L’home que va reinventar l’art
Marcel Duchamp (1887–1968) és una de les figures més influents i provocadores de l’art del segle XX. Nascut a Blainville-Crevon, a Normandia, va començar com a pintor influït pel cubisme i el futurisme, però aviat es va allunyar de la pintura tradicional per qüestionar els fonaments mateixos de l’art.
La seva aportació més radical van ser els ready-mades: objectes quotidians elevats a la categoria d’obra d’art simplement per la decisió de l’artista. El més cèlebre és “Fountain” (1917), un urinari de porcellana signat amb el pseudònim R. Mutt i presentat a una exposició de Nova York. Aquest gest va provocar un escàndol i va obrir la porta a l’art conceptual: ja no importava tant l’habilitat manual com la idea.
Duchamp també va ser una peça clau del moviment Dadà a Nova York i París, i més tard va influir profundament en el surrealisme i en generacions posteriors d’artistes. Obres com “Nu descendant un escalier n° 2” (1912) o “La Mariée mise à nu par ses célibataires, même” (coneguda com El Gran Vidre) mostren la seva obsessió pel moviment, la mecànica i l’erotisme intel·lectual.
Tot i que va dedicar gran part de la seva vida al joc d’escacs (va arribar a ser un jugador de nivell internacional), la seva empremta en l’art contemporani és enorme. Duchamp no va voler “fer art bell”; va voler fer pensar. I ho va aconseguir de manera irreversible.
La seva aportació més radical van ser els ready-mades: objectes quotidians elevats a la categoria d’obra d’art simplement per la decisió de l’artista. El més cèlebre és “Fountain” (1917), un urinari de porcellana signat amb el pseudònim R. Mutt i presentat a una exposició de Nova York. Aquest gest va provocar un escàndol i va obrir la porta a l’art conceptual: ja no importava tant l’habilitat manual com la idea.
Duchamp també va ser una peça clau del moviment Dadà a Nova York i París, i més tard va influir profundament en el surrealisme i en generacions posteriors d’artistes. Obres com “Nu descendant un escalier n° 2” (1912) o “La Mariée mise à nu par ses célibataires, même” (coneguda com El Gran Vidre) mostren la seva obsessió pel moviment, la mecànica i l’erotisme intel·lectual.
Tot i que va dedicar gran part de la seva vida al joc d’escacs (va arribar a ser un jugador de nivell internacional), la seva empremta en l’art contemporani és enorme. Duchamp no va voler “fer art bell”; va voler fer pensar. I ho va aconseguir de manera irreversible.
Anterior 