Tanca els ulls un moment. Ara, imagina’t que vas passejant vora un penya-segat i que, de sobte, estàs a punt de caure.
Com et sentiries en eixe moment?
El teu cor batria molt ràpid, la teua respiració s’acceleraria, començaries a suar, el teu cos es paralitzaria i cridaries molt fort o et posaries a plorar, veritat? I tindríem una raó real per a posar-nos així? Es clar que si. És la resposta del nostre cos davant d’una situació de perill. Salten les alarmes, i ens posem en nivell 5 d’alerta màxima.
Ara, pensa en un moment quotidià on el teu cos reacciona d’eixa manera també. Quan no tens els deures fets, i la mestra vos els està demanant, no? I esteu en perill d’accident? La vostra vida està en joc? I perquè reacciona el vostre cos així? No hi ha una situació real de perill, però reaccionem d’aquesta manera.
Doncs hi ha persones, que reaccionen així per la seua alta sensibilitat al so. Tots coneguem companys i companyes que reaccionen d’aquesta manera, quan estan al pati o al menjador, i hi ha molt de rebombori.
Podem ajudar-los a que la seua reacció no arribe al nivell 5 sino al 2 o 3?
La resposta és un SÍ en majúscules! Podem ajudar-los, només hem de controlar els nostres nivells de soroll.
Així que Maria Tudela, terapeuta de Fivan, ens ha plantejat un repte: 21 dies en verd.
Consisteix en aconseguir, entre tots i totes, que al nostre menjador, el semàfor del soroll, estiga com a mínim 21 dies en verd. Això ens ajudaria a dinar més tranquils i els nostres companys amb alta sensibilitat aconseguirien estar amb nosaltres en eixe temps!
Tot l’alumnat, ha fet el compromís: Jo, em compromet, a dinar parlant baixet.
Ho aconseguirem? Segur que sí!
Gràcies a l’AMPA per treballar amb nosaltres, per a ser una escola de totes i totes, i per a tots i totes!
