El rossinyol tacat de taronges

Miguel Hernández Gilabert (1910-1942), pastor oriolà criat a la vora del Segura i tràgic poeta arran de poble, és un d'aquells éssers humans excepcionals dels quals es pot afirmar que fan de la seva vida la seva obra i de la seva obra la seva vida. Influït en la seva adolescència pel catolicisme, des de mitjans dels anys 30 va trencar amb el conservadorisme i es va adherir fermament a les idees comunistes. Per aquests ideals, i contra els del feixisme, va lluitar, com un soldat més, amb el fusell i la ploma a la Guerra Civil. Abandonat pels seus camarades, empresonat i malalt, no va renegar dels seus principis polítics ni va abdicar de la jovialitat, honradesa i coherència que sempre van guiar la seva breu existència. D'aquesta manera, amb una dignitat inigualable, un matí primaveral va exhalar el seu darrer alè sobre la terra i va fer fallida amb un somriure els barrots de la seva cel·la alacantina el «rossinyol dels dissorts».

L’entrevista a Josefina Manresa pujada a YOUTUBE per José Manuel Espinosa Fenoll està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.