InnovaDansa: quan la literatura es posa en moviment
A la nostra escola hi ha històries que no només es lligen. Es ballen. Es respiren. Es transformen en gest, en ritme, en mirada compartida. Així és InnovaDansa, un projecte que naix de la unió entre la literatura i el moviment, entre la paraula escrita i el cos que l’interpreta.
Perquè, què passa quan un poema deixa de viure només al paper i comença a viure als peus, a les mans, a l’esquena?
Passa que la lectura es fa experiència.
A InnovaDansa, els llibres no es queden a la biblioteca. Travessen l’aula, baixen al gimnàs, ocupen el pati. Un conte pot convertir-se en una coreografia. Un personatge pot prendre forma en un gest repetit. Una metàfora pot transformar-se en una seqüència de moviments que expliquen allò que les paraules només insinuen.
Quan treballem un poema, no ens quedem en la rima o en el significat literal. Preguntem:
Com sona aquest vers al cos?
És un moviment suau o trencat?
Camina lent o corre?
És circular o té arestes?
I de sobte, la literatura es comprén d’una altra manera.
Els més menuts descobreixen que una paraula pot ser salt. Que una emoció pot ser gir. Que una història pot contar-se sense parlar. Els majors aprofundeixen en la interpretació: analitzen el text, identifiquen temes, símbols, intencions… i després busquen com traduir-ho corporalment.
Perquè traduir un text en moviment és comprendre’l de veritat.
Cada projecte d’InnovaDansa parteix d’una obra literària: contes tradicionals, àlbums il·lustrats, poemes contemporanis, fragments narratius… Llegim, comentem, reflexionem. I després arriba la pregunta clau: Com ho expliquem amb el cos?
És ací on comença la màgia.
El moviment ens obliga a escoltar-nos. A coordinar-nos. A respectar l’espai de l’altre. A confiar. Una coreografiano és una suma de passos individuals, és una construcció col·lectiva. Si un es descoordina, tot el grup ho nota. Si un s’atreveix, contagia.
I així, sense adonar-nos-en, estem treballant molt més que expressió corporal.
Treballem comprensió lectora, perquè necessitem entendre el text per poder representar-lo.
Treballem competència lingüística, perquè dialoguem sobre significats i intencions.
Treballem educació emocional, perquè cada història ens connecta amb sentiments que hem d’identificar i expressar.
Treballem consciència corporal, ritme, lateralitat, coordinació.
Treballem creativitat, perquè no hi ha una única manera correcta de moure un poema.
El projecte és internivell, com ens agrada fer les coses. Els majors ajuden els menuts a memoritzar seqüències, a superar la vergonya inicial, a entendre millor la història. Els menuts aporten espontaneïtat, imaginació i una llibertat de moviment que sovint sorprén als grans.
Es crea una atmosfera especial. Quan sona la música i el text ja està interioritzat, el silenci es fa dens. Les mirades es troben. Els cossos es preparen. I comença la narració sense paraules.
Hi ha moments delicats, com quan un poema parla de la tristesa i el moviment es fa lent i contingut. Hi ha moments d’explosió, quan un conte d’aventures ens demana salts, carreres i canvis de nivell. Hi ha peces minimalistes, amb gestos subtils. I altres plenes de dinamisme i energia.
Però totes tenen alguna cosa en comú: neixen d’una lectura compartida.
A més, InnovaDansa transforma la manera com l’alumnat viu la literatura. El llibre deixa de ser una obligació acadèmica i es converteix en matèria viva. Quan un alumne balla un personatge, el recorda d’una altra manera. Quan una alumna crea un moviment per a una metàfora, la fa seua.
I quan arriba el moment de mostrar-ho a les famílies, no estem presentant només una dansa. Estem presentant una lectura interpretada. Una experiència. Un procés.
Les famílies veuen com els seus fills i filles han convertit paraules en moviment. Veuen com s’organitzen, com es miren, com respiren junts abans d’eixir a escena. I entenen que darrere de cada pas hi ha hores de reflexió, d’assaig, d’errors i de superació.
També hi ha espai per a la creació pròpia. No només interpretem textos existents. A vegades, l’alumnat escriu els seus propis poemes o microrelats, i després els transforma en peça coreogràfica. Escriure i ballar es donen la mà. Literatura i dansa deixen de ser àrees separades.
El cos es converteix en llibre obert.
Aquest projecte reforça la confiança personal. Molts alumnes que no sempre destaquen en altres àmbits troben ací un espai on brillar. El moviment els dona veu. Els permet expressar allò que potser costa dir amb paraules.
I això és educació en estat pur.
Perquè educarno és només transmetre continguts. És oferir llenguatges diversos per comprendre el món i per expressar-nos dins d’ell.
Si algun dia entres a l’escola i veus un grup en silenci, movent-se al ritme d’un poema que coneixes, potser penses que estan ballant. Però en realitat estan llegint amb el cos.
I quan la literatura es posa en moviment, passa una cosa meravellosa:
les històries deixen de ser externes.
Ens travessen.
Ens transformen.
I ens fan créixer.