Fi de curs

Dos cursos en què hem viscut moltes coses junts: alegries, moltes, i enutjos, que algú ha hagut; normes i les seves conseqüències, les bones i les dolentes; mètodes de treball com els cooperatius o les auto–instruccions i metodologies per llegir, escriure, sumar, restar, problemes … (Que pesat!)

Avui ja no queda ningú assegut. Ja no sento les rialles d’unes, ni veig el dinosaure de l’altre. Ja no s’escolta el arrossegar de les cadires ni l’estoig que cau de la taula. No es veu al de la samarreta d’Espanya, ni al de la d’AC / DC ni al que sempre s’amagava en l’última fila. Però… quan tanco els ulls i escolto al meu cor us sento a tots.