el col·lectiu pren el seu nom actual i manté així viu el seu llegat.
Deu molt a figures clau que han inspirat la seua trajectòria, com ara Federico Martín, qui transmeté la llavor que donà com a fruit este col·lectiu. Felicidad Orquín, la sàvia madrastra pedagògica, les seues conferències i els seus escrits -com a crítica literària- n’han orientat les lectures des del començament; Ana María Pelegrín, una padrina emocionant que es va erigir en guia necessària en l’aventura de la Tradició Oral; i Gerardo Gutiérrez, l’oncle misteriós, interessant mediador per a interpretar la lectura i els contes de tradició oral des del punt de vista psicoanalític. Com veiem, a poc a poc, s’ha anat creant també una àmplia parentela que ha ajudat a aprofundir en els diferents gèneres i temes que conformen la literatura.
El col·lectiu es nodreix de diverses influències en diferents àmbits de la literatura. En lectura, destaca l’aportació de C.S. Lewis, Alberto Manguel, Michele Petit i Teresa Colomer. En escriptura, pren com a referent Gianni Rodari -considerat el seu “oncle creatiu”. En tradició oral, s’inspira en autors com ara Vladimir Propp, Antonio Rodríguez Almodóvar i Joan Amades. En poesia, segueix les obres de Miquel Desclot i Víctor Moreno. Finalment, en mitologia, troba referents en Jean Pierre Vernant, Pierre Grimal i Carlos García Gual.
Finalment, cal esmentar també: Alonso Palacios en Múrcia, el grupo Peonza en Cantabria, Antonio Rubio en Madrid, Raúl Vacas en Salamanca, Leticia Ruiz Fernandez en Garganta la Olla i … un munt d’amants de la literatura que continuen lluitant perquè esta tinga un lloc digne en la vida de les aules i dels infants.
El Col·lectiu Sempere es dedica a la lectura i anàlisi rigorosa de llibres per tal de garantir un alt nivell literari i evitar així simplificacions que empobrisquen la literatura infantil. Amb el compromís de promoure obres solidàries, inclusives i no discriminatoris, fomenta l’autonomia i el pensament crític entre els més joves. La seua bibliografia es manté en constant revisió, amb lectures debatudes de manera exhaustiva. A més, participa activament en jornades formatives com Pizpirigaña d’Arenas de San Pedro i en diversos esdeveniments culturals, així com en trobades i projectes pedagògics en col·laboració amb biblioteques, escoles d’estiu i publicacions especialitzades. També convoca el Premi Pep Sempere de la Asociación Cultural Pizpirigaña per reforçar així el seu compromís amb la difusió i reconeixement de la literatura infantil i juvenil. Les reunions mensuals del col·lectiu serveixen per revisar i recomanar llibres, a més de coordinar activitats i projectes a través de trobades complementàries. Fidels a l’esperit amb què van començar el 1983, continuen llegint per perdre’s en el temps, descobrir la màgia de les paraules i reafirmar la pròpia identitat en la diversitat. Lluny de la nostàlgia, defensen una memòria activa que impulsa la creació de nous relats i projectes educatius.
Conta Eduardo Galeano una tradició que encara viu entre els indis del nord-oest americà: Entre els terrissers d’estes tribus, qui ja no pot treballar per vell, busca entre les seues obres la millor, la més perfecta, la seua obra d’art, i la lliura al terrisser més jove. Tanmateix, este no l’arreplega per a mirar-la embadalit o alçar-la en una vitrina per admirar-la. El receptor la llança contra terra i la trenca en mil trossos, i, finalment, eixos fragments els incorpora al fang en què treballa per a continuar produint altres obres.
El col·lectiu creu en una memòria que no mira cap enrere, sinó en aquella que esdevé un port de partida, un naixement de noves històries. Esta és la memòria que inspira els navegants amb ganes de vent, tal com expressava Pep Sempere en la proclamació del Premi de Renovació Pedagògica Melchor Botella (III ed., Elx, 1999).
Amb esta filosofia, el col·lectiu aspira a fer-ho:
“solc rera solc pel mar de cada dia,
pas rera pas amb voluntat d’aurora.”
(Marti i Pol, L’àmbit de tots els àmbits)