L’ estèticano és una qüestió de forma, sinó de fons, i una declaració més dels principis d’una manera d’entendre l’educació.
Si l’ambient està ben preparat, les propostes són coherents amb els diversos ritmes i estils d’aprenentatge i els materials van evolucionant a mesura que els infants van necessitant nous reptes, el treball serà molt autònom en molts moments i, d’aquesta manera, s’afavorirà l’autonomia i l’autoaprenentatge, desplegant en tot moment ,competències d’aprendre a aprendre.
Per tant, cal un ordre dels materials i dels espais ja que l’ordre de l’espai genera l’ordre de la ment i la relaxació del pensament; els infants i els adults han de conèixer i saber on va cada material i han de tenir la tranquil·litat de saber què poden trobar en cada ambient i on; l’ordre també fa referència a l’estructura del mobiliari i a la distribució de l’espai; un ordre que acompanya a entrar i a sentir-se en equilibri i harmonia.
L’estètica també està relacionada amb la flexibilitat, entesa com la capacitat de generar moltes accions i de desplegar molts pensaments; la distribució del mobiliari i la presència de materials, genera un ambient flexible per a desenvolupar el pensament divergent i creatiu. Existeixen múltiples formes d’ interactuar amb l’ambient.
Una bona estètica també afavorirà l’autonomia i la disposició de materials haurà d’afavorir aquesta estètica, evitant caure en la massificació i centrant-nos en materials que generin múltiples formes d’acció i de pensament.
Aquesta estètica també es tradueix en l’ ús de color i de llum; en aquest sentit, l’ absència de decoració pot afavorir que l’ espai sigui bell i harmònic, podent gaudir, d’ aquesta manera, d’ ambients agradables que aportin serenitat.
