Segle d’Or de les lletres catalanes

• Segle XV: entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara
  • Català, llengua nacional.
  • Esplendor literària: Joanot Martorell, Ausiàs March, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi.
  • Ascensió de la burgesia a tota Europa. Importància de la ciutat de València.
  • Tema cavalleresc: nostàlgia d’un temps medieval passat.
  • La forma i l’estil de les noves obres serà humanista.
  • Curial e Güelfa:  novel·la cavalleresca d’autor anònim. Obra ben estructurada, realista, humanista i amb escenes pròpies de l’amor cortès. No sabem res del seu autor però copsem una prosa elegant, original en les descripcions i les audàcies dels personatges.
  • Tirant lo Blanc: de Joanot Martorell (1460) i enllestida per Joan Martí de Galba. Obra típica del segle XV i la seva societat. Novel·la cavalleresca molt pròpia, que representa un nou gènere literari català. L’autor exalta els ideals de la Cavalleria medieval. La llengua predominant és plana i clara, amb alguns fragments llatinitzants i abarrocats. Trets d’ironia i humor. Segueix els cànons de la prosa renaixentista.
  • L’Espill: de Jaume Roig. Obra de setze mil versos, basat en el valencià col·loquial del segle XV. Intent d’obra burgesa, ciutadana. Conté una forta sàtira de les dones (misogínia). S’interpreta una actitud d’autodefensa davant d’una ascendència social de la dona. Visió negra i pessimista del seu temps.
  • Vita Christi: de Sor Isabel de Villena. La més important producció literària catalana basada en textos bíblics. L’obra s’ocupa de la vida de Jesús, tot i que vol ser una resposta ‘feminista’ als plantejaments de Roig. L’autora utilitza un registre col·loquial tot i que també exhibeix passatges que demostren la seva formació intel·lectual.
• Segle XV: etapa esplendorosa per a la poesia catalana, que ja s’havia independitzat dels trobadors.

• Ausiàs March: primer poeta català que abandona el llengua occitanitzat que dominava el lèxic i la morfologia dels poetes que hi havia hagut fins aleshores. La seva obra sobrepassa els deu mil versos i s’expressa ja en una llengua plenament catalana, amb algun valencianisme propi de l’època. És l’únic poeta líric de la nostra literatura antiga després de Ramon Llull i un dels poetes més importants de tota la literatura de l’edat mitjana. El poeta té un afany clarament moralista, d’ensenyament moral i sap combinar perfectament els cultismes amb els col·loquialismes, locucions  o frases fetes.
• Joan Rois de Corella: es considera l’escriptor més important en vers i en prosa de la segona meitat del segle XV. Culmina la tasca dels primers humanistes dotant el català d’un estil modern i renaixentista. Autor minoritari però important per la maduresa lingüística del seu estil i forma. 
• Jordi de Sant Jordi: poeta més destacat d’entre els que se situen cronològicament entre els trobadors i Ausiàs March. Cortesà i militar, tingué la protecció del rei Alfons el Magnànim.

A les acaballes del segle XV es produeix una clara voluntat de dignificar totes les llengües romàniques, per influència, del Renaixement i per tant també del català.

Regles d’esquivar vocables e mots grossers i pagesívols, escrits pel poeta valencià Bernat Fenollar i ampliades pel canonge Jeroni Pau.