Introducció

En els últims anys, les xarxes socials s’han convertit en una influència fonamental en les estructures de comunicació i de relació social: repercuteixen tant en els vincles afectius com en els laborals, serveixen per a trobar parella i com a procés de selecció en entrevistes de treball. També configuren els nostres gustos musicals i visuals. Aquesta influència és encara més notable durant l’adolescència, és llavors quan es desenvolupa la construcció del jo social: canvien les formes de socialització i lligams familiars. Neix l’expressió personal i la construcció de la identitat, les quals ara estan configurades mitjançant les plataformes digitals. Entre totes les existents, TikTok destaca per la seua popularitat massiva i el nombre, cada vegada major, d’usuaris i usuàries adolescents. Aquesta aplicació va ser llançada al mercat internacional el 2018 i un any després va multiplicar per cinc el seu volum de comptes d’usuari. Des d’aleshores ençà, s’ha convertit en l’aplicació més utilitzada entre els i les adolescents gràcies al format de vídeos curts, una extremada interacció entre usuaris i el seu algoritme personalitzat, la premissa del qual és 
molt simple: oferir sempre quelcom nou. Aquests trets i la pròpia estructura de la plataforma, que anima els seus usuaris a generar contingut i a la interactuació, l’han convertit en la xarxa més utilitzada pels adolescents de l’estat espanyol: un 61% dels menors de divuit anys, segons afirma l’estudi Qustodio (2024). És per aquest motiu que és necessari analitzar de manera crítica com TikTok influeix en el desenvolupament de la identitat i l’estètica durant l’adolescència.

Així doncs, des d’una perspectiva visual, és rellevant comprovar com TikTok modula l’estètica personal i la identitat visual de l’alumnat. Com s’ha esmentat anteriorment, l’adolescència és una etapa de construcció identitària en la qual la pròpia imatge corporal i l’autopercepció d’aquesta són les ferramentes més importants. Com assenyalen Masanet et al (2020), actualment, amb les xarxes socials, aquesta construcció es configura en línia mitjançant els perfils de les plataformes i la imatge personal és principalment el que actua com a carta de presentació entre iguals. En el mateix article, es parafraseja a Funes: “no hi ha manera d’imaginar qui som sense una imatge corporal” i en la xarxa TikTok aquesta imatge es construeix, es filtra i es difon constantment en un scroll infinit. TikTok és una finestra al món on els i les adolescents assagen de quin mode volen ser vistos i, en funció de l’èxit (mesurable pels comentaris i likes), adopten o rebutgen poses, estètiques i transformacions personals. Aquests canvis, a més a més, es reflecteixen tant dins com fora de la xarxa. Es pot afirmar, llavors, que TikTok forma part indissoluble de la cultura visual contemporània: les pràctiques creatives entroncades dins de la plataforma reflecteixen valors socials alhora que influeixen en la manera d’entendre el propi cos i la seua identitat.

Si es revisen els estudis previs que analitzen la influència de TikTok durant l’adolescència, hi trobem articles que descriuen els beneficis vinculats a la xarxa social. N’hi ha, com el de Soler Simón (2020), que posen èmfasi en el profit que l’ús de la xarxa pot tindre com a ferramenta pedagògica. I d’altres que assenyalen que TikTok és una eina d’autoexpressió creativa i exploració identitària. Concretament, l’estudi Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida social (2025), després d’enquestar mil adolescents espanyols, destaca que la percepció que aquests tenen de l’efecte de les plataformes en les seues vides es vista d’una manera neutral, amb una tendència positivista. No obstant això, la immensa majoria dels articles evidencia conseqüències preocupants relacionades amb la representació de la imatge corporal en TikTok i les pressions estètiques que es deriven d’aquesta. I és que TikTok promou un cànon estètic idealitzat i poc divers i, el que és pitjor, l’ús de filtres visuals hi afavoreix encara més aquesta uniformització. Així, molt del contingut publicat en la xarxa s’assembla entre si perquè el propi algoritme de l’aplicació potencia específicament els continguts que encaixen en els estàndards aspectuals hegemònics: ulls grans, nas rodó i menut, color d’ulls blau, cos atlètic, etc. Per aquest motiu, Bissonette i Szymanski (2022) apunten que un ús intensiu de TikTok s’associa amb un augment de la insatisfacció corporal i l’increment de la vigilància del propi cos, particularment amb la comparació entre iguals.

Aquestes dues postures de l’estat de la recerca evidencien la necessitat que hi ha de fomentar un esperit crític entre l’alumnat perquè siguen conscients de com les xarxes socials influeixen en la percepció i construcció d’ells mateixos. Aquesta funció educativa recau en l’àmbit pedagògic i pel seu caràcter visual es considera adequat analitzar-ho des de la pròpia experiència artística, en aquest cas mitjançant un còmic, que és el principal objectiu d’aquesta investigació. Per tant, en aquest estudi s’analitza de quina manera influeix TikTok en la construcció de l’estètica i la identitat visual dels adolescents, i a partir d’aquests resultats es crea un còmic que recull l’estat de la qüestió. Amb aquest còmic se sensibilitza l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria sobre l’impacte de la cultura visual de les xarxes socials en la seua autopercepció i identitat social. Mitjançant el seu llenguatge, que permet fer ús de l’humor, de les narratives alterades i del sentit crític, es busca activar la reflexió entre l’alumnat i que siguen conscients de les conseqüències que es deriven de comparar-se amb models irreals construïts a cop de filtres.