De costa a costa. Twist i Califòrnia sound.

Els escàndols van matar el rock and roll, però no van aturar l’esperit de la música. Encara que amb menys força i agressivitat, els joves de finals dels cinquanta i començaments dels seixanta seguien volent passar-s’ho bé. L’amenaça de la guerra freda continuava. El 1959 una revolució a Cuba havia posat Fidel Castro al poder, un dofí de la Unió Soviètica. Els americans van veure el perill al pati del darrere de casa seva. John Kennedy va ser elegit president el 1960, i el 1961 els soviètics van enviar un home a l’espai. La crisi dels míssils del 1962 va col·locar el món a punt d’una guerra atòmica. La por persistia, així que el millor era passar-s’ho bé.

El twist (retorçat) va ser el primer dels grans balls que es van posar de moda després del boom del rock and roll. El va crear un músic anomenat Hank Ballard el 1959 sense que passés res. De fet, era la cara B d’un single. Però el 1960 un altre cantant, Chubby Checker, en va fer una versió i la va popularitzar a l’American Bandstand. Tothom es va posar a ballar el twist i es van gravar centenars de cançons amb la paraula al títol i el ritme a la música. Com que ja les modes començaven a ser efímeres, devorades una darrere l’altra pel canvi i la novetat, al twist el van seguir altres balls, encara que cada vegada menys importants, com el madison. La música havia deixat de ser subversiva: es ballava. La paraula party (guateque a Espanya) definia el que tots volien: passar-s’ho bé.

En aquest temps Califòrnia es va convertir en un dels centres de canvi incipient. Les assolellades platges californianes eren el marc triat per a moltes de les pel·lícules rodades a Hollywood. Allí, juntament amb el naixement d’una altra moda, la del surf, va aparèixer el primer gran grup americà del seu temps: els Beach Boys. Van debutar el 1961 i van iniciar una carrera de diverses dècades, encara que el seu auge va tenir lloc als seixanta, primer com a grup eminentment comercial i, després, gràcies al prodigi de les seves veus, amb algunes de les més grans obres de la dècada, com el seu LP Pet sounds, considerat un dels grans discos de la història. El líder dels Beach Boys era Brian Wilson. No va tenir una vida fàcil. Com molts genis, en va pagar el preu: a la segona meitat dels anys seixanta va passar tres anys al llit sense voler aixecar-se ni sortir de casa.

La moda surf va portar una nova allau de grups bolcats en ella i va arrasar al cinema com a nou filó. Pocs artistes o grups van emergir al marge d’aquestes tendències. Un va ser el Four Seasons, amb el seu cantant Frankie Valli al capdavant. Quan els Beatles van arrasar Amèrica, se’ls va escollir com a rivals seus durant un temps molt breu.

Les noies també van prendre el poder i van deixar de ser simples coristes. Entre el 1962 i el 1963 els grups femenins van abundar com les galàxies de l’univers: les Ronettes, les Crystals, les Shirelles, les Marvelettes, les Chiffons, les Shangri-Las i un llarg etcètera. Va aparèixer un productor (encara poc important en els enregistraments) anomenat Phil Spector que va desenvolupar noves tècniques en els estudis d’enregistrament i va crear el «mur de so», una manera d’embolicar instrumentalment les cançons dotant-les d’una personalitat pròpia i única. Artistes com Ike and Tina Turner (River deep mountain high) o els Righteous Brothers (You’ve lost that lovin’ feelin’) es van beneficiar dels seus avenços. Va ser el primer productor estrella del rock.