CORONAVIRUS

Actualment ens trobem en una situacio excepcional, en la que tenim una amenaça invisible, i que no coneixem massa, el Coronavirus o Covid 19. Fa dies ja que sentim parlar del croronavirus, però abans o veiem lluny, ara ja ho tenim aci a Espanya i a la Comunitat Valenciana, i la seua expansió és molt ràpida. Fins al moment no coneixem dades de casos a Morella o als Ports, però realment és un enemic invisible, els primers 15 dies més o menys, no es mostra, però si que es contagia, es a dir, podem estar bé, però estar incubant el virus, i contagiant-lo.  
 
Han decretat l’estat d’alarma, i per tant tots ens hem de quedar a casa, pel bé comú. Ja que, els estudis apunten a que la població infantil i juvenil és la que més fàcilment passa l’enfermetat. Les complicacions mèdiques apareixen sobre tot en la població major, o amb altres enfermetats prèvies. Ens hem de quedar tots a casa per solidaritat cap a les persones vulnerables, i no tant, pel que ens puga passar a nosaltres. En l’entrada anterior es mostra una simulació de la propagació del virus i de l’única forma de parar-la, quedant-no quiets.

De moment, hem de deixar de relacionar-nos amb els demés de forma presencial, per tal de deixar de ser transmissors del virus. Tots els nostres hàbits han de canviar, no podem anar a l’Institut, no podem eixir al carrer, i per tant no podem quedar amb amics, ni familiars, hem de permanèixer a casa en les persones que visquen amb nosaltres. 

En esta situació és molt habitual crear una resposta de defensa, i sentir totes estes coses:

• És normal sentir confusió, inestabilitat, sensacio de no realitat a vegades, inclús de caos
• És normal tenir pensaments contradictoris, desde “açò es una tonteria” a “em vaig a aillar de tot”
• És normal que tingues dubtes sobre com actuar (si isc al carrer no soc responsable, però si em quedo a casa no vaig a soportar l’ansietat)
• És normal que vulgues estar tot el temps parlant del coronavirus i veient notícies a temps real… o el contrari, en alguns casos, no voler saber res del tema
• És normal que tingues por (això no significa que vaja a passar res dolent, la por és humana i forma part de la vida)
• És normal que algunes persones sentisquen ansietat per la sensacio de pèrdua de llibertat (com si estigueren acorralades)

És important passar de l’estat de defensa al de cooperació, per a ajudar-nos a nosaltres mateixos i als demès. Podem seguir les següents pautes:

 AJUDAR-ME A MI MATEIX 

•  He de ser conscient dels meus sentiment i acceptar-los. Vaig a sentir inestabilitat, confusió, dubtes, …. i segurament temor. Sentir temor és normal, i no hi ha que fugir dels sentiements perquè quan més intentem fugir d’un sentiment més ens invairà. L’única manera de canviar un sentiment és canviant els pensaments que l’ocasionen. Hem de mantenir la calma i ser positius en els nostres pensaments. De moment estem bé, sols ens hem de quedar a casa. 
  • Com deien els Italians, al nostre avis o besavis els van demanar que anaren a la guerra, a nosaltres sols ens demanen que ens quedem a casa. 
  • Hem de pensar que si finalment tenim el virus, el més probable és que el superem amb facilitat. No som població de risc.
  • Hem de tenir més cura si tenim altres patologies, i en el contacte amb els nostres majors. Però hem de tenir clar, que si tots fem el que se’ns demana, i ens quedem a casa, no colapsarem els centres mèdics i les persones que ho necessiten seran ateses de forma correcta, i segurament superaran esta enfermetat, com moltes altres que tots hem viscut.

• Planificar rutines a casa: com el canvi d’hàbits és molt brusc, no anem a l’Institut, i hem de fer les tasques a casa, no podem eixir al carrer… el nostre cervell es descompensa perquè està acostumat a les seues rutines i té que modificar-se de colp. El nostre cervell vol predicibilitat i com no podem donar-li-la en el temps que tardem a tornar a la normalitat, hi ha que donar-li xicotetes rutines diàries que es pugen mantindre, dia a dia, mentres el virus va remitint:
  • Exercici físic. L’exercici físic és el gran aliat de la ment.
  • Rutines diàries de cura física: dormir a les hores habituals i menjar a les hores que ho soliem fer.
  • Rutines d’aprenentatge: el curs no s’ha parat, hem de seguir treballant, però des de casa, els professors ens demanaran unes tasques que hem de fer el dies que dure el tancament. El fer estes tasques encara que ens puga parèixer pessat, és la millor manera d’invertir gran part del dia. Habitualment passem moltes hores a l’IES, ara estem a casa, però ja que no podem fer moltes altres coses, centrem-nos en fer les tasques escolar i estudiar. 
  • Desconnexió de les noticies: és important no saturar-nos d’informació. És bo estar informats però també desconectar i pensar en altres coses.
  • Mantenir els contactes socials. Actualment tenim molts mitjans per a estar connectats, encara que cadascú estiga a la seua casa, wasap, instagram, videocridades, compartir nominacions i reptes, …. Estar en contacte amb els demés i buscar formes de riure i entretindre’s en comunitat és bo, ens ajuda a estar forts i aguantar millor estos moments de tancament.
  • Evitar conflictes innecessàris, quan estem irritats o confundits, és fàcil que saltem a la mínima. És millor ser conscients del nostre estat d’ànim, i intentar no discutir en la nostra família. Al final ells són el nostre màxim recolzament, i nosaltres sóm el màxim recolzament per a ells. Pactem amb ells i complim amb les nostres obligacions. Per als vostres pares este moment tampoc és fàcil, ajudeu-los, no els ho poseu més difícil.
  • Prendre decisions dia a dia, desde la responsabilitat i no des de la por. No és divertit no eixir al carrer, ni tenir la sensació de pèrdua de llibertat, però amb eixa sensació i asumint que és normal, tenim que decidir el que es millor per a tots.

Vos deixo un exemple d’horari diàri. Intenteu canviar el menys posible les rutines, pels matins anaveu a l’IES, dediqueu-vos ara també a fer feina, i per les vesprades, com que teniu molt de temps, llegiu, feu treballs… 

Les reds socials són les nostres amigues, ens ajudaran a contactar amb professors i amics, a socialitzar-nos i a distreure’ns, però intentem desconnectar d’elles durant alguns moments del dia.

Ànims en estos dies, el més difícil sempre és establir els hàbits, al cap d’uns dies tindrem noves rutines i poc a poc aniran passant els dies, i entre tots superarem esta crisis sanitària i podrem tornar a eixir al carrer i a relacionar-nos com ho feiem abans. 

Per a qualsevol consulta, dubte, inquietud… podeu contactar amb mi, mitjançant el correu de mestre a casa: darsa_dav@mestreacasa.es o mijançant el conte meu conte d’instagram.