TALLER D’INTERPRETACIÓ MUSICAL PRIMER TRIMESTRE

Al taller de tercer cicle d’interpretació musical, fem entre altres activitats de cant, percussió corporal i instrumental i dramatizació, un apartat en el qual ens dediquem a confeccionar un guió i fer el doblatge d’una escena de pel·lícula.

Ací teniu algunes orientacions en el treball de doblatge…

Banda sonora

Les músiques, originals o no, que acompanyen una escena o seqüència poden tenir diverses finalitats, en funció del contingut de la pel.lícula, com la de contextualitzar, descriure, tensionar, dramatitzar, marcar una transició, terroritzar, destacar una acció o fet determinat, contribuint així a oferir a l’espectador una visió més unitària de la pel.lícula (a excepció dels vídeoclips programes musicals, on les imatges actuen més com a complement que com a protagonistes) juntament amb els efectes sonors, les converses dels protagonistes i per suposat les imatges, amb qui comparteixen tot el protagonisme.

• Sapigueu com a simple curiositat que el primer músic que va composar una partitura per a una pel.lícula, " L’assassinat del duc de Guisa", va ser el francès Camille Saint-Saëns, l’any 1908.

Per triar una banda sonora que aspiri a aconseguir els efectes desitjats, cal tenir en compte el gènere cinematogràfic en què es treballa: terror, comèdia, misteri, acció, western, drama, documental, etc.

Escolteu el fons musical que acompanya a cadascun dels següents trossos de clips, tot reflexionant sobre la relació i idoneïtat entre imatge i banda sonora, per tal aconseguir la intencionalitat desitjada.

Efectes sonors

Els efectes sonors, s’empren habitualment per destacar unes accions molt específiques i se solen afegir en el procés d’edició, per una qüestió de comoditat, doncs la seva aplicació en directe pot distorsionar i destarotar l’enregistrament. Es poden aplicar de manera que provinguin de l’exterior del pla, fora de camp, o bé directament dintre de pantalla.

La seva finalitatno és altra que contribuir a fer més real allò que es veu en la imatge, bé sigui per destacar sonorament quelcom d’origen físic (el so d’una ampolla que cau a terra, un tret d’escopeta, una explosió, un xoc entre vehicles, etc.) bé per generar situacions emocionals en els espectadors (de por, d’entusiasme, d’intriga, etc.), bé per expressar el pas del temps, bé per realçar o enfonsar un personatge, etc.

Sigui el que sigui el que es pretengui aconseguir cal tenir molta cura a l’hora de cercar i seleccionar l’efecte sonor, procurant sempre que sigui el més adequat amb les imatges que ha de compartir.

Veu en off

La veu en off és un comentari que se sobreposa en les imatges amb la intencionalitat de descriure, clarificar, informar, narrar, exposar, etc. allò que es consideri més adient per complementar-les i reforçar-les. Pot tenir un caràcter purament impersonal com la que s’aplica en reportatges i documentals o un sentit més personal, més interpretatiu.

L’estil que es dóna a la veu en off en una producció, un documental o una escena dramàtica, per exemple, condiciona la força i la credibilitat de les imatges, juntament amb la banda sonora, els silencis i efectes sonors que també s’hi apliquin. Per això és molt important que tant la veu de qui parla com l’estil que s’empri sigui l’adequat en relació al contingut de les imatges, i que se cerquin les paraules precises sense caure en llargues extensions que acabin per tapar la informació que proporcionen les imatges, i perdent la seva funció complementària.

Silenci

Evidentment el silencino és un so, però la seva absència pot arribar a ser també un recurs expressiu tant important o més en determinades escenes i seqüències o bé un simple indicador de pausa que es dóna entre diferents tipus d’àudio (en una banda sonora, en efectes sonors especials o en una conversa). En el primer cas, sobretot quan apareix sobtadament, per exemple, pot arribar a tenir un significat dramàtic, d’espera llarga i expectant vers quelcom que ha de succeir o no.

Doblatge

El doblatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per traduir les intervencions dels personatges d’una pel.lícula. No és una tasca fàcil ja que requereix un alt grau de sincronisme amb els moviments de boca i gests amb altres part del cos que pugui realitzar la persona a qui se sobreposa la veu.

En els seus orígens una mateixa pel.lícula s’enregistrava en diversos idiomes per facilitar així la seva posterior comercialització internacional, o bé es recorria a la tècnica de subtitulació, però aviat s’acabà recorrent al doblatge, doncs en el primer cas resultava una mica car i en el segon hi havia un cert rebuig per part dels espectadors, més encara quan el nivell d’analfabetisme era molt elevat.

 Alguns consells

Tenir amb el so la mateixa cura que s’ha de tenir quan es tracta de distribuir el conjunt d’elements que han d’integrar un pla. S’ha de tenir també molt clar quin so o sons han d’aparèixer en cada ocasió. En un cas l’anomenem composició de la imatge i en l’altre composició del so dins el pla.

Procurar sempre que sigui possible enregistrar en directe les intervencions dels personatges que parlen i no traspassar aquesta tasca en el procés d’edició, aconseguir la correcta sincronització entre imatge i sono és tasca fàcil.

Les bandes sonores, els efectes especials, la veu en off i altres sons es col·loquen habitualment una vegada s’ha realitzat el muntatge de la pel.lícula, per tal de garantir la màxima sincronització sonora en relació a la imatge. Però, és convenient tenir clar de bon principi, quan s’elabora el guió, la relació d’elements sonors que faran falta i no deixar la seva recerca fins a darrera hora.

És també molt recomanable crear una pròpia biblioteca de sons. En les següents adreces electròniques podeu disposar d’un ampli ventall de músiques i efectes especials.

DOBLATGES PRIMER TRIMESTRE