Pensar, decidir, créixer.
Al nostre centre hem incorporat amb il·lusió el projecte ESCACS: Cada peça compta, impulsat per la Conselleria d’Educació, com una aposta clara per una educació que desenvolupe el pensament crític, l’autonomia i la capacitat de prendre decisions. Perquè els escacs no són només un joc. Són una escola dins de l’escola.
Quan obrim un tauler d’escacs a l’aula, no només col·loquem peces blanques i negres. Posem en marxa processos mentals profunds: anticipar, analitzar, planificar, rectificar. Cada moviment implica una decisió. Cada decisió té conseqüències. I cada partida és una oportunitat d’aprendre.
El nom del projecteno és casual: cada peça compta. En el tauler, totes les peces tenen un valor i una funció. Algunes es mouen amb llibertat, altres amb prudència. Algunes semblen menudes, però poden canviar el rumb de la partida. Aquesta metàfora ens ajuda a transmetre un missatge molt potent a l’alumnat: cadascú té la seua importància dins del grup. Ningú és prescindible.
La implementació del projecte al centre no es limita a jugar partides de manera puntual. Els escacs formen part de situacions d’aprenentatge estructurades, adaptades a cada edat i nivell. Des d’Infantil, on es treballa la percepció espacial, la identificació de patrons i el respecte de torns, fins a Primària, on s’aprofundeix en l’estratègia, la resolució de problemes i la planificació.
Els beneficis són múltiples i contrastats. En primer lloc, els escacs milloren la concentració. En un món ple d’estímuls ràpids, aprendre a parar, observar el tauler i pensar abans d’actuar és una competència fonamental. L’alumnat descobreix que precipitar-se sol portar errors, mentre que la reflexió dona millors resultats.
També reforcen la memòria i el càlcul mental. Recordar moviments, anticipar possibles jugades de l’adversari, visualitzar escenaris futurs… tot això activa habilitats cognitives que després es transfereixen a altres àrees com les matemàtiques o la resolució de problemes científics.
Però més enllà de la dimensió cognitiva, el projecte té un gran impacte en l’àmbit emocional i social.
Els escacs ensenyen a gestionar la frustració. No sempre es guanya. I perdre forma part del procés. Aprendre a acceptar la derrota amb esportivitat, a analitzar què ha passat i a intentar-ho de nou és un aprenentatge vital. A l’aula, treballem la idea que cada error és una informació valuosa.
També fomenten el respecte. El silenci durant la partida, l’espera del torn, l’encaixada de mans abans i després de jugar… són rituals senzills que construeixen convivència. No hi ha crits ni presses. Hi ha diàleg estratègic i mirada atenta.
A més, els escacs afavoreixen la inclusió. En el tauler, tots partim amb les mateixes peces i les mateixes oportunitats. L’èxit no depén de la força física ni de la velocitat, sinó de la capacitat de pensar. Això permet que alumnat amb perfils molt diferents trobe un espai on destacar i sentir-se competent.
Al nostre centre, el projecte es desenvolupa també des d’una perspectiva interdisciplinària. Les matemàtiques apareixen de manera natural en el càlcul de moviments i en la lògica del joc. La llengua entra en joc quan expliquem estratègies o analitzem partides. L’educació en valors es treballa constantment a través del respecte, la paciència i l’autocontrol.
A poc a poc, el tauler s’ha convertit en un espai habitual. No és estrany veure alumnat jugant durant moments de treball cooperatiu o en espais de pati organitzat. Els escacs deixen de ser una activitat extraordinària per convertir-se en una eina educativa més.
Un dels aspectes més enriquidors és observar com evoluciona el pensament de l’alumnat. Al principi, els moviments són impulsivos. Després apareix la pregunta: “I si fa això, què passarà?”. Finalment, arriba la planificació: “Si jugue aquesta peça ara, en tres moviments podré…”. Aquest procés de maduració mental és visible i molt significatiu.
El projecte ESCACS: Cada peça compta encaixa plenament amb la nostra manera d’entendre l’educació: una educació que aposta pel pensament profund, per l’autonomia, per la responsabilitat i pel respecte mutu.
Perquè, en definitiva, els escacs ens recorden una lliçó essencial: abans de moure, cal pensar. I després de pensar, decidir amb coherència.
En el tauler i en la vida.
I així, jugada a jugada, el nostre alumnat aprén que cada peça és important, que cada decisió té valor i que, quan pensem amb calma, som capaços d’arribar molt més lluny.