Projectes de Jardineria FP

EL COMPOSTATGE

Benvinguts al blog de l’Hort i la Jardineria de FP Bàsica

Aquest blog naix amb l’objectiu de compartir les activitats, projectes i experiències que desenvolupem dins dels mòduls relacionats amb la jardineria, el medi ambient i la sostenibilitat en Formació Professional Bàsica.

A través d’aquest espai es publicaran recursos, fotografies, activitats pràctiques i experiències d’aprenentatge relacionades amb el treball realitzat a l’hort escolar, la gestió dels residus orgànics, el compostatge i altres projectes ambientals desenvolupats al centre.

L’objectiu és oferir un espai de comunicació i difusió que permeta a l’alumnat visualitzar el seu treball, compartir experiències i reforçar els continguts treballats a l’aula.

Espere que aquest blog servisca com a eina de motivació, aprenentatge i divulgació de les activitats desenvolupades al nostre centre.

Per què fem una compostera al centre?

Aquest curs hem iniciat un projecte de compostatge amb l’alumnat de Formació Professional Bàsica amb l’objectiu de conéixer de manera pràctica com es poden gestionar els residus orgànics i transformar-los en un recurs útil per al nostre hort i les zones verdes del centre.

La idea va sorgir a partir dels continguts treballats en el mòdul de jardineria i medi ambient. Després d’estudiar el procés de compostatge mitjançant materials digitals compartits en Aules i una presentació PowerPoint treballada a classe, vam decidir posar en pràctica els coneixements adquirits construint les nostres pròpies compostadores.

Aquest projecte permet a l’alumnat observar de manera directa com les restes vegetals i altres materials orgànics es transformen progressivament en compost, un adob natural que contribueix a millorar la qualitat del sòl. A més, fomenta valors relacionats amb la sostenibilitat, el respecte pel medi ambient i l’aprofitament dels recursos.

Durant el desenvolupament de l’activitat, l’alumnat participa activament en totes les fases del procés: planificació, construcció de les compostadores, aportació de materials, manteniment i seguiment de l’evolució del compost.

Amb aquest projecte pretenem que l’aprenentatge vaja més enllà de la teoria i que l’alumnat puga experimentar de primera mà una pràctica molt habitual en el sector de la jardineria i la gestió ambiental.

Construcció de la compostera: de la teoria a la pràctica

Després de treballar a classe els continguts relacionats amb el compostatge i la gestió dels residus orgànics, vam iniciar la fase pràctica del projecte. L’objectiu era construir una compostera utilitzant materials disponibles al centre i posar en marxa un sistema real de transformació de matèria orgànica.

L’alumnat va participar activament en tot el procés. En primer lloc, es van organitzar els grups de treball i es van repartir les diferents tasques. Alguns alumnes es van encarregar de recopilar materials, altres van participar en el muntatge de la compostera i la resta van col·laborar en la planificació i organització del projecte.

Durant el desenvolupament de l’activitat van sorgir diferents propostes i idees per millorar el disseny inicial, la qual cosa va afavorir la comunicació, la presa de decisions conjunta i el treball cooperatiu. A més, l’alumnat va poder comprovar la importància de la coordinació i la responsabilitat individual per aconseguir un objectiu comú.

Una vegada finalitzada la construcció, vam començar a introduir els primers materials orgànics i a observar l’evolució del procés de compostatge. Aquesta experiència ha permés connectar els continguts teòrics treballats a l’aula amb una situació real, fent que l’aprenentatge siga més significatiu i motivador.

La construcció de la compostera no sols ha contribuït a l’aprenentatge dels continguts del mòdul, sinó que també ha fomentat actituds relacionades amb la sostenibilitat, la responsabilitat ambiental i el treball en equip.

1.- Treball previ a l’aula: coneixent el procés de compostatge

Abans d’iniciar la construcció de les compostadores, es va dedicar una sèrie de sessions a treballar els continguts teòrics relacionats amb el compostatge. Per a això es van utilitzar diversos recursos digitals compartits a través d’Aules i una presentació PowerPoint elaborada específicament per explicar el procés de transformació de la matèria orgànica.

