Autoestima

MILLORA DE L’AUTOESTIMA COM A FERRAMENTA PER A RELACIONAR-SE MILLOR AMB ELS ALTRES.

L’autoestima és la consciencia que té una persona del seu propi valor. L’autoestima és el tret que ens ajuda a ser assertius, i per a tenir bones relacions hem de ser-ho, hem de voler-nos suficientment com per a dir que no a les coses que no volem fer, i fer les que ens agraden i decidim, sense enfadar-nos i mantenint unes bones relacions.

L’autoestima està composta per un Component cognitiu, suposa actuar sobre “el que penso” per a modificar els nostres pensaments negatius i irracionals i substituir-los per pensaments positius i racionals, un Component afectiu, implica actuar sobre “el que sento”, sobre les emocions i sentiments que tenim respecte a nosaltres mateixos i un Component conductual, suposa actuar sobre “el que faig”, sobre el comportament, per a modificar els nostres actes. Actuant sobre un d’ells es modifiquen els altres dos.

Les persones amb baixa autoestima solen menysprear-se, veient a les altres persones com superiors, donant-los més importància i valor, i al tenir poca fe en les seus capacitats enfronten les situacions plens de temors i dubtes. Açò fa que s’equivoquen, que es deixen portar per altres, que tinguen temor de quedar-se sols i per no estar-ho facen coses que no volen fer,… Pel que acaben sentint-se pitjor perquè no els agrada com són i com actuen. 

L’autoestima pot ser millorada al llarg de la nostra vida, quan prenem consciència de nosaltres mateixos i decidim canviar el model de pensament, sentiments i conducta apresos.

Canviar este model suposa:

– Acceptar-nos tal i com som, per al que hi ha que prendre consciència de nosaltres mateixos i qüestionar-nos la nostra autovaloració.

– Intentar canviar els models negatius per altres positius que fomenten la nostra autoestima.

– Controlar la crítica destructiva perquè el que pensem tendeix a complir-se, és l’auto compliment de la profecia, sigue positiu o negatiu i per això si ens enviem permanentment missatges negatius, al interioritzar-los i creure’ls acabem actuant de tal forma que propiciem el seu compliment.

– Evitar comparar-nos amb altres persones, donat que cada persona és única i singular no té cap sentit fer-ho i a més al comparar-nos sempre trobem a algú que als nostres ulls és millor i més feliç.

– Pensant com volem ser, i esforçant-nos per a ser així, de forma conscient. Quan augmenta l’autoestima, l’ansietat disminueix i això permet l’adolescent participar en les tasques socials i d’aprenentatge amb il·lusió, sense por a equivocar-se, i gaudint de les diferents situacions.

Hem de tenir en compte que l’autoestima és un tret més de personalitat, i cada adolescent, de forma innata tindrà més o menys autoestima.

Però,no és un tret estable, com tots els trets de personalitat es modelen amb l’ambient, els pares, professorat, companys,… influeixen en l’autoestima, però el major potenciador del canvi és un mateix, sent conscient dels pensaments, i esforçant-se per canviar-los.