Història de Beniparrell

En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, però una vegada conquistat el Regne de València, va passar a les mans d'Arnau de Romero en agraïment por els serveis prestats. Arnau seria senyor del poble fins al 1297 quan es va vendre al convent de Portaceli, por unes 44 000 lliures. Més tard, al 1314 va ser comprada por un ciutadà de València. Després d'alguns canvis de propietari més, finalment va tornar al llinatge dels Romaní.

En els últims anys del segle XIV, es va convertir en una propietat de la família Escrivà els quals es van convertir en barons de Beniparrell. En 1600 es van vendre uns terrenys als frares carmelites perquè construïren un convent. I va ser al voltant d'aquest on va començar a establir-se la població. Durant les desamortitzacions del segle XIX el convent va passar a mans privades, de nou al baró.

Al voltant de 1850 , Beniparrell va construir el seu propi ajuntament encara que després passaria a formar part d'Albal durant un temps, fins que de nou es va establir com una ciutat independent por dictamen de la reina regente María Cristina (1892). A partir d'aquest moment la història del poble ha anat lligada a la del país. Por tanta, els representants han sigut triats a dit fins a la llegada de la democràcia, i con ella de les primeres eleccions municipals con sufragi universal.

Per a més informació sobre la localitat: https://es.wikipedia.org/wiki/beniparrell