Una vegada treballats els continguts, l’alumnat va elaborar de manera col·laborativa un mural resum amb els aspectes més importants del compostatge. En aquest mural es van recollir les diferents fases del procés, el temps aproximat necessari per a la transformació de la matèria orgànica, els materials que es poden compostar i aquells que no són adequats per a introduir en una compostera, així com altres recomanacions bàsiques per al seu correcte funcionament.

L’elaboració del mural va permetre que l’alumnat sintetitzara la informació treballada, seleccionara les idees principals i construïra un material de consulta que posteriorment va resultar molt útil durant la fase pràctica del projecte. A més, aquesta activitat va afavorir el treball cooperatiu, la comunicació entre iguals i la consolidació dels coneixements abans de passar a la construcció de les compostadores.

2.- Ubicant el lloc:

Abans d’iniciar el projecte va ser necessari estudiar la ubicació més adequada per a les compostadores. L’IES Rei En Jaume d’Alzira disposa d’una extensió considerable de terreny, fet que ofereix moltes possibilitats per desenvolupar activitats pràctiques relacionades amb la jardineria i el medi ambient. No obstant això, aquesta disponibilitat d’espai també obliga a planificar amb cura la ubicació de cada instal·lació per evitar interferències amb altres activitats del centre.

Finalment es va seleccionar una zona annexa a l’hort escolar, apartada de les zones de pas habitual de l’alumnat i del professorat. Aquesta ubicació permet treballar amb comoditat, facilita l’accés als materials necessaris i garanteix que les compostadores no ocasionen molèsties ni interferisquen en el desenvolupament normal de les activitats del centre.

A més, la proximitat a l’hort facilita l’aprofitament posterior del compost generat i afavoreix la integració del projecte dins de les activitats pràctiques desenvolupades pel departament.

3.- Ideant com serà de gran la compostera

Una vegada seleccionada la zona on s’instal·larien les compostadores, va ser necessari estudiar les dimensions més adequades per al projecte. En aquesta imatge es pot observar la disposició provisional dels palets sobre el terreny abans de fixar-los definitivament.

L’objectiu d’aquesta fase era visualitzar l’espai que ocuparien les futures compostadores i comprovar si les dimensions previstes s’ajustaven a les necessitats reals del projecte. També ens va permetre valorar l’accessibilitat de la zona, la comoditat per realitzar les tasques de manteniment i la capacitat necessària per gestionar el volum de restes vegetals generades al centre.

Aquest procés de planificació va resultar molt útil perquè va permetre a l’alumnat participar en la presa de decisions i comprendre la importància de dissenyar adequadament qualsevol instal·lació abans de la seua construcció definitiva. A més, la disposició provisional dels palets ens va ajudar a detectar possibles millores i ajustar el disseny inicial abans de començar el muntatge.

4.- Comencem la construcció

Abans de començar el muntatge de les compostadores va ser necessari preparar adequadament el terreny. Per garantir l’estabilitat de l’estructura, es van realitzar diversos clots on posteriorment es van col·locar postes de fusta tractada. Aquests postes es van fixar al terra mitjançant una xicoteta cimentació, amb l’objectiu de proporcionar un suport resistent i durador a les futures compostadores.

Aquesta fase inicial va resultar fonamental per assegurar la seguretat i la solidesa de la instal·lació, especialment tenint en compte les dimensions previstes i el pes que haurien de suportar una vegada plenes de material orgànic. A més, va permetre a l’alumnat familiaritzar-se amb tasques bàsiques de replanteig, preparació del terreny i muntatge d’estructures senzilles, habituals en els treballs de jardineria i manteniment d’espais exteriors.

Una vegada instal·lats els postes de fusta tractada, es va procedir al muntatge de l’estructura de les compostadores. Tots els palets es van fixar als postes perquè havien de suportar una quantitat considerable de material orgànic i, per tant, una pressió important al llarg del temps.

