David Bueno

EDUCAR AMB SORPRESA

El passat 2 de març de 2018, David Bueno va vindre a l’Aulari de Cinctorres del CRA Celumbres, per a fer una xarrada per a pares i mestres anomenada “Educar amb Sorpresa”. En esta xarrada ens va deixar missatge molt interessants, com que l’aprenentatge es forma a partir de les connexions que fan les neurones entre elles, quan un alumne té un cervell cultivat, mitjançant el joc, el pensament, l’art, l’esport, la música… augmenta considerablement el nombre de connexions neuronals, i així aumenta la seva capacitat per a enfrontar-se als reptes de la vida. Cada cosa que aprenem queda gravada en un patró de connexions determinades, quan recordem és perquè s’activa un patró de connexions neuronals. Així, educar és canviar les connexions que fa el cervell.

PER A QUÉ HA DE SERVIR L’EDUCACIÓ? Segons quina finalitat busquem en l’educació esta s’haurà d’organitzar d’una forma.

1. Per a formar professionals molt competents, que vulguen sobresorgir. L’educació estarà centrada en activitats formatives, es dedicaran moltes hores, amb molta competitivitat, s’apartarà a qui no aplega…

2. Per a formar persones que s’integren bé a la societat, però que no es sentin elements transformadors, que siguen sumises… Es limitarà la creativitat tant com siga posible, limitant la música, evitant les discusions a la classe,  fent unes sessions molt dirigides i autoritàries….

3. Per a David Bueno la finalitat de l’educació hauria de ser ajudar a les persones a crèixer en dignitat. Es a dir, que cadascú siga respectat per ser com és, i es puga estimular el seu aprenentatge a partir de la seva forma de ser. Els gens ens determinen, però l’educació pot potenciar les nostres habilitats o mutilar-les. Amb bona predisposició i educació, es potencia el que ja tenim genèticament. Tots tenim punts forts i febles, és important potenciar els nostres punts forts i aplegar fins on puguem en els nostres punts febles. Esta visió de l’educació no exclou el treball, és a dir, hi ha que treballar i formar persones per a ser bons professionals, però a més hem de ser capaços de transformar-nos i de transformar la societat.

QUE, QUAN I COM HEM D’ENSENYAR?

Més que parlar d’ensenyar hauriem de parlar d’aprendre. Es a dir, quan els mestres i pares ens relacionem amb els xiquets hauriem de canviar la nostra actitud d’ensenyar, i hauriem de intentar aprendre tots del contacte comú, ja que realment, en la interacció amb els infants els pares i mestres estem activant xarxes neuronals d’aprendre. 

Que volem prioritzar quantitat o qualitat? En el mon actual hi ha que recordar coses, però jano és tan important com podia ser-ho fa uns anys, ja que ens resulta molt fàcil accedir a la informació, ara és més important saber gestionar la gran quantitat d’informació que tenim. Segons l’autor, segueix havent molta quantitat de coneixements als curriculums, pot ser massa, ja que es segueix prioritzant la memorització a la gestió de la informació.

DESENVOLUPAMENT NEURONAL

Abans del naixement. Ja es creen connexions dins del ventre matern, un recent nascut pot reconèixer el ritme de la llengua de la seua mare. El  nadó nota sensacions satisfactòries quan la mare es sent bé…

Dels 0 als 3 anys. Es fan connexions molt properes. Un xiquet que viu en un ambient d’alta conflictivitat es fa més impulsiu, ja que un lloc amanaçador et demana actuar sense reflexionar massa. No recordem les coses que aprenem en esta etapa, però marquen la forma de relacionar-nos amb el mon. I costa molt de temps canviar els aprenentatges produits en esta fase del desenvolupament neuronal.

Del 4 als 11 anys. Madura l’hipocamp, que és l’encarregat de gestinar la memòria dels fets, és com “el llistat de preferits” de l’ordinador, que activa les connexions neuronals dels fets que estem recordant. Quan ens plantegem quina és la millor edat per a aprendre a llegir, hem de tenir en compte la maduració de dos zones cerebrals, la lingüística, que en la majoria dels xiquets ja està madura als 5 anys, però també la zona de l’abstracció, que està madura sols en un 60% dels xiquets. Si al 40% dels xiquets que no tenen esta zona madura els obliguem a llegir, es a dir, els demanem que facen una cosa per a la que no estan encara capacitats, associaran llegir a incomoditat. I es sentiran així cada vegada que llegisquen. Segons David Bueno açò no vol dir que no s’ensenye a llegir a cap xiquet a estes edats, sinò que es face amb flexibilitat, sense forçar a llegir als xiquets que encara no estan preparats.

Adolescència. És el moment en el que el cervell fa les connexions més grans, i és important estimular unes bones destreses acadèmiques. Es el moment en que es comencen a controlar les emocions, mitjançant un progrés d’assaig/error. Els adolescents busquen trencar límits, per a madurar els han d’intentar traspassar. 

APRENENTATGE- EMOCIÓ

L’aprenentatge es reté mitjançant emocions, amb una temor subtil, es cert que s’aconsegueixen aprenentatges, però l’aprenentatge s’associa a la temor/incomoditat, i de major cada vegada que la persona s’enfrente a un aprenentatge, a algo nou sentirà eixa temor/incomoditat. En canvi si l’emoció que ancla l’aprenentatge és l’alegria, aprendre es converteix en una tasca divertida. Però l’alegria ha d’anar unida a la sorpresa, ja que esta fa que es mantinga l’atenció.

També hem de tenir en compte el poder de les neurones mirall, que s’activen quan veem fer una tasca. Així hem de tenir molt en compte la nostra actitud i la nostra conducta, perquè els xiquets aprenen el que veuen en nosaltres.