Divorci

LA SEPARACIÓ O EL DIVORCI DELS PARES

Actualment el nombre de separacions i/o de divorcis està augmentant de forma considerable, pel que pràcticament a totes les aules hi ha alumnat que ha passat per este procés. La major part d’estos alumnes, una vegada superada la separació dels pares, amb els canvis que comporta, superen el procés i no presenten cap tipus de problema. En canvi altres, tenen moltes dificultats per a adaptar-se a la seua nova vida.

En una superació correcta del procés de divorci influeix la personalitat i forma de ser de l’alumne, però sobre tot, la forma com els pares enfronten esta separació. Per això, m’agradaria aportar unes orientacions generals sobre les millors formes d’actuar per tal d’afavorir el benestar dels fills.

BENESTAR DEL PARES

En primer lloc, per a que el jove estiga bé, els pares han d’estar bé. Moltes vegades ens preocupem per ells, i intentem buscar-los assessorament… i ens oblidem de nosaltres. I el que està clarisim és que, ells sols poden estar bé si nosaltres ho estem, així no ens hem d’oblidar de treballar per a millorar el nostre benestar emocional. Segons les teories sistèmiques, fins als 7 o 8 anys, l’estat emocional de la mare té una relació molt directa amb l’estat emocional del fill.

COMUNICACIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS

Després, encara que estem molt enfadats en la nostra ex-parella, hem de tenir en compte que és el pare/mare dels nostres fills, i per tant, ens hem de comunicar, i aconseguir acords el més prompte posible, acords en la qustodia i visites dels xiquets, en la residència, etc. Ja que, el més perjudicial per al nostre benestar i el dels fills és el desconeixement i la inestabilitat. Una vegada es comunica la decisió de separar-se als xiquets se’ls hauria de deixar clar on viuran, i el temps que passaran amb un i altre pare. Si esta informació vinguera acompanyada d’un recolzament visual, encara millor. Així els seria més fàcil anticipar els dies que estan amb un pare i amb l’altre. I es reduirà la temor i la inestabilitat.

També hi ha que tenir en compte que, si la relació és bona, i es pot, el millor és ser flexibles a l’hora d’organitzar l’atenció als fills, i poder-se recolzar un a l’altre a l’hora d’atendre’ls. Si la relacióno és tan bona, potser siga millor regir-se als acords pactats prèviament. El que no s’hauria de fer mai és discutir estes coses davant del xiquet, ni fer-lo escollir a ell. Ja que ell vol molt als dos pares, i així ha de ser, si volem que el seu benestar siga complet. Així com, hi ha que evitar els comentaris negatius sobre l’altre pare davant del jove. És molt negatiu per als alumnes presenciar discussions entre les dos persones més importants per a ells, o escoltar parlar mal del pare o de la mare, i encara és pitjor per al seu benestar, haver d’escollir amb qui vol estar (seria com escollir a qui vol més).

Els pares han de trametre al seu fill que ells no viuran junts, però que el segueixen volent igual, s’ha d’explicar que ellno és el culpable de la separació (moltes vegades tenen sentiments de culpa) i que no perdrà a cap dels dos. També és important deixar clar que no tornaran a estar junts, ells sempre tenen fantasies sobre la reconciliació dels pares, però una vegada la decisió de separar-se siga ferma, hi ha que deixar-ho clar als fills.

RESPECTE I CONFIANÇA

A més, quan el xiquet està amb l’altre pare, s’ha de confiar en ell i tenir clar que l’altre progenitor vol tant al fill com tu. És importantisim mantenir el respecte, poden haver moltes desavenències, però entre els dos pares han d’educar al fill, i per tant han de tenir més força el respecte i les ganes de col·laboració.

NORMES CLARES I COMPARTIDES

La comunicació entre els dos pares ha de ser fluida, i s’han de reunir periòdicament per a comentar, a part del que ja s’ha dit, aspectes escolars, l’estat emocional del xiquet, les coses que li preocupen i pactar normes compartides. Els joves necessiten unes normes clares i constants, en qualsevol família, però en el cas de pares separats estes normes encara han de ser més clares i compartides, ja que sinò moltes vegades acaba fent el que vol, el que li crea inestabilitat i problemes de comportament. Als adults ens costa mantenir les normes, i més quan estem poc temps en ell, però és molt important crear este marc normatiu estable i consensuat, per a que l’alumne puga estar bé i segur.