Noticias

24 de desembre. Nit de Nadal. L’avi seu davant la llar.

-Voleu que vos conte una història?
-Síii!!! –criden alhora els nets.
-D’acord. És titola “La cloïssa Berta i el llac contaminant”.

Un dia una jove cloïssa filtradora se’n va adonar que el llac Tironyano estava contaminat. Va decidir, durant hores i hores filtrar tots els contaminants que hi havia a l’aigua. Ho va intentar, però era molt per a ella sola. I a més, de sobte, va veure que s’acostava cap a ella Faust, un xiquet que gaudia fent maleses, i que havia matat a tots els seus éssers vius estimats. Aleshores, decidí amargar-se soterrant-se sota l’arena.

L’endemà, Berta, que així es deia, i que era una escopinya poc conformista, ho va intentar de nou.

-Iaio, que cabuda és, no?
-Bé, sí, pot ser… Però voleu que continue el conte?
-I tant!!!

Quan va entendre que ella sense ajuda no podria aconseguir-ho, va esperar que arribara Salmorejo, un salmó molt vell que sempre anava d’un lloc a un altre. I el va cridar: “Salmorejo!, Salmorejo!, vine cap ací”.

-Iaio, veus com és cabuda!
– Sí, sí, sí, però continuem…

Salmorejo li pregunta a la cloïssa: “què passa Berta? I ella li diu: “vull que em portes a veure al comandant Jossi”. I el vell salmó, sorprés, li diu: “per a què?”.
I ella, un poc nerviosa, li respon: “no puc contar- t’ho”.
 

Els dos junts van fer el viatge. Van nadar de riu en riu. Van travessar l’Ebre, el Miño i el Nerbion per a trobar al capità Jossi….

– Però, iaio, això com pot ser? Com varen passar d’un riu a un altre?- preguntà
Maria.
– Això és impossible- afegí Ramon.

El iaio va posar cara de pocs amics i va dir:

-Xe! Que poca imaginació que tenen els xiquets de hui en dia!!! Passeu tantes hores davant la maquineta que ja no sou capaços d’imaginar un salmó i una cloïssa saltant de riu en riu. Ai mare!!!!

– Va, iaio, continua i no renegues!
 

Finalment, Berta i Salmorejo van localitzar a Jossi en una barca navegant per l’Albufera. Quan el comandant els va veure arribar, es va sorprendre i li va dir a Berta que pujara a la barca perquè li contara que passava. L’escopinya el va informar de tot i li preguntà que podia fer per a salvar el llac en perill.

-Iaio
-Què? Ramon..
-Com li agrada ajudar, no?
– Això sembla. Vos conte el final?…

El capità Jossi es va dirigir a Berta i li va dir que cridara al 3.0 H20, un exèrcit de tellines filtradores molt especialitzat . Però Berta no sabia on podia localitzar
a aquest comando descontaminant. Jossi li va donar les coordenades i estaven situades molt prop d’on vivia Berta, en Andorra, en el llac d’El Coll de la Gallina.

La cloïssa i el salmó es van acomiadar i van continuar el viatge cap al nord-est de la península Ibèrica. Els va costar molt poc convéncer a l’equip 3.0 H20 i tots junts van iniciar ràpidament la missió descontaminant al Tironyano.

Al primer que van trobar en arribar va ser a Faust i li van advertir que es portara bé o el capturarien. Faust va entendre que no podia seguir amenaçant el seu entorn perquè la vida de tots, ell inclòs, estava en perill. Va demanar perdó i quan es va fer gran es va dedicar a investigar per salvar les espècies d’aigua en perill d’extinció.

-I conte contat, conte acabat. Què vos ha semblat?
– M’ha encisat – digué Ramon.
– Molt bonic, va dir Joan.
– Berta és una heroïna. A què sí, iaio? – digué Maria.
– Xiquets, què vos sembla si ara obrim els regals?

Autor: Joel Peñalver Ribera. 4t B. Gener 2019