Taula adquisició fonemes
La utilitat principal de la taula d’adquisició de fonemes radica en el fet que ofereix un marc de referència objectiu per a saber quins sons ha de ser capaç de produir un infant segons la seua edat cronològica. Ací et detalle els seus usos principals:
- Detecció precoç de retards en la parla
La taula estableix l’edat en la qual el 75% de la població infantil ja ha adquirit un fonema. Si un xiquet supera eixa edat i encara no articula el so (o el substitueix per un altre), la taula permet identificar de manera ràpida que existeix un retard que requereix intervenció.
- Diferenciació entre “fonètic” i “fonològic”
Franklin Susaníbar fa una distinció crucial que ajuda al diagnòstic:
Nivell Fonètic: El xiquet no té la capacitat física (motora) de produir el so.
Nivell Fonològic: El xiquet pot dir el so de forma aïllada, però no sap usar-lo correctament per a diferenciar paraules.
No obstant, aquesta taula no ha d’utilitzar-se com a criteri diagnòstic, ja que han de tindre’s en compte altres aspectes com:
- Bilingüisme.
- Maduració neuromotora.
- Context lingüístic.
Anterior 
