Els inicis del rock
Com els blancs dels anys 50 escoltaven música negra sense saber-ho?
La veritat és que l’origen del terme rock and roll, el seu primer ús autèntic, no té res a veure amb la música. De fet, era un concepte que es feia servir popularment en l’àmbit marítim per fer referència a la forma de tripular un vaixell: rock, cap endavant i cap enrere; i roll, cap a banda i banda.
Però si ens cenyim a la seva definició a la música, la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) el defineix com a “gènere musical de ritme molt accentuat, derivat de la barreja de diversos estils del folklore nord-americà, i popularitzat des de la dècada de 1950”. Al nostre país el terme està castellanitzat com a rocanrol (de l’anglès rock and roll).
Quan i on va néixer el rock and roll?
Situar l’origen del rocanrol en una data concreta seria una tasca difícil i impredictible. El que és clar és que el seu moment àlgid va arribar als anys 50, però el seu naixement com a gènere musical reconegut i les seves arrels es van gestar molt abans.
Per entendre l’arbre genealògic d’aquest estil cal parlar del blues, el gòspel una mica de country i, sobretot, de R&B. Podem dir que el rock ‘n’ roll és fill de tots aquests estils i ha heretat una mica de cadascun.
Però per endinsar-nos a l’origen cal retrocedir fins al significat d’ells. El blues va aparèixer com a resposta dels negres als anys d’esclavatge i opressió pel seu color de pell; mentre que el gospel va néixer amb una intenció més espiritual i religiosa que va sorgir de la comunitat negra nord-americana.
El country va ser una mica diferent, va venir de la mà dels immigrants irlandesos als Estats Units; per això, el rocanrol té arrels nord-americanes. Però l’arribada del R&B (barreja de sons de jazz i gospel però amb to urbà i més ballable) va ser determinant.
Qui va inventar el rock and roll?
Tot i que se situa la dècada dels anys 50 com al de màxima popularitat del rock and roll, la veritat és que el seu terme es va començar a utilitzar molt abans. Alguns experts situen el 1934 aquest concepte, concretament al títol d’una de les cançons de les Germanes Boswell, un dels temes que va aparèixer al film Transatlantic Merry Go Round.
Un parell d’anys més tard, una periodista de la revista Billboard també el va fer servir per referir-se a la música de Sister Rosetta Tharpe.
Ja als anys 50, al locutor o DJ nord-americà Alan Freed se li atribueix l’honor d’haver estat el primer a començar a popularitzar el nom. Segons explica, el comunicador va començar a retransmetre música per la ràdio de rhythm and blues perquè era un estil que els joves escoltaven per les ones, però després no compraven els discos perquè, aleshores, el R&B era titllat com a ‘música de negres .
Així, amb l’objectiu de poder continuar retransmetent aquesta música, van optar per anomenar-la d’una altra manera per evitar que el públic el vinculés a aquest estigma i així intentar arribar als oients blancs. Al final, encara que es tractava de la mateixa música, a la ràdio se la definia com a “rock and roll”.
Gràcies a això, Freed va ser reconegut com a difusor del rock and roll i el 1991 li van atorgar la seva pròpia estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, encara que va morir anys abans.
