SOR ISABEL DE VILLENA i LA ‘VITA CHRISTI’

L’abadessa de la Trinitat fent entrega de la Vita Christi a les seues monges (decora l’edició de 1513).

RECURS EXTERN – CONSULTA DELS 3 VOLUMS DE LA VITA CHRISTI  ed. de Miquel i Planas.

VITA CHRISTI

Com a exemple, podem consultar el capítol CIX: 

“COM, APRÈS QUE LO SENYOR HAGUÉ VENÇUT LA BATALLA, LOS ÀNGELS PORTAREN VIANDA QUE MENJAS  SA SENYORIA, LA QUAL LA SUA SANCTISSIMA MARE HAVIA APARELLAT”

 Consulta’l ací (des de la línia 2185 [p. 69] fins a la línia 2234 [p. 71])

Després fes una comparació textual amb aquesta edició:

E sanct Gabriel, qui era aquí, lo qual era preminent en los servicis de sa magestat e acostumava tractar los secrets e dolçes missatgeries que entre sa clemència e la Senyora mare sua se menejaven, presa licència del Senyor e feta reverència a sa senyoria, partí de aquí cuytadament per anar per la dita vianda. E venint a la casa hon la gloriosa stava, feta reverència a sa senyoria, fon per aquella molt ben receptat, demanant-li tantost de noves del senyor fill seu; lo qual missatger li comptà per orde tots los actes que sa magestat havia fets des que partí de sa Senyoria e com havia quaranta dies que no havia menjat neguna vianda, e que ara, delliberant pendre refectió, volia de aquelles pobres viandes que en la casa sua se acostumaven de aparellar. E la Senyora, hoyint açò ab làgrimes de grandíssima pietat e amor, desijosa de prestament servir lo seu amat fill, pres una cistelleta, e de ses pròpries mans posà en aquella unes tovalletes e un torquaboca, e tovallola de exugar les mans, e pa e fruyta seca, e un poch de peix, car altra vianda no·s trobava en casa sua; e açò donà ab infinit plaer al missatger que u portàs al senyor fill seu. Lo qual despedit de sa senyoria, partí de aquí ab sa cistelleta, e fon molt prest en la muntanya hon lo Senyor era, lo qual li demanà, ab molt plaer, de la senyora mare sua, hoynt ab gran alegria les rahons que de part de sa mercé li eren recomptades. E tots los àngels qui aquí eren prengueren grandíssima consolació de la alegria que sa magestat mostrava; e prestament pararen-li taula sobre una bella pedra que aquí era, e servien-lo ab molta reverència: lo hu li parava taula, e l’altre li donava ayguamans, e los altres lo servien en tot lo que podien, posant-li davant aquella poca e pobra vianda que la senyora sa mare li havia tramesa; la qual sa magestat menjà ab sobiran plaer pensant que les mans de aquella mare per ell tan amada l’avien tocada. E sobre taula tostemps parlà ab los sancts àngels de les excel·lències de la dita senyora mare sua, car parlar de aquella li era sobiran delit. E, acabat lo seu dinar, los sancts àngels se despediren de sa magestat per tornar a la celestial pàtria; e manà·ls sa clemència que passasen per la senyora mare sua, tornant-li la cistelleta e tot lo restant. (c. 109, II, 69-70)

-> Ara continua tu mateix amb la lectura de les últimes línies (2234-2245). Quines implicacions tenen aquestes paraules i quin creus que és el missatge que hi trobem en aquestes línies?

I los dits àngels, tots ajustats, obeint sa senyoria, foren molt prest a la posada de la Senyora, tornant li la vianda que al Senyor sobrat havia, dientli ab quant plaer sa Magestat havia menjat lo que de alli fallia, e que se alegras sa mercè, que lo excellent Fill seu molt prestament seria ab ella. E de esta nova la dita Senyora se alegra infinidament. E, partits los sancts àngels, sa altesa se dina de aquella vianda que al amat Fill seu havia sobrada, mengant la ab sobirana devocio per les mans que la havien tocada.