Per aconseguir una estructura sòlida i resistent es van utilitzar perfils i angles metàl·lics de diferents dimensions, així com cargols específics per a fusta. Aquesta combinació de materials va permetre reforçar les unions i garantir una major estabilitat del conjunt.

Durant aquesta fase, l’alumnat va participar activament en les tasques de muntatge, col·laborant en la col·locació dels elements de fixació i en l’assemblatge dels diferents components. Una de les activitats que més els va agradar va ser l’ús del taladre i altres eines manuals, ja que els va permetre treballar de manera pràctica i sentir-se protagonistes del procés de construcció. Aquesta experiència va resultar especialment motivadora i va contribuir a desenvolupar habilitats relacionades amb el treball tècnic, la coordinació i la seguretat en l’ús de les eines.

Durant aquesta fase, l’alumnat va participar activament en les tasques de muntatge, col·laborant en la col·locació dels elements de fixació i en l’assemblatge dels diferents components. Una de les activitats que més els va agradar va ser l’ús del taladre i altres eines manuals, ja que els va permetre treballar de manera pràctica i sentir-se protagonistes del procés de construcció. Aquesta experiència va resultar especialment motivadora i va contribuir a desenvolupar habilitats relacionades amb el treball tècnic, la coordinació i la seguretat en l’ús de les eines.

5.- Folrrant la compostera

Una vegada finalitzada l’estructura principal de les compostadores, es va procedir a folrar-ne l’interior amb tela antiherbes. Aquesta actuació tenia com a objectiu millorar la contenció dels materials orgànics, facilitar el manteniment de la compostera i evitar la pèrdua de material pels espais existents entre les fustes dels palets.

Per fixar correctament la tela es van aprofitar materials disponibles al departament, seguint criteris de reutilització i sostenibilitat. Concretament, es va utilitzar tuberia de reg de 16 mm procedent d’antigues instal·lacions de pràctiques que ja no es trobaven en ús. Aquesta tuberia es va col·locar sobre la tela i es va fixar mitjançant cargols i volanderes, aconseguint una subjecció molt més resistent i uniforme que la que s’hauria obtingut únicament amb els cargols.

Durant aquesta fase del projecte, l’alumnat va continuar practicant l’ús del taladre i altres eines de muntatge, consolidant les habilitats adquirides en les fases anteriors. A més, van haver d’afrontar i resoldre diversos problemes que van anar apareixent al llarg del procés, com ara la tensió adequada de la tela, l’adaptació dels materials reutilitzats o la forma més eficaç de realitzar les fixacions. Aquestes situacions van afavorir la presa de decisions, la capacitat de resolució de problemes i el treball cooperatiu entre els diferents membres del grup.

6.- Posada en funcionament i ampliació del projecte

Una vegada finalitzada la construcció de les primeres compostadores, vam començar a omplir-les amb les nombroses restes vegetals procedents de les pràctiques de jardineria, de les tasques de manteniment de les zones verdes del centre i del material acumulat durant cursos anteriors.

Va ser precisament en aquest moment quan ens vam adonar que les quatre compostadores inicialment previstes no serien suficients per gestionar tot el volum de material disponible. Malgrat haver omplit les primeres unitats, encara quedava una quantitat important de restes vegetals pendent de tractament. Davant aquesta situació, vam decidir ampliar el projecte i sol·licitar més palets per construir quatre compostadores addicionals.

Aquesta segona fase va resultar molt més ràpida i eficient que la primera. Tant l’alumnat com el professorat ja coneixíem millor el procés de construcció, els materials necessaris i les possibles dificultats que podien aparéixer. A més, l’experiència adquirida en les primeres compostadores ens va permetre corregir alguns aspectes millorables i repetir aquelles solucions que havien donat bons resultats.

L’alumnat va demostrar una major autonomia en les tasques de muntatge i organització del treball, participant activament en la construcció de les noves unitats. Aquesta evolució va posar de manifest la importància de l’aprenentatge pràctic, ja que els coneixements i habilitats adquirits durant les primeres fases del projecte es van aplicar de manera immediata en la construcció de les compostadores restants.

