Una visió en perspectiva: Com veuen els enginyers (i com ho faràs tu)
Imagina’t que tens un objecte, com una caixa o una peça de màquina, i has d’explicar a algú que està a milers de quilòmetres exactament com és, en totes les seues dimensions. No n’hi ha prou amb una foto. Has d’utilitzar el llenguatge universal de l’enginyeria: el dibuix tècnic.
Avui descobrirem els sistemes que et permetran representar qualsevol objecte, des d’un simple caragol fins a un gratacel, de manera clara, precisa i sense ambigüitats.
1. El Sistema Dièdric: L’efecte selfie de l’enginyeria

El sistema dièdric és el més precís de tots. Consisteix a desmuntar l’objecte en les seues vistes principals, com si el posares dins d’una caixa de vidre i et posares a mirar cada cara de front.
Les tres vistes imprescindibles són:
- Alçat: El que veus de front.
- Planta: El que veus des de dalt.
- Perfil: El que veus des del costat.
Per a què serveix? És el sistema que s’utilitza per a fabricar peces. Amb aquestes vistes, un operari sap exactament cada mesura i cada detall. És com les instruccions de muntatge més detallades del món.
https://www.picuino.com/es/dibujo-vistas.html
2. Perspectives: Donant vida als plànols
Les vistes dièdriques són exactes, però a vegades costa veure el volum de l’objecte. Per això, utilitzem perspectives per a representar les tres dimensions (ample, alt, fons) en un sol dibuix.

a) Perspectiva Isomètrica: La reina de la precisió visual
És la més usada en tecnologia. Tots els eixos (X, Y, Z) formen 120º entre ells. Les línies paral·leles a aquests eixos es mantenen paral·leles en el dibuix. És com si mirares una cantonada d’una habitació des de dalt. És fàcil de mesurar i acotar directament sobre ella.
b) Perspectiva Cavallera: La clàssica
Semblant a la isomètrica, però més fàcil de dibuixar a mà. La diferència principal és que una de les cares (normalment la frontal) es dibuixa sense deformació, i les línies en profunditat es tracen amb un angle qualsevol (normalment 45º o 135º) i es redueixen a la meitat (reducció cavallera). És menys realista que la isomètrica, però molt pràctica.
Quan les utilitzem? Per a fer esquemes, explicacions tècniques o presentacions on es necessite entendre la forma de l’objecte ràpidament.
https://www.picuino.com/es/dibujo-isometrica.html
3. L’Escala: Com encongir o engrandir sense màgia
Quan un objecte és molt gran (un edifici) o molt petit (un xip), no el podem dibuixar a mida real. L’escala és la relació entre la mesura del dibuix i la mesura real.

- Escala de reducció (1:50): 1 cm al dibuix són 50 cm en la realitat. Per a objectes grans.
- Escala d’ampliació (2:1): 2 cm al dibuix són 1 cm en la realitat. Per a objectes petits.
- Escala natural (1:1): El dibuix és igual que l’objecte real.
És com posar un “zoom” al teu dibuix, mantenint sempre proporcions exactes.
https://www.picuino.com/es/dibujo-escalas.html
4. L’Acotació: El missatge més important
De res serveix un dibuix perfecte si no dius quines mides té. L’acotació és el procés de posar les mesures al dibuix. És el pas final i el més important, perquè és la informació que es necessita per a construir l’objecte.

Les regles d’or de l’acotació són:
- Claredat: S’ha de llegir fàcilment.
- Precisió: Les mides han de ser les correctes.
- No redundància: No es posa la mateixa mesura dues vegades.
- Complet: L’objecte representat ha de poder-se fabricar amb el dibuix i les seues acotacions.
https://www.picuino.com/es/dibujo-acotacion.html
En resum:
- Sistema Dièdric: Per a fabricar. És la informació més precisa.
- Perspectives (Isomètrica/Cavallera): Per a entendre la forma i el volum.
- Escala: Per a adaptar el dibuix a la mida del full.
- Acotació: Per a construir. És la informació imprescindible.
Dominar aquests conceptes és com aprendre a parlar l’idioma dels dissenyadors, enginyers i arquitectes. Ara et toca a tu practicar!