La Declaració dels Drets humans de 1948 incloïa implícitament els drets de tots els xiquets. No obstant això, dada la seua condició de dependència dels adults i el seu major grau de vulnerabilitat en crisis humanitàries, con el temps va ser necessari crear noves eines jurídiques.
Des de 1946 estava en funcionament el Profund Internacional de les Nacions Unides per a l’Ajuda a la Infància (Unicef), un organisme especialitzat en la protecció de la infància a Europa i que després va estendre el seu àmbit d’acció a la resta del món.
No obstant això, aquella labor requeria elements més específics. Va ser així com, en 1959, els 78 països que conformaven l’ONU van aprovar de manera unànime la Declaració dels Drets del Xiquet, un document que recull 10 principis inherents a la infància i que somni d’obligat compliment.
Aquesta declaració va servir de referència per a altres documents que es van publicar anys més tarde, entre ells la Carta dels Drets del Xiquet Hospitalitzat, que va ser redactada por el Parlament Europeu en 1986.
Quins són els Drets del Xiquet Hospitalitzat?
La Carta recull els principis relacionats con la malaltia i l’hospitalització de tots els menors, sense distinció de sexe, raça, religió o nacionalitat. Es tracta de 23 articles resumits de la següent manera:
- Dret al fet que el xiquet no siga hospitalitzat, excepte quan no puga rebre les cures a casa o el centre de salut.
- Dret a una hospitalització diürna, sempre que això no supose una càrrega econòmica addicional per als pares.
- Dret a estar acompanyada por els seus pares o por les persones que els substituïsquen durant la seua hospitalització.
- Dret del xiquet a rebre informació adaptada a la seua edat.
- Dret a una recepció i seguiment.
- Dret a negar-se a qualsevol propòsit que no siga terapèutic.
- Dret dels pares o de les persones que els substituïsquen a rebre tota la informació relacionada con la malaltia.
- Dret dels pares o de les persones que els substituïsquen a expressar la seua conformitat con els tractaments.
- Dret dels pares o de les persones que els substituïsquen a rebre un tractament psicosocial especialitzat.
- Dret a no ser sotmés a experiències farmacològiques o terapèutiques.
- Dret del xiquet a estar protegida por la Declaració d’Hèlsinki quan siga sotmés a experimentació terapèutica.
- Dret a no rebre tractaments mèdics inútils.
- Dret de contactar con els seus pares en els moments de tensió.
- Dret a ser tractat con tacte, educació i comprensió.
- Dret a ser tractada por personal qualificat.
- Dret a ser hospitalitzat a ser possible al costat d’altres xiquets.
- Dret a continuar la seua formació escolar durant la seua hospitalització.
- Dret a disposar de locals equipats segons les seues necessitats.
- Dret a disposar de joguets, llibres i mitjans audiovisuals.
- Dret a rebre estudis case d’hospitalització parcial.
- Dret a la seguretat i la justícia.
- Dret a rebre ajuda econòmica, moral i psicosocial.
- Dret dels pares o de les persones que els substituïsquen a sol·licitar l’aplicació d’aquesta Carta als països que no pertanguen a la Unió Europea.