COL·LEGI EL BLANQUINAL

Retrocedim a l’any 1958.

Altea tenia només 10 aules al Grup Escolar: suficients per a atendre, sobradament, tot l’alumnat de la població. El 1972 ja hi havia 12 unitats. És a dir: que en 14 anys es va produir, únicament, l’augment d’un parell d’unitats. Per contra, el 1978 vam passar de 12 a 57 unitats. Això vol dir que, en a penes sis anys, vam haver d’habilitar 45 locals per a atendre, amb moltes deficiències, una població que creixia, creixia, continuava creixent i no parava de créixer. Teníem aules prefabricades, locals improvisats a l’antic mercat, als Astilleros, al carrer Zubeldía, al carrer Bon Repòs, als alts de la Cooperativa Agrícola, a la glorieta del Manyo, al carrer Alcoi… I també 6 aules de nova creació —un RAM («reforma, ampliació i millora»)— que vam aconseguir ubicar als terrenys adquirits per a la construcció d’un nou col·legi, i que van servir per a ubicar l’alumnat de sisé curs d’EGB. Són aules que continuen funcionant actualment. Teníem sis línies, i en infantil vam arribar a comptabilitzar 102 xiquets i xiquets en una mateixa aula.

Amb aquesta necessitat angoixant ens vam llançar a construir un nou centre, en terrenys una mica apartats del centre de la població, cosa que va motivar algunes crítiques. Però no vam poder trobar terrenys millors i —ja s’entén— era urgent crear una nova escola. Per fi, el 1978 vam començar a respirar amb aquest nou centre, el nom inicial del qual va ser «Francesc Martínez i Martínez – El Blanquinal», ja que els terrenys on està construït eren de terra totalment blanca. Posteriorment es va denominar, senzillament, «El Blanquinal» —que era com tots el coneixien.

Aquest col·legi va ser construït per a allotjar alumnes procedents de locals habilitats, per la qual cosa no comptava amb la dotació de material necessari, i s’havia de nodrir amb el mobiliari dels locals que s’anaven tancant. Però, per art de màgia, el centre es va inaugurar amb material nou. I, fins i tot, en poc de temps, vam aconseguir dotar el centre de tot allò necessari, incloent-hi una flamant cuina, que continua funcionant avui dia. Tot això, gràcies a l’Ajuntament i a les autoritats educatives que ens van aconsellar i ajudar en tot moment.

És obligatori, precisament per això, deixar constància del suport incondicional que vam rebre de l’Ajuntament, que mai va posar impediment a les nostres peticions d’ajuda i va col·laborar, assíduament, llogant locals, realitzant obres menors i prestant un suport efectiu en el nostre incansable esforç en pro de l’educació de les xiquetes i els xiquets d’Altea.