La Renaixença i els Jocs Florals de Lo Rat Penat
La Renaixença valenciana
En l’àmbit social, trobem una burgesia que havia sabut aprofitar la conjuntura política per a enriquir-se i desplaçar l’aristocràcia dels òrgans de decisió. Però esta revolució burgesa no hauria sigut
possible sense el suport de les classes populars, els jornalers, els botiguers, els treballadors assalariats, els empleats públics, etc., els quals, com a màxim, aspiraven a posseir en propietat la casa que habitaven. Este poble no rep cap compensació pel seu suport al canvi polític, ans al contrari, a mesura que avançaven les reformes econòmiques s’accentuava més la polarització social.
Recepció del romanticisme. La implantació de les idees romàntiques en les nostres terres es va veure afavorida per la lleu assimilació que l’estètica neoclàssica hi havia tingut. La perduració de l’estètica barroca, el conreu de la literatura popular i l’arribada amb retard dels postulats il·lustrats, juntament amb un context sociopolític ja comentat, prepararen un terreny propici per a la difusió i assimilació de les noves idees. L’arribada del romanticisme al nostre àmbit lingüístic tingué lloc a través de dos vies: la primera, per mitjà de la traducció i la publicació de llibres, i la segona, per mitjà de la publicació d’articles de premsa a través dels quals es difonien les idees romàntiques. El Mole esdevé la principal revista de difusió del romanticisme liberal a casa nostra.
L’any 1833 suposa una data clau, ja que es produïx l’embranzida de la Renaixença i la difusió de les idees romàntiques liberals. D’una banda, a Catalunya, apareix publicat en El Vapor el poema “La pàtria”, de Bonaventura Carles Aribau, este mateix any, que és considerat com el primer poema romàntic per la identificació que s’hi fa de la pàtria i la llengua. D’una altra, retornen els exiliats liberals que escampen el romanticisme francés de caràcter progressista.
- 1. Etapa inicial (1830-1859)
- 2. La generació de la Renaixença (1859-1878)
- 3. Etapa de plenitud (1874-1909)
- Constantí Llombart (poesia) (enllaç 1) (publicació AVL (pdf))
- Teodor Llorente (poesia) (enllaç 2) (publicació AVL (pdf))
- Eduard Escalante (teatre) (enllaç 3)
- Narcís Oller (narrativa)
Els Jocs Florals
Els primers Jocs Florals de la ciutat de València van ser organitzats el 1859 per Marià Aguiló, en els quals foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent V. Querol. Foren uns jocs bilingües i es convertiren molt prompte en un acte social. Però no serà fins al 1879, després de la fundació de Lo Rat Penat per part de Constantí Llombart i Teodor Llorente, que tindran una continuïtat. Estos Jocs Florals responien a la influència romàntica de l’interés pel passat històric. Els participants intentaven restaurar els certàmens poètics medievals que, fruit del refinament cultural de la cort de Provença, van ser instituïts a Tolosa de Llenguadoc per a premiar les més altes virtuts poètiques dels trobadors.
Els certàmens del segle XIX se celebraven formant l’estrada següent:Hi havia el mantenidor i la regina, que era la dona elegida pel guanyador de la Flor Natural, aqui entregava com a ceptre el seu trofeu, la flor.Ella presidia la festa i entregava els altres guardons. També hi estaven presents els membres del consistori, que eren una agrupació de set socis encarregats d’examinar les composicions que concursaven als Jocs i d’emetre’n un veredicte. La temàtica de les obres presentades girava al voltant de tres temes: Pàtria, Fe, Amor.Els premis consistien en l’Englantina d’Or, flor d’or amb què es premia la millor poesia de temes patriòtics; la Viola d’Or a la millor poesia lírica, moral o religiosa; la Flor Natural a una composició de tema de lliure elecció. Quan algun membre rebia els tres premis, obtenia el títol de Mestre en Gai Saber.Constantí Llombart rebé el premi de la Flor Natural l’any 1886 i va ser proclamant Mestre en Gai Saber l’any 1888.
Anterior 
