Tinc molt clar que els docents de les aules hospitalàries som un element actiu en el procés d’humanització del servei, perquè la nostra labor passa per saber connectar amb l’alumne/a, establir una relació afectiva basada en la confiança per a proporcionar-li confort emocional i poder respondre i cobrir les seues demandes i necessitats. Ens convertim en una sort d’adhesiu que uneix al nostre/a protagonista amb la família, personal sanitari (mèdics, infermers, auxiliars, neteja), serveis externs, etc.
No hi ha dubte que l’entorn d’un hospital s’allunya, a priori, dels entorns i espais educatius als quals estem acostumats. Partim d’una situació especial en la qual el context sanitat i l’educatiu convergeixen donant com a resultat un peculiar escenari amb un element comú a tots dos, l’alumne o alumna.
Aquests es converteixen en protagonistes de les nostres actuacions, tant sanitàries com educatives, sense oblidar altres aspectes com el seu benestar emocional o donar resposta a les seues necessitats, inquietuds, pors, dubtes, etc.
Per tant, el confort en els entorns on atenem les persones, l’adequació de la informació que se’ls facilita, el respecte a la seua intimitat, i la proximitat en el tracte, són pilars fonamentals en la missió de la institució i dels professionals amb l’objectiu de situar al pacient en el centre del procés educatiu-assistencial. Ens trobem per tant, davant una oportunitat per a poder involucrar-nos en aquesta necessària i sempre gratificant, actitud empàtica i integradora i traslladar-la a les persones que atenem.
Perquè, qui vol estar hospitalitzat? qui se sent còmode estant malalt en un llit d’hospital? qui desitja estar convalescent després d’una cirurgia, intervenció, proves diagnòstiques?
Però quan això és inevitable, tots voldríem que el procés anara més suportable, menys traumàtic, sobretot els xiquets i xiquetes. Per això cobra sentit el que anomenem humanització de l’hospital. Es tracta d’una sèrie d’accions i actituds que ens acosten a la dimensió humana de les persones. Si volem passar alguna cosa pel filtre de la humanització, paraules i conceptes com: acompanyar, donar confort, empatitzar, animar, escoltar, adaptar, estimular, fer reir, … han d’estar molt presents en cada decisió i acció que realitzem, perquè volem difuminar aqueix halo de fredor i poca personalitat d’un hospital perquè l’entorn que creem i la nostra manera de fer, abrigalle als alumnes i alumnes i senten, d’alguna manera, una càlida abraçada.