7.- Obtenció del compost i valoració final del projecte

Després d’aproximadament quatre mesos de seguiment i manteniment de les compostadores, vam poder obtenir els primers resultats del projecte. El material orgànic acumulat havia experimentat una transformació notable, convertint-se en un substrat fosc, homogeni i amb una estructura adequada per a la seua utilització en les activitats de jardineria del centre.

Per a l’alumnat va resultar especialment interessant comprovar com les restes vegetals que inicialment consideràvem un residu s’havien convertit en un recurs útil gràcies a un procés natural de descomposició. Aquest moment va permetre visualitzar de manera molt clara tot el treball realitzat durant els mesos anteriors i entendre la importància de la reutilització dels recursos orgànics dins d’un model de gestió sostenible.

A més dels coneixements tècnics adquirits sobre compostatge, el projecte ha contribuït al desenvolupament de competències relacionades amb el treball en equip, la planificació, la resolució de problemes i la responsabilitat en el manteniment de les instal·lacions. L’alumnat ha pogut participar en totes les fases del procés, des del disseny i construcció de les compostadores fins a l’obtenció final del compost.

La valoració global de l’experiència ha sigut molt positiva. El projecte ha permés donar una utilitat pràctica a una gran quantitat de residus vegetals generats al centre, ha fomentat actituds respectuoses amb el medi ambient i ha proporcionat una experiència d’aprenentatge real que es podrà continuar desenvolupant i millorant en cursos futurs.Un dels aspectes més enriquidors del projecte ha sigut que l’alumnat ha pogut observar en tot moment, de manera pràctica i directa, els processos que prèviament havíem treballat de forma teòrica a l’aula. Des de les primeres aportacions de material vegetal fins a l’obtenció final del compost, els estudiants han pogut comprovar com es complien les diferents fases del procés de descomposició que havíem estudiat.

A més, moltes de les observacions realitzades durant el seguiment coincidien amb els continguts que ells mateixos havien sintetitzat i representat en el mural elaborat a l’inici del projecte. Aquesta connexió entre la teoria, la representació gràfica dels conceptes i la seua aplicació pràctica ha facilitat una millor comprensió dels continguts i ha convertit l’aprenentatge en una experiència molt més significativa i motivadora.

8.- Reflexió final sobre l’aprenentatge adquirit

Més enllà dels aspectes tècnics relacionats amb la construcció i el manteniment de les compostadores, aquest projecte ha permés treballar nombrosos continguts i valors relacionats amb el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat.

Al llarg del procés, l’alumnat ha pres consciència de la importància de mantindre nets els espais del centre. Han pogut comprovar que la presència de plàstics, papers d’alumini i altres residus procedents dels esmorzars dificulta la gestió correcta dels residus orgànics i afecta la qualitat final del compost obtingut. Aquesta situació els ha ajudat a entendre que la separació adequada dels residus és una responsabilitat compartida i necessària per al bon funcionament del projecte.

També han descobert que el compostatge és un procés lent que requereix temps, paciència i un seguiment continu. Molts alumnes s’han mostrat sorpresos en observar com una gran quantitat de restes vegetals acaba transformant-se, després de diversos mesos, en un substrat fèrtil que pot tornar a utilitzar-se en els treballs de jardineria del centre.

Una altra de les qüestions que més els ha cridat l’atenció ha sigut la gran quantitat d’organismes que intervenen en aquest procés natural. Han pogut observar la presència de diferents insectes, microorganismes i, especialment, de cucs de terra, descobrint el paper fonamental que desenvolupen en la descomposició de la matèria orgànica i en la formació del compost.

En definitiva, l’alumnat ha comprés que el compostatge forma part d’un cicle natural equilibrat, on els residus orgànics deixen de ser un problema per convertir-se en un recurs valuós. Aquesta experiència ha resultat molt beneficiosa tant des del punt de vista tècnic com educatiu, ja que ha permés treballar continguts professionals, hàbits sostenibles, consciència ambiental, treball en equip i observació directa dels processos naturals.