofereix altres insectes per estudiar-los.
S’amplia informació amb llibres, contes i materials relacionats amb les bestioles.
A partir de les imatges extretes del microscopi, s’ofereixen als infants models perquè completen els patrons donats.
Hem descobert que la convivència entre el llenguatge digital i elements naturals és compatible, sempre que el seu ús afavorisca l’exploració, l’observació i l’aprenentatge actiu.

Un dia més arribem a ReMida Bolonia i els infants gaudeixen lliurement de l’activitat que més els interessa: papiroflèxia, observació al microscopi, joc lliure…
Aquesta és una mostra dels molts moments d’autogestió i decisió que tenen lloc al llarg de la jornada.
Moments on l’autonomia de les xiquetes i xiquets és fomentada pels adults acompanyants.
A què volen jugar, en qui volen seure, què els agradaria dinar o què necessiten portar a l’hora de fer una eixida, serien alguns exemples d’aquesta pràctica.
Es tracta d’un entorn molt respectuós que, amb aquesta filosofia, promou la plenitud intel·lectual, emocional i moral que els permet la independència, la responsabilitat i el govern de la seua pròpia conducta.

On van a parar les capses de café? Quant de temps tarda a desintegrar-se una pala de platja? Què passa quan una xarxa de pesca es trenca? Seríem capaços de comptabilitzar quant plàstic generem en un dia?
Hui és el nostre últim dia d’experiència a la mobilitat d’Itàlia i hem conegut a Cristina, una persona referent en el ReMida.
Segons ens conta, ha viscut 5 mesos a Noruega per realitzar un voluntariat de neteja de costa alliberant-la de residus amb un equip de persones amb qui comparteix passió.
Fruit d’aquesta estada, inicia un projecte de conscienciació envers el consum responsable per reduir el nostre impacte ambiental.
Es tracta d’una exposició amb documentació gràfica i material de la labor que va desenvolupar al llarg d’aquest temps.
Cristina ha començat una (Ri)bellazione de la qual ja ens sentim part.
A l’escola d’estiu es respira aquesta cura, respecte i admiració cap al medi natural i amb les propostes que els ofereixen, són capaços de transmetre-ho a la infància.
 
¿Dónde van a parar las cajas de café? ¿Cuánto de tiempo tarda en desintegrarse una pala de playa? ¿Qué pasa cuando una red de pesca se rompe? ¿Seríamos capaces de contabilizar cuánto plástico generamos en un día?
Hoy es nuestro último día de experiencia en la movilidad de Italia y hemos conocido a Cristina, una persona referente en el Remida.
Según nos cuenta, ha vivido 5 meses en Noruega para realizar un voluntariado de limpieza de costa liberándola de residuos con un equipo de personas con quienes comparte pasión.
Fruto de esta estancia, inicia un proyecto de concienciación hacia el consumo responsable para reducir nuestro impacto ambiental.
Se trata de una exposición con documentación gráfica y material de la labor que desarrolló a lo largo de este tiempo.
Cristina ha empezado una (Ri)bellazione de la cual ya nos sentimos parte.
En la escuela de verano se respira este cuidado, respeto y admiración hacia el medio ambiente y con las propuestas que les ofrecen, son capaces de transmitirlo a la infancia.