Tres gran reptes digitals a l’aula

En els últims anys, l’ús de la tecnologia en l’àmbit educatiu ha crescut de manera exponencial. Plataformes digitals, aplicacions col·laboratives i eines d’intel·ligència artificial han anat entrant a les aules a gran velocitat. Tot i això, aquest progrés també comporta una sèrie de reptes que cal afrontar amb mirada crítica i responsabilitat. Hui vull compartir tres dels més urgents i habituals:

🛡️ 1. Privacitat i protecció de dades

Un dels principals punts de tensió en l’ús d’eines digitals és la gestió de les dades personals de l’alumnat. Moltes aplicacions emmagatzemen informació al núvol, sovint fora de l’Espai Econòmic Europeu o amb condicions que no compleixen del tot la normativa espanyola o autonòmica.

En el cas dels centres públics de la Comunitat Valenciana, la Conselleria d’Educació té unes directrius molt clares: no es poden usar plataformes que no estiguen expressament autoritzades ni es poden externalitzar dades sense una avaluació de riscos prèvia. Però, com podem saber quines aplicaciones estan autoritzades i quines no? La Conselleria, d’Educació, Universitats i Ocupació ha creat Appsedu,un catàleg d’aplicaciones avaluades on es pot consultar quines eines podem utilitzar com a docents i quines són adequades perquè les utilitze l’alumnat.

😟 2. Por i desconfiança davant les novetats

Molts docents i famílies se senten insegurs a l’hora d’integrar noves tecnologies. És una reacció comprensible: la tecnologia canvia ràpidament, i no sempre tenim el temps o els recursos per a entendre les implicacions de cada nova eina. A més, existeix la por —sovint justificada— que l’ús excessiu de pantalles afecte l’atenció, la comunicació o el rendiment acadèmic.

Per això és fonamental crear espais de formació continua, accessibles i pràctics. L’acompanyament no ha de ser només tècnic, sinó també pedagògic i ètic: entendre quan, com i per a què introduir la tecnologia. Així construïm confiança i evitem l’ús irreflexiu o forçat de recursos digitals.

🔄 3. Dependència excessiva del món digital

Hi ha un risc latent que la tecnologia es convertisca en un fi en si mateix, i no en un mitjà per a millorar l’aprenentatge. Quan cada activitat passa pel filtre digital, perdem diversitat metodològica, i això pot afectar la capacitat crítica, la concentració i fins i tot la motivació de l’alumnat.

L’objectiu hauria de ser mantindre l’equilibri: combinar recursos digitals amb experiències analògiques, socials i creatives. La tecnologia ha d’estar al servei de l’educació, no al contrari. Saber “desendollar” també és una competència clau del segle XXI.

Reconéixer els reptes és el primer pas per a construir solucions sostenibles i humanes.